EL TSJC frena que Cornellà es faci seus els terrenys de l’Splau i l’Espanyol

En una sentència recent, la justícia ha desestimat un recurs contenciós administratiu del consistori cornellanenc contra una resolució de la Generalitat de Catalunya que va rebutjar el canvi de titularitat de la zona, que fins avui gestionen de forma mancomunada Cornellà i el Prat. D’aquesta manera, el tribunal avala la tesi de la Generalitat, que manté la frontera entre els dos municipis en mig de la Plana del Galet.

Cornellà argumenta que, històricament, la frontera amb el Prat seguia l’eix del riu Llobregat i que, quan va ser encarrilat i el traçat es va desplaçar, aquest "límit natural" va quedar desajustat respecte a la realitat física. Va aparèixer llavors una franja de terreny que, tot i que administrativament segueix vinculada al Prat, queda enganxada a Cornellà, i és la segona franja la que, si bé també es queda amb part dels impostos, ha de gestionar els problemes de mobilitat i altres qüestions que se’n deriven, mentre que el Prat obté part dels beneficis de l’activitat que generen l’Splau i l’Espanyol sense haver de bregar amb els inconvenients que comporta, ja que aquest tram queda desconnectat del nucli urbà del municipi.

Les dues poblacions mantenen un torcebraç des de fa anys sobre els terrenys. Cornellà ha reclamat en diferents ocasions que l’espai passi a ser de la seva titularitat. L’àrea és regida des de fa més de 15 anys per la Comunitat de Municipis Plana del Galet, integrada per Cornellà i el Prat, que es va constituir per gestionar, de forma conjunta i coordinada, serveis municipals, competències urbanístiques i de conservació de la zona, i la recaptació dels impostos.

Hospital

És en aquesta mateixa àrea on el grup de sanitat privada IMED construeix ara un nou hospital, tot i que en aquest cas l’edifici es trobarà en uns terrenys que són exclusius de Cornellà, de manera que l’IBI i altres impostos van per a la ciutat i no per a la Comunitat. No passa el mateix amb les altres dues grans infraestructures, en què els beneficis es reparteixen entre les dues ciutats tenint en compte la frontera històrica entre aquestes dues urbs.

La sentència conclou que amb el canvi del curs del riu no n’hi ha prou per moure el terme municipal i exigeix una altra tramitació i prova sòlida. El TSJC explica que l’expedient de "delimitació en desacord" no permet el que pretén Cornellà, perquè implicaria segregar territori del Prat –part de la Plana del Galet– i annexionar-lo a Cornellà. I recorda que, si es vol "modificar la línia" per no adaptar-se a la realitat geograficoadministrativa, existeix el curs de l’expedient d’alteració de termes.

El TSJC manté la frontera fixada a partir de la documentació històrica i de les actes d’establiment de termes de la línia divisòria entre les dues urbs de 1890, interpretades amb informació topogràfica de 1916 i representades en l’informe de replanteig elaborat el 2010.

En la resposta al recurs, la Generalitat ja argumentava que, tot i que el territori és "un element viu que es modifica amb el pas del temps", el canvi geogràfic "no és un element que pugui valorar-se per resoldre la delimitació" i recordava que els informes aportats pel consistori cornellanenc ja havien sigut rebatuts.

"La demanda es funda en informes i al·legacions que no desvirtuen la bondat de la resolució impugnada i que no pot prevaler per haver-hi un desacord entre els dos ajuntaments", conclou el tribunal, que afegeix que el recurs de l’Ajuntament de Cornellà ha de ser desestimat perquè la delimitació portada a terme per la Generalitat "s’ha subjectat al procediment legalment establert i ha aplicat els criteris normatius vigents a l’hora de resoldre l’expedient".

Notícies relacionades

La volta al món en 132 dies

Arrenquen de nou les obres de prolongació de l’L8 de FGC a Muntaner

En plena elaboració del Mapa Municipal de Catalunya, Cornellà i el Prat van firmar el 4 d’octubre del 2016 una acta d’operacions de delimitació de frontera, amb participació de la Direcció General d’Administració Local i de l’Institut Cartogràfic i Geològic (ICG). Però, després d’encarregar informes, el ple municipal de Cornellà va aprovar una acta de disconformitat i la va remetre a la Generalitat perquè resolgués i publiqués el límit.

La Generalitat va tancar l’expedient el 2023, va resoldre sobre la delimitació en desacord i finalment va donar per bona la divisió històrica entre els dos municipis. Després d’això, el consistori de Cornellà va presentar un recurs, que ara ha sigut frenat.