BCN fa servir una quarta part de l’aigua subterrània que pot extreure

La sequera ha obligat a retallar el reg i el consum públic d’aigua. El panorama indueix a recórrer als cabals que flueixen sota el terra. És el que pretén Barcelona, on continuen vigents les restriccions imposades per l’emergència que la Generalitat va decretar al febrer. Malgrat triplicar l’extracció d’aigua freàtica des de principis de segle, la ciutat es troba encara lluny d’aprofitar tota la capacitat que se li autoritza per proveir-se de pous i aqüífers.

A mesura que la sequera s’intensificava, Barcelona va utilitzar 1,11 hectòmetres cúbics d’aigua subterrània el 2023 per regar zones verdes, netejar carrers, omplir fonts ornamentals i arreglar el clavegueram, entre altres comeses. És una quantitat similar a la dels anys precedents –fins i tot inferior al 2017, 2019 i 2022– i representa només una quarta part dels 4,4 hectòmetres cúbics per any que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) permet que l’ajuntament capti per a les cures de l’urbs. La concessió és vigent des de juliol del 2018, però el consistori mai l’ha espremut.

Barcelona acumula poc més d’un milió de metres cúbics d’aigües freàtiques cada any des del 2011, a molta distància d’esgotar tot el marge que l’òrgan de la Generalitat atorga. L’ajuntament no explota entorn del 75% del volum que pot agafar del subsol, fins i tot en aquests moments que s’advoca per estalviar tota gota que pugui destinar-se a consum humà i substituir-la fent provisió de més reserves del fons de la terra.

La xarxa de 96,2 quilòmetres de canonades, 27 dipòsits i 29 hidrants de què la ciutat disposa per tal d’obtenir i subministrar aigua subterrània per a serveis de neteja i jardineria és insuficient per arribar als 4,4 hectòmetres cúbics per any que figuren en la llicència de l’ACA. "¿Per què Barcelona no els utilitza si se li permet? Perquè no pot", resol Enric Vázquez-Suñé, investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a l’IDAEA i especialista en aqüífers.

Procés lent

"Es tracta de poder crear infraestructures, xarxes noves, fer les connexions necessàries. Això no es fa d’un dia per l’altre", constata l’expert. "El fet interessant és que Barcelona ja ho està fent i hi està treballant. Però s’han de demanar permisos i això és lent", observa l’investigador.

L’ajuntament precisa que la quantitat que, segons l’ACA, pot acaparar "es refereix a un valor màxim potencial per a usos municipals" i que "té en consideració sistemes d’aprofitament d’aigües subterrànies que no han sigut finalitzats". Esmenta obres pendents a la futura estació de la Sagrera, "que tindria una previsió de consum d’1.180.481 metres cúbics per any", i a la Ronda de Dalt, entre d’altres. "En alguns casos, els calendaris d’execució no depenen únicament de l’ajuntament", al·lega.

Notícies relacionades

La sequera manté en suspens la tramitació del Pol Biomèdic

Els comerços del Llobregat Centre perdonen 1,3 milions de deute

Menys d’una setmana després que el Govern declarés la fase d’emergència, l’alcalde Jaume Collboni va firmar un decret per accelerar la construcció d’instal·lacions amb què augmentar les provisions de reserves freàtiques, davant els impediments de gastar aigua potable. S’espera que les primeres obres comencin a l’estiu i que arrenquin 0,2 hectòmetres cúbics més del subsol.

Si s’aconsegueix l’objectiu, la captació s’elevaria a un 20% a partir del 2025, quan el govern municipal confia a tenir llestos 17 quilòmetres de canonades, quatre dipòsits, dos hidrants i tres pous nous. De tota manera, continuaria quedant molta tirada per complir la concessió en tota la seva magnitud. Vázquez indica que el volum concedit és "relativament baix" i que "es pot treure més aigua". "Es podria establir una explotació de 20 a 25 hectòmetres cúbics que no faria malbé l’aqüífer i donaria més recursos", precisa aquest expert.