Roc Muñoz, president de l’AMT i alcalde de la Canonja: «Barcelona és un referent, però comparar-nos és impossible»
El mandatari metropolità assegura que Vila-seca tornarà en un futur a l’AMT
Que la Canonja sigui la seu de l’AMT, sent el municipi més petit, ¿què significa per al poble i per a vostè com a president?
No diré que un malson, no, al contrari. A mi em van proposar ser el president perquè la seu era a la Canonja i era el normal; i aquí, al cap i a la fi, ja havíem fet coses per ser una Entitat Municipal Descentralitzada. Ara entrem en una dimensió desconeguda en termes d’àrea metropolitana, sempre tens la referència de Barcelona, però comparar-se amb això ara és impossible, perquè és tan poderós que s’escapa del que volem ser.
En aquests primers sis mesos ja hi ha vuit municipis més que demanen pas per entrar a l’AMT.
En aquest sentit, jo soc bastant conservador, i dic que no fa falta anar tan de pressa, sinó pas a pas. Perquè aquí ja tenim una experiència prèvia, fa molts anys ja es va intentar, hi va haver molts municipis i això no va sortir bé. Això em preocupa, que ens fem il·lusions i al final no qualli. Hem d’anar a poc a poc assimilant aquests nous pobles, però d’alguna manera aquesta directriu està marcada i és el que farem els pròxims mesos.
Al juny es preveu que tingui lloc la nova assemblea, en què s’inclouran aquests nous municipis. ¿Quins canvis hi haurà?
En principi no canviarà gaire: són pobles petits, de la mida de la Canonja. No canviarem el que estem fent. Està bé que un municipi com el nostre sigui la seu de l’AMT, perquè si no, resulta que tot s’ho emporten Tarragona o Reus.
Vuit que hi volen entrar i un que se n’aparta: ¿com és la relació amb Vila-seca? ¿Li ha plantejat a l’alcalde poder entrar a l’AMT?
Ara no ens ho plantegem com una cosa immediata, però això caurà pel seu propi pes. Si més endavant he de fer una cosa concreta, ja ho faré. Però no pot ser que un municipi com Vila-seca quedi fora de l’àmbit. Es troba entre Tarragona i Reus, com la Canonja, i és un poble molt potent.
L’AMT és autèntic cinturó roig. ¿Una de les línies és incloure localitats d’altres partits?
Sí. Més que un objectiu, crec que el que és més interessant és que hi hagi alcaldies que siguin d’altres partits: Valls és a l’AMT i no és precisament socialista, i amb Vila-seca no direm que tenim un malentès però sí que considero que tindrem més oportunitats.
¿De les set comissions de treball específiques de l’AMT, quines són per a vostè més prioritàries?
N’hi ha tres que són molt importants i que serà necessari exposar en ponències. La primera: la mobilitat és un tema comú dels pobles i ciutats que estem tractant, i quan arribi el TramCamp també serà un tema important. El transport és una prioritat. La segona: el desenvolupament econòmic i d’innovació. I la tercera, que és l’estrella ara: la ponència d’urbanisme i habitatge. També és un tema comú i ens preguntem com hem de créixer, quants solars tenim…
¿Com es pot treballar el repte de l’habitatge?
Primer hem de contactar amb persones que ens obrin els ulls en les maneres d’actuar, i nosaltres ho vam fer amb el geògraf Oriol Nel·lo. Està implicat i domina a la perfecció el tema a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
¿Contempla que l’AMT acabi impulsant accions de construcció d’habitatge públic?
Sí, però hem d’anar assessorats per experts en el tema.
¿I pel que fa a desenvolupament i innovació?
Tenim uns valors molt importants, com la indústria i el turisme, i són elements dels que viuen els nostres pobles. Hem d’incidir en això: aprofundir i procurar perquè els grans projectes de promoció que té la Generalitat des de fa anys es puguin concretar i arribin a complir-se. La mirada conjunta i metropolitana hi ha d’ajudar.
Notícies relacionades¿L’Àrea Metropolitana de Barcelona és un model per seguir?
Més que un model per seguir, referent. No ens comparem, tenim aquest model a prop i allà està, però comparar-nos amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona és impossible. Tenen una experiència i una trajectòria molt dilatades: ¿què més voldríem? Però ara, sincerament, Barcelona està en un grau superlatiu i només podem veure-ho i pensar que un dia ja arribarà.
