Burgesia evanescent

La bona notícia és que un llibre que retrata la desbarcelonització d’una part d’aquesta ciutat acaba de ser seleccionat per PHotoEspaña com un dels nou millors treballs de l’any dins la categoria bibliofília. La mala notícia és precisament el que retrata, una Barcelona en extinció. Jordi Baron, antiquari, col·leccionista d’un vastíssim fons de negatius fotogràfics i, també, un professional amb una mirada envejable a través de la càmera, està en ple procés de convertir el treball de més d’un quart de segle en, més que un llibre, una obra d’art. Entre 1993 i 2020, ha capturat aquest breu lapse en què els pisos més senyorials de la ciutat, sobretot de l’Eixample i la zona alta, són buidats, gairebé sempre per la defunció dels amos, i estan a punt de renéixer com un producte immobiliari radicalment diferent. Retrata aquells moments en què, podria dir-se, l’ànima d’aquelles llars s’esvaeix.

El juny del 2023, la galeria Artur Ramon Art ja va tenir la feliç idea d’organitzar una exposició al voltant de 15 de les 200 fotos que al llarg d’aquest quart de segle ha fet Baron. Va ser un èxit. Aquelles imatges van cridar tant l’atenció que fins al Centre Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va pensar que eren immillorables per presentar l’exposició que per al desembre prepara sobre Mercè Rodoreda. Però, entre expo i expo, Baron s’ha ficat en una aventura increïble que el té a estones per les teulades del Poblenou: tenen els seus exemplars exposats a la llum solar perquè deixi la seva empremta als seus lloms i pàgines interiors. Això, a més de les fotos, que com en els àlbums d’èpoques passades van soltes a l’interior, és el que ha enamorat el jurat de PHotoEspaña.

¿Per què tenir els llibres, com lloms de bacallà o fulles de tabac, al terrat, exposats als capricis del Sol? Cada vegada que, per encàrrec dels hereus, buidava un pis senyorial de la ciutat, el captivava aquell instant en què els operaris retiraven mobles i estris que potser estaven immòbils des de feia 70 anys. "Les empremtes que deixava a la paret eren la prova que en aquelles habitacions hi va haver vida".

Baron es considera un arqueòleg. "He sigut un testimoni íntim del vertiginós procés de transformació del teixit domèstic i urbanístic de Barcelona". Les proves són les 54 imatges que inclou el llibre, que, més que fotos, són com les làmines dels antics volums d’art que hi havia a tantes llars de la ciutat. El text que acompanya cada escena és molt breu: l’adreça postal del pis. No és estrany que el CCCB hagi elegit com a primer aperitiu de la seva futura exposició sobre Mercè Rodoreda una d’aquestes imatges i, a més, una amb una subtrama molt cridanera.

El vell televisor i la pistola

Notícies relacionades

Comença el tall de l’L4 i l’L11 del metro, sense servei en el tram nord fins al setembre

A Castelldefels s’hi respira ambient llatí

La foto és d’un pis del número 102 de la Rambla. Sempre la va tenir Baron entre les seves favorites, però no va ser fins que Artur Ramon el va convidar a exposar la seva obra a la galeria del carrer de Bailèn que va reparar en un detall que fins aleshores li havia passat inadvertit: damunt del vell televisor hi ha una pistola. Totes les fotos són a la seva manera, a més del final de la vida d’un pis dels que ja gairebé no en queden, una invitació a imaginar un passat. Urgell, 83 és la fotografia de dalt. Sense objectes a la vista, més enllà dels interruptors de la llum, la profunda religiositat que es va viure en aquella llar salta a la vista.

Explica Baron que Barcelona 1993–2020, és "la photo finish d’una memòria burgesa que ha durat uns 120 anys i el començament d’una nova cartografia de la ciutat". El mèrit de testificar tot aquest procés és doble si es té en compte que es tracta de fotografies fetes gairebé a corre-cuita, enmig del tragí del buidatge del pis. Són, a la seva manera, fotoperiodisme.