L’estació fantasma de Correus surt de la penombra

Mig segle després de tancar les portes, l’estació fantasma de Correus ha tornat a recobrar vida. Ahir a la matinada va rebre les primeres visites, en una obertura única dins dels actes del centenari del metro de Barcelona que es porta a terme durant nou nits d’octubre i novembre, sis per a ciutadans i tres per a treballadors del propi suburbà.

Just després de passar l’últim comboi del metro de la línia 4, els primers visitants van baixar a les vies des de l’estació de Jaume I per recórrer els 200 metres de túnel que la separen de l’antiga parada, avui sumida en la penombra. Els anuncis que encara es conserven a les parets de l’antiga estació recorden que, temps enrere, va ser un lloc de pas quotidià per a milers de barcelonins. De l’última època es mantenen, entre d’altres, els que convidaven a prendre un refresc Canada Dry, o els que demanaven el vot per a l’empresari i polític Eduard Tarragona en les eleccions a procurador de les Corts de 1971, que, per cert, va guanyar.

L’estació de Correus, entre Jaume I i Barceloneta, es troba exactament al carrer d’Ángel J. Baixeras, al costat de l’edifici i la plaça de Correus. Formava part de la primera línia de metro de Barcelona, anomenada Gran Metro, que es va inaugurar el 30 de desembre de 1924 entre les places de Catalunya i Lesseps. Dos anys després, es va obrir un ramal des de l’estació d’Aragó (avui Passeig de Gràcia) fins a Jaume I, que es va ampliar el 1934 amb l’estació de Correus, que servia com a inici i final de la línia. "Construir-la va ser molt difícil a causa de les filtracions d’aigua per la proximitat del mar", explica als primers visitants Júlia Buixeda, de TMB.

La va inaugurar l’alcalde Jaume Pi i Sunyer i va entrar en servei amb una sola via. L’estació tenia 60 metres de longitud i una gran andana, en la qual hi havia la taquilla. Després es va ampliar i el 1946 va ser de les primeres a tenir llums fluorescents.

Però el 20 de març de 1972 el traçat entre Jaume I i Correus del Gran Metro va deixar de donar servei per les obres de prolongació de la línia fins a la Barceloneta. El mateix any en què es van apagar definitivament els llums a l’estació també va quedar fora de servei la resta de traçat entre Jaume I i Aragó, a fi d’adequar el vell ramal per convertir-lo en la línia groga, la línia 4, llavors escrita en xifres romanes.

L’estació de Correus va quedar fora de servei per la seva proximitat amb Jaume I i Barceloneta. Però certament "ha quedat congelada en el temps", ja que es mostra tal com va quedar, sense cap acció de restauració més enllà d’una neteja pertinent. Després de 38 anys de vida, els següents 53 s’ha mantingut en la penombra, i els combois de la línia 4 la travessen sense aturar-s’hi. Només els que la coneixen intenten veure-la, si és que hi pensen, a través del vidre.

Escenari de suspens

Notícies relacionades

Barcelona aprova les obres de reurbanització de la Diagonal

Els Comuns demanen rebaixar l’IBI de compra de la primera vivenda

L’estació va ser escenari de la pel·lícula policíaca Apartado de Correos 1001, rodada el 1950 i dirigida pel cineasta Juli Salvador. Iniciadora del cine negre barceloní, hi ha qui la considera una pel·lícula de culte. Com ja es podria dir que ho és aquesta estació, que ha despertat l’interès dels milers de persones que van intentar obtenir una entrada per poder visitar-la al setembre i van col·lapsar la web de TMB.

"Porta 50 anys intacta, això la fa valuosa per la seva història, també per a les persones del nou mil·lenni que no l’hem viscut", afirma Arnau Vergés agraït d’haver pogut visitar-la.