La sequera impedeix modernitzar un interior d’illa

L’interior d’illa Jardins de Cèsar Martinell, al qual s’accedeix pel carrer Villarroel, entre Gran Via i Diputació, es començarà a modernitzar per donar resposta a una molt demandada petició veïnal, però les obres, en el que és tota una novetat, no podran executar-se totalment mentre no finalitzi l’actual episodi de sequera.

Amb un pressupost de 388.000 euros, la remodelació d’aquest interior de poma preveu eliminar barreres arquitectòniques, rejovenir la zona de joc infantil i renovar el paviment, però els arbres i arbustos moribunds, que segons el pla haurien de ser substituïts, quedaran pendents mentre no sigui possible utilitzar el reg gota a gota que es col·locarà arran de terra.

Notícies relacionades

Així queden els preus dels títols de transport públic a Barcelona fins que acabi el 2025

Aprovat de forma inicial l'Estudi Informatiu per allargar el Trambaix a Sant Feliu de Llobregat

La rehabilitació d’aquests jardins ha estat des de fa anys entre les reivindicacions del veïnat i de les associacions de pares i mares de diverses escoles de l’Esquerra de l’Eixample. Els interiors d’illa són, en principi, una de les apostes de l’actual equip de govern municipal. No només té la intenció de prosseguir en la línia empresa en l’anterior mandat d’invertir en la seva conservació, sinó també d’augmentar-ne la quantitat. Unes 30 de noves, va prometre en campanya Jaume Collboni.

El problema de fons és que, per diferents raons, sobreviuen malament al pas del temps. Sembla que envelleixen pitjor que la resta de l’espai urbà, i això, en certa manera, enfanga l’homenatge que es pretén fer quan se’ls assigna un nom al nomenclàtor. En aquest cas es tracta de Cèsar Martinell (1888-1973), un arquitecte que, podria dir-se, va gaudinitzar la Catalunya rural. Tot i que se’l classifica habitualment dins del corrent del noucentisme, Martinell va ser un entusiasta deixeble d’Antoni Gaudí, ja que va construir cellers i altres instal·lacions agrícoles ensostrades amb vistosos arcs catenaris.