Duels històrics d’espases
Dir que et sents entre l’espasa i la paret seria una redundància. Es veuen més armes a primera vista que les que volen diàriament per Twitter. Aquí provoquen més duels de pel·lícula que Elon Musk amb un mal dia. ¡Clang!, ¡clong!, ¡clang! Ara mateix hi ha una desena d’espadatxins novells entrant en combat. Espases XXL i cares d’extres a punt de dinyar-la. Diries que acaben de sortir del nou spin-off de Joc de trons si no fos per la careta d’esgrima i perquè no veus ningú sense cap. Aquestes rèpliques medievals no tallen colls. "No –riuen–, que després s’ha de netejar".
Duo Bellum (plaça del Sol, 3-4, Esplugues de Llobregat). Aquesta és una classe d’iniciació d’espasa llarga (o de dues mans), amb les quals lluiten Conan, Jon Neu, The Witcher o el nou cavaller dels Set Regnes, d’HBO. 1,25 metres, de l’empunyadura a la punta. "Si pots servir-te un vas d’aigua –t’anima l’Oriol–, pots fer-la anar". Pesa com una ampolla d’aigua: un quilo i mig. Tu li dones la raó sense parpellejar. Almenys fins que deixa d’apuntar-te amb l’espasa.
Un històric de l’esgrima
Oriol Salvador, 43 anys, és un instructor amb maneres del segle d’or. Té una vintena d’espases d’època a casa. Fa gairebé 20 anys que fa esgrima històrica. És "mestre d’armes", es presenta. Això vol dir que et guanyaria en un duel en menys del que es triga a dir "em dic Íñigo Montoya, tu vas matar el meu pa...". No li tremolaria el pols si es batés amb l’espadatxí de La princesa promesa. ¿El guanyaria? "Crec que sí". Ho diu amb humilitat.
Es veuen rèpliques d’armes del segle XIII al XIX. Espases llargues, d’estoc, de puny. Potser 60, 70, calculen pel cap baix. Aquí hi són des del 2005 ensenyant a batre’s en duel amb rigor històric. Duo Bellum és una de les sales de l’Associació Catalana d’Esgrima Antiga. N’hi ha una altra a Girona i una sala associada a Vilassar de Mar. "Som un dels grups més grans d’Espanya", presumeixen.
Hi deu haver uns 170 alumnes. Mitjana d’edat: trenta i tants. Hi ha nois de 18 anys i senyors de 67. Acostumen a omplir els cursos d’iniciació. Sobretot quan l’hivern is coming. "Sí que és veritat que ho notem quan hi ha Joc de trons".
No té res a veure amb les pel·lícules. "Molta gent comença pensant que farà de Conan, però és molt tècnic", avisa l’Oriol. Hi ha molta teoria. Ells segueixen sobretot la tradició alemanya: Kunst des Fechtens, es diu. L’art de l’esgrima es remunta al segle XV. "Mirem d’acostar-nos al màxim a com era", assenyala l’espadatxí medieval. És com reviure la història amb espasa.
¿Tòpics de pel·lícula? "Que les espases pesen molt", desmenteix l’Oriol. Pesen menys del que sembla, és veritat. "Les pot fer servir qualsevol. Fer-ho bé, però, ja és una altra cosa", riu. També és improbable veure en el món real espadatxins insultant-se a la cara amb les espases encreuades enganxades arran de pit. "És una posició molt perillosa".
"¿T’he fet mal?". Una principiant ho demana preocupada al seu contrincant després de clavar-li un cop mestre. En aquests duels no es veuen cops baixos a l’estil R. R. Martin. "No hem vist un comportament més cívic en una sala on la gent es pega", garanteixen els instructors.
¿El que més agrada? "Fer una mica d’esport friqui", riu una de les alumnes. Ella va portar espasa fins i tot el dia que es va casar, assenyala. "És divertit –s’arronsa d’espatlles l’Oriol–. Jugar amb espases és divertit". Al cap i a la fi, els homes –parafraseja– són uns nens però amb joguines més cares. Cada espasa costa 300 o 400 euros "com a mínim".
A Duo Bellum també ensenyen la veritable destresa. És un art marcial espanyol del segle d’or. A més d’espasa llarga, fan classes d’espasa d’estoc –la dels mosqueters–, d’espasa i escut (amb un escut petit) i de sabre. No, no ensenyen a sabrejar els amics.
Combats amb armadura
A Barcelona es pot combatre fins i tot amb armadura. Combat medieval –es diu oficialment–, HMB (Historical Medieval Battles). "Els combats són molt més directes i brutals que els de les pel·lícules", garanteixen. "És com barrejar rugbi, hoquei, judo i esgrima, però amb espases i armadura", indica Marcos Leal. És el capità del barceloní Born Combat Medieval. Són una vintena de socis. Entrenen els caps de setmana a la localitat de Parets del Vallès.
Notícies relacionades"L’armadura no és una disfressa –expliquen–. És el que evita que vagis a l’hospital". Pesa entre 20 i 30 quilos. El casc sol ja en fa sis. Servidora va durar amb això a sobre encara no cinc minuts sense semblar un cavaller de la taula quadrada dels Monty Python.
"Es pensa abans en Joc de trons que no pas en la nostra pròpia història". Es refereixen al buhurt, "l’art marcial que es practicava a Europa". Utilitzen les mateixes armes que en els tornejos medievals: maces, destrals, alabardes, espases. Rèpliques sense tall i sense punta. "Només pel pes i la forma, ja serien letals". Es lluita en duels i melés, que és la clàssica batalla campal. El reglament és senzill: guanya l’equip que queda dret. "Sembla una cosa molt basta, però hi ha molt d’estudi al darrere", asseguren.
