La Sagrada Família atrau més turistes xinesos que mai

Els viatgers arribats del país oriental són ja els tercers que més freqüenten el temple de Gaudí. El nombre total de visitants l’any passat va ser de 4,8 milions, cosa que suposa un nou rècord.

Visitants asiàtics a la Sagrada Família, ahir.La Sagrada Família, una vegada coronada la Torre de Jesús, vista des de Montjuïc. | TONI ALBIR / EFE

Visitants asiàtics a la Sagrada Família, ahir.La Sagrada Família, una vegada coronada la Torre de Jesús, vista des de Montjuïc. | TONI ALBIR / EFE / Toni Albir

5
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

La població de la Xina amb possibilitats suficients com per viatjar pel món, o sigui, desenes de milions de persones, han posat la Sagrada Família a la llista de destinacions per conèixer. El 2025, un 7,2% de les 4.877.567 persones que van visitar el temple procedien del gegant asiàtic. Van ser, doncs, més de 63.000 els visitants que van arribar d’aquell país, una xifra amb què la Xina escala al tercer lloc del rànquing de nacionalitats. Encara segueixen al capdavant els turistes i creients procedents dels Estats Units (15,07%), per davant dels mateixos espanyols (10,82%). Ja fora del podi i a la baixa, francesos i italians són els qui més interès tenen per conèixer aquesta obra d’Antoni Gaudí (6,9% en els dos casos).

Un any més, la Sagrada Família, com és habitual per aquestes dates, ha presentat el balanç de xifres del 2025, de rècord novament, i ha insinuat (no molt més que això) el que vindrà aquest 2026, com l’acord, per fi, amb l’Ajuntament de Barcelona per portar a terme el monumental projecte original de la façana de la Glòria, amb una escalinata per sobre del carrer de Mallorca, el resultat del concurs d’idees per decorar escultòricament aquesta part del temple i, no menys important, quan es mostrarà al món l’interior multicolor de l’acabada d’acabar torre de Jesús.

Fa 42 anys, el cineasta japonès Hiroshi Teshigahara va descobrir als seus compatriotes, a través d’un documental i uns anuncis de whisky, les llavors una mica amagades obres de Gaudí a Barcelona i, en certa manera, allò va ser un enlairament turístic de la ciutat anys abans fins i tot dels Jocs Olímpics. L’escala que ara pot representar la Xina en aquest aspecte, en el de convertir Barcelona en una destinació interessant en aquell país, no té res a veure.

El febrer passat, per exemple, ja va sorprendre als responsables de la basílica la notable presència de turistes xinesos amb motiu de la celebració de l’Any Nou al seu país, és a dir, visitants que havien renunciat a passar les festes amb les seves famílies a casa i que van preferir viatjar. Un dels resultats d’aquest canvi de tendència és que el 2025 el nombre de visitants va ser una mica més gran que el 2024. L’increment va ser de tot just un 0,91%, que semblarà poc, però és que la capacitat d’aforament de la Sagrada Família està gairebé cada setmana de l’any al límit.

¿Pot créixer? De moment, tal com va explicar ahir Esteve Camps, president delegat de la fundació que gestiona la Sagrada Família, el temple guanyarà la capacitat de la torre de Jesús quan sigui visitable. Promet ser un dels racons que més cridarà l’atenció, perquè a la seva pell interior s’ha representat la creació de l’univers amb 50.820 peces ceràmiques d’una àmplia gamma de colors. Al maig, va prometre Camps, es revelaran alguns dels secrets d’aquesta torre. Una qüestió diferent és quan i com serà visitable el mirador de la creu, amb capacitat per a només una desena de persones. No serà abans del 2027 i, amb ascensor, a partir del 2028.

El balanç econòmic de la Sagrada Família és també de rècord: 134,5 milions d’euros en l’apartat d’ingressos, cap de públic, el 96,9% procedent d’entrades. Amb aquests ingressos, el temple ha pogut destinar 113,5 milions d’euros a obres i a la gestió diària de la seva obertura al públic.

És a dir, sempre hi ha un superàvit, una dada crucial de cara als pròxims reptes arquitectònics, el més gran dels quals el de l’escalinata, que passa per reallotjar al barri els propietaris dels pisos que haurien de ser enderrocats en les dues illes compreses entre els carrers de Mallorca i Aragó i entre Marina i Sardenya.

Centenari a la vista

Les converses amb l’Ajuntament de Barcelona sobre aquesta qüestió, segons fonts pròximes a la negociació, ja estan per sortir del forn. Potser, apunten aquestes fonts, el principal serrell que queda per decidir és quan anunciar-ho, sobretot en vista que al juny es commemorarà el centenari de la mort de Gaudí i està prevista la visita del Papa.

També al juny podria el patronat del temple prendre una decisió sobre com serà el conjunt escultòric de la façana de la Glòria, al qual opten tres artistes: Javier Marín, Cristina Iglesias i Miquel Barceló. L’encàrrec podria ser només a un d’ells o als tres alhora. De moment, ells han entregat els esbossos de com imaginen aquesta façana, en la qual ha d’estar representat des del cel fins a l’infern.

Notícies relacionades

Un nou logo, o imatge corporativa, ha sigut presentat en públic. La Sagrada Família ha redibuixat l’skyline de Barcelona amb la culminació de la torre de Jesús, i el patronat que gestiona la continuació de les obres creu que ha arribat el moment que el disseny que la representa estigui d’acord amb els nous temps.

És simple, és clar i diàfan. És la torre central, que aquest any va arribar als 172,5 metres d’altura, amb la seva característica creu gaudiniana al cim, flanquejada per una representació de la resta de les torres de la basílica, la de la Verge, singular per l’estrella que la corona, una dels quatre evangelistes i dos dels apòstols.Finalment, un nou logo, o imatge corporativa, si és que així es pot dir tractant-se d’un temple, ha sigut presentat en públic. La Sagrada Família ha redibuixat l’‘skyline’ de Barcelona amb la culminació de la Torre de Jesús i el patronat que gestiona la continuació de les obres creu que ha arribat el moment que el disseny que la representa estigui d’acord amb els nous temps. És simple, és clar i diàfan. És la torre central, que aquest any ha arribat als 172,5 metres d’altura, amb la seva característica creu gaudiniana al cim, flanquejada per una representació de la resta de les torres de la basílica, la de la Verge, singular per l’estrella que la corona, una dels quatre evangelistes i dos dels apòstols.