La nit del Front Marítim de BCN exhibeix milions, premis i seguretat contra el seu tancament

Paradoxa com n’hi ha poques, la zona d’oci nocturn que l’Ajuntament de Barcelona feia anys que intentava erradicar és la que més impacte econòmic té a la ciutat i una de les més premiades internacionalment. L’eix de locals del Front Marítim de la Barceloneta està en perill i per això ha sigut el primer a ser analitzat dins de la radiografia del sector a la capital catalana que promouen les associacions Fecasarm i Spain Nightlife i que ha executat una consultoria privada. Esgrimeixen 165 milions d’impacte al PIB català i més de 3.000 llocs de treball directes i indirectes, a més de revelar que els seus visitants turistes hi gasten de mitjana 320 euros al dia, tres vegades més que el viatger mitjà. Però a més, asseguren que el pla de seguretat implantat a la zona contra l’incivisme ha funcionat, com ratifiquen els veïns de la Barceloneta. ¿Se n’ha de salvar la continuïtat?

L’informe de Pricewaterhouse Cooper, presentat al Congrés Internacional d’Oci Nocturn, parteix d’un petit històric de la nit de Barcelona, des del seu epicentre al Raval i el Paral·lel fa un segle fins a la irrupció de la sala Bikini, el 1953, la de Bocaccio i la seva Gauche Divine el 1967, l’electrònica als anys 80 i l’eclosió postolímpica de noves zones d’oci, resumint-ho molt. La capital catalana ha perdut desenes de locals en les dues últimes dècades, però la qualitat d’algunes de les seves sales l’ha posicionat com a referent de l’oci. Així es va constatar en els premis Golden Moon Awards i la llista The World’s 100 Best Clubs, que aquest dilluns es van entregar a Barcelona i col·loquen nou sales de Barcelona en la seva classificació, quatre d’aquestes del Front Marítim, cosa que la iguala a Eivissa i Las Vegas.

Per ser l’eix més freqüentat de la ciutat i un dels més grans d’Europa, les patronals han posat el focus en el seu impacte econòmic, òbviament amb la vista posada en l’erradicació d’aquesta oferta que va anunciar l’exalcaldessa Ada Colau i que l’alcalde socialista Jaume Collboni podria descartar. No només per la contundència de les dades econòmiques, sinó essencialment perquè l’hostilitat veïnal respecte a l’oci –després d’anys de molt incivisme a la Barceloneta i la Vila Olímpica i escassa intervenció municipal– s’ha calmat. El barri mariner ja no promou els tancaments i així ho confirma a aquest diari la presidenta de l’associació oficial de veïns, Carme Piera, present a la roda de premsa.

La causa és el pla de seguretat impulsat entre l’ajuntament (amb Albert Batlle, ara també regidor de Ciutat Vella, al capdavant), la Generalitat i els mateixos operadors amb el seu desplegament de vigilància privada, a la qual destinen el 7% de la seva despesa. Aquesta iniciativa ja va ser reconeguda ahir amb un dels premis. Piera testimonia que les incidències han baixat clarament tant a la platja com als carrers de la Barceloneta, que era víctima de la retirada a peu d’alguns noctàmbuls acabada la nit.

Permetre la continuïtat

El secretari general de Fecasarm, Joaquim Boadas, ha reivindicat la supervivència de l’eix, que alinea Shôko, Opium Mar, Pacha Barcelona i Carpe Diem a la llista ‘top 100’, amb els dos primers al ‘top 10’, perquè creu que eleven el llistó de l’oci local, són un imant del turisme de més impacte econòmic i un complement «necessari» del que viatja per congressos (on Barcelona és líder) i motius corporatius, i s’ha posat les piles en la complexa convivència d’oci i descans veïnal.

Xifres econòmiques en mà, Anna Merino, directora d’Estratègia i Economia de la consultora, ha relatat (partint d’enquestes, entrevistes, anàlisis de rànquings i portals d’oci) que la despesa diària a Barcelona dels turistes que acudeixen al litoral és de 323 euros, on les discoteques suposen un 19% d’aquest dispendi, davant el 14% en restaurants (els locals de la zona aglutinen les dues activitats) i un 9% en bars, amb les compres (39%) com la seva principal despesa. «Cada 10.000 clients internacionals generen 13 llocs de treball en l’economia catalana», afirma.

57% de turistes internacionals

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

Aquesta zona d’oci és la més turística de la ciutat, amb un 57% de visitants internacionals i un 12% de nacionals, davant un 31% de públic local. Per comparar, als locals catalans en conjunt el públic local hi suposa el 67%. Segons aquestes dades, i amb una estimació d’1,25 milions de clients estrangers cada any al Front Marítim –tenint en compte també l’impacte corporatiu–, es conclou que contribueixen al PIB català amb 165 milions d’euros. L’ocupació absoluta que genera el conjunt de negocis de l’eix és de 3.143 llocs, dels quals 1.985 són directes ja que els establiments tenen doble llicència i funcionen de dia i nit, amb gastronomia i club. En conjunt, l’impacte fiscal és de 32,7 milions d’euros (dades del 2022).

Per sectors, assenyala Merino, la principal contribució al PIB indirecte és en begudes i alimentació (18%), promoció i màrqueting, serveis creatius i seguretat i neteja. El primer torna a liderar el de llocs de treball. Però els seus clients contribueixen al PIB en «tota la cadena de subministraments»: Per ordre, begudes i alimentació, serveis immobiliaris i comerç.