Mobilitat a BCN
Horta rebutja que la seva superilla sigui una ‘drecera’ a la Ronda de Dalt
Els veïns són crítics amb algunes mesures adoptades al barri. La fluïdesa que pretén donar l’ajuntament al trànsit que circula per aquest centre històric xoca amb les últimes intervencions urbanístiques i els seus resultats.

Si hi ha algun debat que encén els ànims com cap altre, aquest és el del trànsit. Una polèmica que a Barcelona s’eleva al quadrat quan es parla de les superilles. En aquest cas, l’última mesura controvertida afecta precisament a la que menys discussions havia suscitat: la d’Horta. Derivat de l’increment de trànsit que el projecte ha produït en carrers secundaris, l’ajuntament ha decidit tornar a l’esquema inicial. La decisió, no obstant, no ha fet més que generar angoixa en part del veïnat.
Per poder comprendre les pors a què es refereixen els veïns, és imprescindible aterrar sobre el terreny la qüestió. Just on acaba el passeig de Maragall, els conductors que volen arribar a la Ronda de Dalt poden optar per dues vies. La primera i més intuïtiva: agafar el carrer del Tajo i empalmar amb Lisboa per arribar a l’avinguda de l’Estatut fins a l’accés 4. La segona: encarar el carrer de Fulton i endinsar-se a la superilla d’Horta.
Precisament, aquesta va començar a funcionar a partir del 2019 per posar les coses difícils als més llestos al volant. ¿Com? Mitjançant la substitució de la calçada per una plataforma única en els trams més estrets i comercials, així com una reorganització dels sentits de circulació a diversos carrerons per obligar els vehicles a fer més volta. Segons càlculs del consistori, 3.000 cotxes diaris van deixar d’agafar la drecera d’Horta i finalment van claudicar en favor del primer itinerari.
Una via polèmica
Tot i que consistori i entitats han treballat al llarg d’aquests últims anys per corregir els problemes que apareixien com bolets a la tardor, la superilla sempre ha acabat corcada pel mateix hàndicap: el residencial carrer de Lloret de Mar. Mentre que per aquesta via abans no circulaven ni mil cotxes al dia, s’ha convertit en la traçada habitual dels irreductibles que continuen creuant Horta per arribar a la Ronda. Més concretament, el trànsit en el seu tram més sensible s’ha quintuplicat, el que ha posat en peu de guerra els veïns.
Per calmar els ànims i aconseguir "una mobilitat més eficient i més còmoda", en paraules del regidor d’Horta-Guinardó, Lluís Rabell, el consistori ha decidit desmuntar part de l’embolic i tornar als carrers d’Eduard de Toda i Campoamor els sentits de circulació que tenien abans d’implementar-se la superilla.
Per tant, a partir d’aquest octubre, els cotxes podran tornar a creuar Horta gairebé en línia recta en sentit ascendent. Per a això només s’hauran d’endinsar a través de Fulton (carrer que després es converteix en la serpentejant Horta) i continuaran per Campoamor fins a gairebé la Ronda (després de fer ziga-zagues el carrer de Palafox). Per al sentit descendent quedarà Eduard Toda en la seva íntegra verticalitat.
Tot i que des de l’Associació de Veïns i Veïnes (AVV) d’Horta comparteixen la necessitat de resoldre l’"anomalia" del carrer de Lloret de Mar, el seu president, Ayouni Mokhtar, creu que la mesura va en contra dels objectius que tenia la superilla. "Si tornes a obrir per dalt Campoamor i no prens mesures en l’accés a Fulton, tornarem a tenir el trànsit d’abans", insisteix.
En particular, a l’entitat veïnal li preocupa com conviurà el suposat increment del trànsit amb els vianants que ara ja passegen a banda i banda del carrer. A diferència d’anys enrere, "ara els vehicles circularan per la plataforma única per Fulton, plaça Eivissa i Horta, i si avui dia no es respecta el límit de 10 km/h que es va posar, ja ens podem imaginar la velocitat que prendran quan vagin un rere l’altre en hora punta o de matinada", avança el president de l’AVV.
De qualsevol manera
Davant aquesta circumstància, l’entitat veïnal insisteix en la necessitat de posar en marxa mesures que impedeixin tornar a convertir Horta en la drecera cap a la Ronda. Mentre que Mokhtar assenyala la idoneïtat de posar radars de velocitat a l’altura de la plaça Eivissa, des de la plataforma Maragall Respira, el seu portaveu, Clementine Suraud, reclama una càmera que controli l’accés a la zona pacificada, com les que ja funcionen a Sarrià i Ciutat Vella. De fet, Suraud recorda que a l’entrada de Fulton una placa prohibeix l’accés a tots els vehicles, excepte els autoritzats. "Que ni ningú compleix ni l’ajuntament fa complir", apunta Suraud.
Notícies relacionadesMalgrat la insistència de part del veïnat a prendre mesures preventives, Rabell admet que no es preveu actuar de manera preliminar. De tota manera, assegura que estaran atents per veure "com el digereix Horta, si integra el canvi i si això funciona segons les previsions dels models teòrics".
Una actitud que ja ha rebut crítiques per part del veïnat organitzat: "Sembla que esperin que hi hagi un accident", es lamenta Mokhtar, que també adverteix del paper que juga l’algoritme de Google Maps a l’hora d’oferir l’esmentada ruta com la més ràpida.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tecnologia Whatsapp ja et permet saber si el teu missatge ha sigut llegit per una persona diferent del destinatari original
- La història d'amor de l'exbisbe de Solsona, Xavier Novell, i Sílvia Caballol es convertirà en una sèrie de televisió
- Una fàbrica de Badalona, acusada de "risc inacceptable" de càncer
- Sondeig de la Generalitat Enquesta CEO: El PSC es manté al capdavant i la caiguda de Junts impulsa a Aliança Catalana
- Les obres de la Sagrera obliguen a destapar un altre cop la vil·la romana enterrada
- Tribunals Qui és Inés Guardiola, l'advocada que ha aconseguit l'absolució de Dani Alves
- Tribunals El TSJC absol Alves d’agressió sexual a una jove a la discoteca Sutton
- Tribunals El TSJC proposa l'indult parcial per a Laura Borràs perquè no ingressi a presó
- 57.000 persones cribrades El test de sang en femta és tan eficaç com la colonoscòpia per detectar càncer de còlon, segons l’estudi més gran fins ara
- Pressupostos prorrogats El Govern avisa que no es podrà mantenir la gratuïtat de Rodalies sense un nou suplement de crèdit