El Taller Masriera reviurà net d’afegits com a biblioteca i teatre

El Taller Masriera, singularíssim edifici del carrer de Bailèn, un explícit homenatge a la Maison Carrée de Nimes a la meitat de la Dreta de l’Eixample, renaixerà com a nova seu de la Biblioteca Sofia Barat, també com a teatre que va ser durant diverses dècades i, finalment, com a sostre de la vida veïnal del barri. L’Ajuntament de Barcelona va obrir dilluns les pliques del concurs d’idees presentades, que tenia com a condició fer compatibles aquests tres usos, i el jurat es va decantar finalment cap a la proposta del projecte presentat per l’aliança de tallers d’arquitectura que han creat per a l’ocasió Estudi Länk i DATAAE. La proposta planteja despullar el Taller Masriera d’alguns dels elements que s’han afegit al llarg de la seva història i que han enlletgit aquell seu aire original de temple romà i convertir aquesta conquesta de terreny en una mena d’àgora enjardinada, fins i tot amb la il·lusió que arribi un dia en què l’interior de l’illa també sigui recuperat com a espai obert al públic.

El Taller Masriera ha sigut durant els últims anys el motiu d’un pols entre les intencions inicials de l’Ajuntament (que volia fer-li un vestit més gran a la biblioteca i, de retruc, replicar l’èxit d’imatge aconseguit a Sant Martí amb la García Márquez) i el que esperaven els membres de l’Asssociació de Veïnes i Veïns de la Dreta de l’Eixample, és a dir, disposar finalment, com qualsevol altre barri de la ciutat, d’un equipament equiparable a la Sedeta o les Cotxeres de Sants, per posar dos exemples, però en el seu cas amb l’al·licient de conservar la platea i l’escenari de l’antic teatre Studium.

Va ser el regidor del districte, Jordi Valls, el que abans que aquest contenciós se saldés de manera amarga, amb la victòria d’uns i la derrota d’altres, va proposar el que en principi semblava inviable, donar cabuda sota el mateix sostre a totes les propostes. El jurat del concurs, compost per representants del districte, de Biblioteques de Barcelona, de l’àrea municipal de Patrimoni, dels veïns, de l’empresa pública Bimsa (que és la que haurà de portar a terme les obres) i del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, considera que la idea guanyadora compleix amb escreix aquest plantejament.

Del projecte a licitar les obres

El que ara hi ha sobre la taula és només un esbós general. Queden diversos passos per fer. Caldrà redactar un avantprojecte, després un projecte executiu i, finalment, potser a finals de l’actual mandat municipal, licitar les obres. Amb tot, amb imaginació i l’ajuda de les imatges virtuals del que es pretén ja es pot veure com podria arribar a ser el resultat final.

El Taller Masreira va ser aixecat el 1882 per encàrrec dels germans pintors i orfebres Josep i Francesc Masriera. Els gravats de l’època el mostren com una versió reduïda de la Maison Carrée, amb les quatre façanes ben visibles. Va ser a partir de l’any 1912 quan es van començar a afegir ampliacions al temple. I el 1932 el seu ús va donar un tomb radical quan l’interior es va recondicionar com a teatre. I no pas un teatre qualsevol, ja que a l’escenari hi va arribar a recitar Federico García Lorca un fragment de Doña Rosita la soltera.

Notícies relacionades

FNAC obre nova botiga a la Rambla amb rebaixes i activitats

Inditex intercanvia terrenys amb Alcampo per fer la nova seu a Sant Adrià

Després de la guerra, l’activitat teatral va renéixer, però finalment el 1950 es va convertir en la llar d’unes monges de la congregació Petita Companyia del Cor Eucarístic de Jesús. Van tenir, això sí, el detall de mantenir inalterada la sala del teatre Studium. Fins i tot el cartell amb el nom continuava al seu lloc, a sobre l’escenari.

La compra de la finca per part de l’Ajuntament l’any 2020 no únicament va salvar el Taller Masriera d’un destí més aviat incert, sinó que a més permetrà ara sacsejar el puzle dels equipaments del barri i fer-ho, a més, amb la voluntat que aquest temple neoclàssic deixi enrere aquest aspecte una mica trist que l’ha acompanyat durant molts anys.