Formalització a finals de juny
La mobilitat, el primer repte de l’Àrea Metropolitana de Tarragona
Altafulla, Creixell o el Catllar s’integraran al projecte metropolità en què ja participen la capital i sis ciutats més. El Vendrell serà un cas singular: participarà en l’AMT política però no econòmicament, amb veu però sense vot.
Una estratègia sobre habitatge apareix com la segona obsessió dels municipis
L’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona (AMT) genera cada vegada més adeptes. Amb només mig any des dels primers passos de l’ens supramunicipal que integra set de les ciutats més poblades del territori, la iniciativa metropolitana ha progressat en la seva estratègia de penetració local i ha convençut els executius locals de fins a vuit ajuntaments més, que ja han iniciat els tràmits per integrar-se a l’Associació per l’Impuls, l’embrió del que serà l’AMT.
Des de capitals comarcals a pobles de menys de 300 habitants, el vaixell metropolità suma ja les primeres adhesions, que s’integraran de manera oficial en una reunió fixada per a finals de juny, que serà un acte formal i de tràmit.
Altafulla, els Pallaresos, el Catllar, la Pobla de Mafumet, Creixell, Vallmoll, els Garidells i, amb un règim especial, el Vendrell, sumaran prop de 68.000 habitants a una agrupació que rondarà les 430.000 persones i una superfície de més de 360 quilòmetres quadrats. El territori tarragoní es reivindica: «Som la segona àrea metropolitana més important de Catalunya».
«Cal ser-hi presents»
L’associació supramunicipal amplia les seves fronteres en totes direccions: a les set ciutats fundacionals (Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Valls, Constantí i la Canonja) s’hi sumaran vuit municipis pròxims, per la qual cosa serà present a quatre comarques del camp de Tarragona. En la reunió prevista per a finals del mes que ve es donarà la benvinguda als representants dels nous membres, que no necessàriament seran els respectius alcaldes, i se’ls integrarà als grups de treball, en una trobada que també servirà per explicar el funcionament metropolità.
No es preveuen canvis a l’organigrama aprovat a finals de l’octubre passat, en el qual l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, es va convertir en el flamant president metropolità; i la seva ciutat, en seu de l’ens. En una entrevista amb EL PERIÓDICO i davant l’entrada de vuit nous municipis d’una tacada, Muñoz es defineix com a «conservador» en aquest aspecte i assenyala la importància d’«anar a poc a poc assimilant aquests nous pobles».
Creixell va ser dels primers a iniciar el procés d’incorporació, a finals de l’any passat, buscant «millorar la coordinació amb la resta de municipis de l’entorn, accedir a més recursos tècnics i econòmics, integrar-se en estratègies conjuntes i més influència en les decisions supramunicipals» que els afecten, en paraules de l’alcaldessa Montserrat Muñoz.
En un context metropolità en el qual les connexions socials, econòmiques i humanes són una realitat més avançada que l’administrativa, molts municipis aixequen la bandera del «cal estar presents a les taules», com l’alcalde d’Altafulla, Jordi Molinera, o el tinent d’alcaldia dels Pallaresos, Jordi Sans. «Ja només per poder escoltar i mancomunar serveis, serà beneficiós per al poble», assegura Sans, mentre que Molinera rebutja «fer la guerra pel nostre compte entre batalles de campanar» per evitar «fracassos anteriors».
L’acord d’adhesió ja ha passat pels plens de tots els municipis, a excepció del Vendrell, en aquests últims mesos. Alguns fins i tot aquesta mateixa setmana, com el cas dels Garidells, l’ajuntament més petit de tots els nous membres, amb 200 habitants: «Entre ser-hi o no ser-hi, és una oportunitat per al nostre poble. Veient la força que té l’AMB, esperem una cosa similar», explica l’alcaldessa, Marta Duque. Des de la Pobla de Mafumet, l’alcalde Joan Maria Sardà aspira a un projecte metropolità que «treballi per ser viable, respectuós i equilibrat entre municipis de costa i d’interior, grans i petits, i que serveixi per homogeneïtzar la qualitat de vida en benefici de tot el món».
En el punt de mira
En les consultes d’aquest diari amb els representants dels municipis, tots han coincidit a assenyalar com a principal prioritat la millora del transport, la mobilitat i la vertebració territorial. La proximitat amb ciutats com Tarragona i Reus i les connexions laborals o socials apareixen com a reptes número u en la planificació metropolitana. L’alcalde de Vallmoll, Josep Lluís Cusidó, assenyala «un polígon industrial amb més de mil treballadors, molts d’ells veïns de Valls», com un punt que es beneficiaria amb l’AMT.
Notícies relacionadesAls Pallaresos, per exemple, comparteixen urbanitzacions senceres amb Tarragona, però, malgrat la mínima distància, Sans lamenta que fer arribar els autobusos urbans de la capital seria «il·legal»: «Aconseguirem un transport públic molt millor».
El desenvolupament urbanístic i la necessitat d’articular una estratègia en termes d’habitatge apareix com la segona obsessió dels municipis, que esperen «dinàmiques perquè els veïns no hagin de marxar a les capitals», com a Altafulla, o una veu conjunta «que faciliti l’arribada d’ajudes de la Generalitat a municipis petits amb poca força», diu Alba López, alcaldessa del Catllar. El desenvolupament econòmic, la gestió del turisme (especialment als municipis de la costa) o un tractament mancomunat dels residus (actualment, responsabilitat dels consells comarcals però amb poca adaptació als municipis), són altres carpetes que els nous membres portaran a la taula a finals de juny.
