La rehabilitació de l’Arnau fa aflorar part de la muralla medieval
Un pla francès del segle XIX permet localitzar un tros de la fortificació que hi ha sota l’edifici, que es començarà a rehabilitar l’any que ve.
Recreación del futuro ateneo del Teatre Arnau. /
Tancat des de l’any 2000 i greument malmès, el Teatre Arnau entreveu el final del sopor que l’ha deixat en un estat ruïnós. L’últim teatre de barraca de Barcelona, emblema del Paral·lel i la cultura popular, iniciarà una profunda rehabilitació a partir del primer trimestre del 2025, que estava pendent des que l’ajuntament va invertir una mica més de 2 milions d’euros a adquirir-lo el 2011. Les obres per tornar a aixecar el teló a partir de la temporada 2026-2027 costaran 9,89 milions d’euros i aportaran un regal inesperat: faran aflorar un tros de la muralla medieval de Barcelona.
Haver trobat el vestigi no entrava en els plans inicials de reobertura, però ha sigut possible gràcies a un pla francès del primer terç del segle XIX. "Si l’Arnau ja tenia un interès patrimonial excepcional, ara aquest interès es duplica, ja que el teatre també oferirà la possibilitat de poder visitar un tram de muralla", explicita el projecte d’obres, consultat per aquest diari.
Abans de trobar-se les restes, la hipòtesi dels arqueòlegs apuntava al fet que el mur construït entre els segles XIV i XV havia travessat el solar on es va erigir l’Arnau el 1903. Amb uns sondejos practicats amb georadar el 2017 no n’hi va haver prou per confirmar la suposició. En canvi, la troballa d’un pla topogràfic de Barcelona datat entre 1823 i 1827, quan la ciutat encara estava fortificada, va resultar més efectiva que la tecnologia del segle XXI per resoldre la incògnita.
L’informe de la imminent remodelació revela que, el 2018, "es va fer una nova campanya de prospeccions, amb seguiment arqueològic, aquesta vegada guiades per la superposició del pla francès amb l’estat actual del teatre". Explica que, amb la combinació, "es van localitzar diferents trams de la muralla".
Concreta que es va trobar una tirada "a la part frontal" del recinte, "sota el foyer i la sala del teatre". També va veure la llum una part d’una de les torres circulars que hi ha disposades al llarg de la construcció defensiva, amb un tram d’escales, una sala subterrània d’uns set metres i un petit safareig descoberts a l’excavar al terra del desaparegut bar El Retiro. Dos segles després de traçar-se, el mapa va demostrar que era "molt precís", admet l’expedient.
Canvis obligats
Notícies relacionadesEl projecte recorda que la muralla medieval de Barcelona s’ha de conservar perquè està catalogada com a bé cultural d’interès nacional des de l’any 1949, el màxim grau de protecció patrimonial. El deure de manteniment "ha condicionat la proposta" de recuperació del teatre i ha imposat canvis, "especialment a la planta subterrània", reconeix el pla firmat pel despatx H Arquitectes.
Amb l’objectiu de preservar les restes de la fortificació, la sala de màquines i uns magatzems es traslladaran a un semisoterrani, cosa que aclarirà la planta subterrània i facilitarà compartimentar-la. "La divisió del soterrani és l’oportunitat perfecta per fer visitable la muralla", afirmen els autors del disseny. D’una banda, s’hi ubicarà una zona de pas restringit (camerinos inclosos) i una altra d’oberta al públic, "ben connectada" amb els accessos i on també s’instal·laran els lavabos, de manera que serà un racó transitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.