El cas Tersa arriba al Suprem per investigar Eloi Badia

Tribunal Suprem. En un pas ja previst des que es va reobrir el cas l’octubre passat, el Jutjat d’Instrucció número 5 de Badalona va remetre la causa sobre la planta de Tersa a la Sala Segona de l’alt tribunal. Un dels dos investigats per un presumpte delicte contra els recursos naturals i el medi ambient és Eloi Badia, expresident de Tersa, exregidor en el govern de l’alcaldessa Ada Colau i actual diputat de Sumar al Congrés. La condició d’aforat del membre dels Comuns abocava el cas al Suprem després que l’Audiència revoqués l’arxivament de les diligències i les encaminés a judici.

És el que la magistrada de Badalona acaba de formalitzar, enviant una exposició raonada dels fets a l’alt tribunal. La instructora adverteix que li suposa una "àrdua tasca" precisar els "indicis de criminalitat en el procediment", que ella va arxivar el maig passat al descartar que s’hagués perpetrat un delicte. No obstant, l’Audiència de Barcelona va estimar el recursos de la fiscalia, de l’associació Airenet –que va presentar la primera denúncia contra Tersa– i una particular. El tribunal va jutjar prematurament que es donés carpetada a l’assumpte i va desmuntar els arguments de la jutge d’instrucció.

Indicis "fundats"

A part de reobrir el cas, la resolució de l’Audiència va instar la magistrada a dictar la interlocutòria corresponent per traslladar la causa al Suprem i sotmetre a judici els indicis "fundats i seriosos" i la imputació "clara i concreta" que "evidencien la presumpta participació d’Eloi Badia" i del cap d’explotació de la planta de Tersa, F. R., escriu la jutge. Basant-se en els criteris de l’Audiència, la intructora destaca que els pèrits de la Guàrdia Civil van trobar anomalies en les temperatures registrades a les quals la incineradora crema les escombraries. Es tracta d’un paràmetre clau per evitar una dispersió desmesurada de partícules nocives, com les dioxines i els furans, tots dos cancerígens.

Notícies relacionades

Unes 115.000 persones reben l’any 2026 a l’avinguda Maria Cristina de Barcelona

Fargas, la xocolateria més antiga de Barcelona, s’obre a nous públics i sinergies

Una incògnita a aclarir és la pertinència de l’algoritme amb què es calcula el nivell de calor al qual cremen els residus. La fiscalia, la Guàrdia Civil i l’Audiència posen en dubte que sigui rigorós. "Segons el parer de l’Audiència, no havia quedat descartat al llarg del procediment que l’algoritme contravingués la normativa mediambiental i, per tant, no es podia concloure que les dades obtingudes amb l’algoritme fossin fiables", apunta la interlocutòria.

Afegeix que "els pèrits van advertir de certes anomalies en relació amb les temperatures de les cambres incineradores". La llei exigeix que els gasos de combustió arribin als 850 graus centígrads com a mínim per minimitzar la propagació de pol·lució nociva per a la salut i el medi ambient. La jutge recorda que el Seprona va avisar que, "en determinats moments, la temperatura no arribava als 850 graus" exigits. Badia i F. R. "eren els màxims responsables de la mercantil i a qui corresponia vetllar pel seu correcte funcionament".