L’assistència als oficis religiosos a BCN es dobla des de la pandèmia

L’inesperat gir espiritual de l’estrella internacional Rosalía, que presenta aquesta setmana el disc Lux, ha fet córrer un rum-rum a Barcelona: ¿ressorgeix la fe catòlica? La frivolitat de l’associació d’idees no invalida la pregunta, perquè la capital catalana i el seu entorn viuen en els últims anys un contundent canvi sociològic. I als altars també es nota.

L’Arquebisbat de Barcelona observa de prop l’evolució de religiositat de la població i ha elaborat un diagnòstic quantitatiu a partir de les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya i el creixement de residents a la província de Barcelona constatat per l’Idescat. Segons aquest càlcul, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, "el nombre de persones que assisteixen regularment a missa catòlica" a les comarques de Barcelona s’hauria "doblat en cinc anys", en el marc d’"un augment generalitzat de l’assistència als oficis religiosos de les diferents creences que hi ha a Catalunya des de la covid-19".

El CEO disposa de dades semestrals sobre l’assistència a oficis religiosos: pregunta als enquestats si van a centres de culte "alguna vegada a l’any, una vegada al mes, una vegada a la setmana o més o si no hi van mai". Aquest últim grup és el majoritari, si bé la seva hegemonia s’ha reduït: el juliol del 2020, el 77,8% de la mostra assegurava que no anava mai a oficis, enfront del 67,6% d’aquest estiu. Una caiguda de 10 punts, que van a parar a la resta de categories.

Els que afirmen que van a un temple cada setmana representen ara l’11,2% (fa cinc anys representaven el 5,4%) i els que hi van cada mes són el 8,9% (fa cinc anys, el 5%). Els dos grups sumen el 20,1% de la població, el doble que fa un lustre. Dit d’una altra manera, avui un de cada cinc barcelonins són practicants. D’altra banda, els que assisteixen a oficis esporàdicament –al voltant d’una vegada a l’any– han repuntat lleugerament i passen del 10,4% al 12%.

Com que en tota la província de Barcelona ja hi viuen 5.949.249 veïns de múltiples credos, els practicants regulars serien gairebé 1,2 milions. També segons el CEO, avui el 54,4% de la població es declara catòlica. Tot i que les comunitats d’altres credos tendeixen a ser més practicants, l’arquebisbat basa el càlcul del doble d’afluència a missa en l’extrapolació a la comunitat catòlica dels percentatges generals d’assistència a oficis. Així doncs, estima que els barcelonins que van a missa catòlica amb assiduïtat podrien haver passat d’uns 314.000 l’any 2020 a 650.000 el 2025. Per la mateixa lògica aproximativa, hi hauria gairebé 400.000 visitants esporàdics, que farien arribar a un milió de persones l’afluència general a les parròquies.

En aquest quinquenni, la província ha crescut notablement en població incorporant un quart de milió d’habitants. El factor migratori i en especial l’auge d’arribades de l’Amèrica Llatina és evident que té un paper en la religiositat a l’alça, si bé encara no s’ha pogut quantificar adequadament. L’arquebisbat tampoc s’aventura a establir cap relació de causa-efecte. Considera, això sí, que el total de catòlics a la demarcació ja arriba a 3,25 milions a l’haver sumat 200.000 nous fidels.

Diferents credos

Notícies relacionades

El Govern fitxa l’assessoria del port de Rotterdam per al Prat

Les terrasses de la plaça del Sol podran obrir fins a la una

Altres estudis, com el primer informe anual de l’Observatori de les Migracions i el Refugi de Barcelona, presentat al setembre, donen pistes en la mateixa línia. El 53,6% de la població amb nacionalitat estrangera o doble es declara cristiana, un 27,1% agnòstica o atea, un 10,8% islàmica i l’altre 8,6% s’identifica amb altres religions. Entre els cristians amb passaport estranger, el 89,2% serien catòlics, el 10% evangelistes o protestants i la resta, molt pocs, ortodoxos. També constata una assiduïtat al culte molt superior: "Entre els creients, un 51,4% dels que tenen ciutadania estrangera o doble són practicants, en comparació amb el 28,2% dels que tenen ciutadania espanyola". Aquesta bretxa, però, cal tenir en compte que "no es distribueix homogèniament". Mentre que un 88,6% de musulmans amb nacionalitat estrangera o doble són practicants, en el cas dels cristians ho són el 45,3%.

El mateix estudi, com ha explicat EL PERIÓDICO, revela que Barcelona és la capital espanyola amb més proporció d’estrangers i on creix més. Augmenta el doble que a Madrid, València o Palma des del 2010 i suposa el 35,4% del cens. Entre els barcelonins d’origen estranger, més de la meitat es declaren de centredreta.