Els experts aposten per connectar el Ter amb la Costa Brava

En un matí de pluges i amb els embassaments de les conques internes al 80%, les escoles d’enginyers i economistes van posar ahir sobre la taula una proposta per donar més resiliència a les xarxes d’aigua catalanes. A més de reivindicar la interconnexió reversible entre el CAT (Consorci d’Aigües de Tarragona) i ATL (Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat) per traslladar aigua de l’Ebre a Barcelona, també han suggerit poder transvasar aigua del Ter cap al nord de la Costa Brava o viceversa en situacions d’emergència. El pla consisteix a tenir una xarxa més equipada des de l’Ebre fins al Muga, a l’Alt Empordà.

"En època de bonança és quan hem d’abordar les mesures necessàries per millorar la disponibilitat d’aigua per evitar que passi el mateix que després de la sequera del 2008", defensa Pere Calvet, degà del Col·legi d’Enginyers de Camins. Després d’aquella crisi hídrica, les inversions promeses van quedar en l’aire i les infraestructures que s’havien anunciat no es van construir. En aquests moments, en canvi, segons el punt de vista de l’escola, el Govern està treballant "correctament" i les obres de noves estacions de potabilització i regeneració estan avançant.

"Tot i així, és urgent accelerar la licitació de les dessalinitzadores de Blanes (Tordera II) i de Cunit (Foix), que acumulen com a mínim un any de retard", avisa Carles Conill, el president de l’observatori de l’aigua de les escoles d’enginyers. Però a més de les "fàbriques d’aigua prevista", els enginyers i economistes reclamen a la Generalitat afrontar la construcció de noves canonades per interconnectar tot Catalunya, una intenció que avui dia no està a l’agenda del Govern.

En els pitjors moments de l’última sequera, quan a l’àrea de Barcelona s’havia decretat l’estat d’emergència, l’observatori d’aigua dels col·legis professionals va apressar a connectar la xarxa del CAT amb ATL, allargant fins a Barcelona el minitransvasament de l’Ebre que finalitza a Tarragona. Però l’Executiu liderat per Pere Aragonès va rebutjar la polèmica proposada que va indignar diversos sectors ambientals i també les comarques de l’Ebre.

Ara, dos anys després, Calvet parla de reprendre l’assumpte sense presses i amb diàleg però amb el mateix objectiu en ment i anant més enllà al plantejar també la connexió de la conca del Ter amb la del riu Muga. "Que plogui no significa que ens hàgim de relaxar perquè segurament, la pròxima sequera, en el context de canvi climàtic, serà més llarga i més extrema", alerta l’especialista. "Les infraestructures hídriques, com les elèctriques, han de ser sòlides i resilients i no s’han d’anar decidint en funció del que passi en cada moment; necessitem una Catalunya en xarxa", afegeix.

Inversió de 300 milions

Notícies relacionades

Trànsit va registrar ahir 22.000 vehicles menys a les carreteres

La fiscalia bloqueja per primer cop publicitat sobre ventres de lloguer

Segons els documents que manegen els enginyers, la connexió per traslladar aigua de l’Ebre a Barcelona o a la inversa costaria uns 300 milions d’euros. La connexió del Ter i la dessalinitzadora del Tordera una vegada ampliada amb el nord de la Costa Brava respon a les dificultats de proveïment de l’Alt Empordà, una comarca que beu de l’aqüífer Fluvià-Muga, molt salinitzat, i de l’embassament Darnius Boadella. "Aquesta zona de Catalunya va patir molt durant la crisi hídrica més recent i, a més d’instal·lar una dessalinitzadora a Roses, volem que en cas d’emergència i necessitat extrema es pugui recórrer a l’aigua del Ter", precisa l’enginyer Albert Vilalta, que també va ser el primer conseller de medi ambient de la Generalitat.

Segons la proposta de l’observatori, haurà de ser la futura llei de transició hídrica el document que reguli quanta aigua es pot enviar d’una conca a l’altra en circumstàncies concretes. Amb aquesta proposta, que tindria un cost econòmic també d’uns 300 milions, es culminaria el que els enginyers i economistes han denominat com el "corredor de l’aigua" que uniria Catalunya de sud a nord.