Rates i apagades en els partits: les desaventures sense remei als camps de futbol de la Vall d’Hebron

El deficient estat d’un centre esportiu de l’Ajuntament de Barcelona continua mortificant els clubs, els jugadors i les famílies que allotja. Passa al complex de la Teixonera-Vall d’Hebron, on s’amunteguen les crítiques per un deteriorament flagrant. El consistori va confiar l’espai a la Fundació Marcet perquè el mantingués i el millorés. Tot i això, el govern municipal ha assenyalat la concessionària per no complir la part del contracte que l’obliga a conservar les instal·lacions.  

Arran de les queixes dels equips i els seus components, el districte d’Horta-Guinardó va instar el mes passat el gestor que arregli els desperfectes que una inspecció va detectar en dos camps de futbol i un altre de rugbi. L’Ajuntament informa que aquesta setmana ha rebut la resposta de la Fundació Marcet al requeriment i ho analitzarà per decidir si pren més mesures. 

En qualsevol cas, tres progenitors de joves integrants dels grups que s’amunteguen al recinte expliquen a EL PERIÓDICO que la degradació continua gestant-se a falta d’una acció decidida per aturar-la. Quan no és la insalubritat dels vestidors, es tracta de la presència de rosegadors o les apagades enmig dels partits. Tots dos són episodis recents en les desaventures que indignen els habituals de l’equipament.

RATAS 🐀 al Camp de Fútbol Vall d’Hebron🐀NO tenim gespa NO aigua calenta NO vestuaris operatius NO xarxes protectores Els nois entrenen en condicions deplorables@david_escude @BCN_esports @jaumecollboni @bcn_hg @JRibalaygue @FCF_CAT @elconsell @ajuntamentbcn @marcetfootball pic.twitter.com/ju90K3y7GY

— Kejica (@kejica) 8 de noviembre de 2023

«Pedaços» i «nyaps»

«Ara hi han col·locat més cubells per llançar les escombraries i hi han posat un noi perquè escombri. L’altre dia vaig veure que van netejar una mica el lavabo, que havien netejat les rajoles... Però res més», retreu Yolanda Duque, que assisteix als entrenaments i els partits que el seu fill disputa en el camp de futbol de Vall d’Hebron. «Ningú ens diu quin dia vindran a fer reparacions. Van posant pedaços i fent nyaps», protesta.

Yolanda recapitula les imperfeccions. «Les banquetes estan rovellades i hi falta algun seient i una part de metacrilat per sobre perquè, si plou, els nois no es mullin –repassa–. No han reposat les xarxes trencades i posen pedaços a la gespa. I, per rematar, vam veure rates fa pocs dies. Els nens s’estaven entrenant i les rates corrien pel darrere. Semblaven conills».

«Per certa pressió que s’ha fet, s’estan fent petites actuacions, però s’ha arribat a aquest punt de desgast perquè mai s’havia fet manteniment», afirma Benjamín, que acudeix a la malmesa parcel·la per veure competir els seus dos nois. Afirma que, en els quatre anys que porta anant al centre, mai va veure «cap acció» per cuidar les instal·lacions.

Benjamín comenta un contratemps que atordeix els combinats que s’enfronten al camp de la Vall d’Hebron. Passa des de fa poc, però s’ha repetit més d’una vegada. «Quan juguen els partits a la nit, els focus salten i s’apaguen –assegura–. El cap de setmana passat va passar en tres ocasions i a l’anterior, també. Els partits s’han d’aturar per falta de llum. Per tornar a posar-se en marxa, es triga 15 o 20 minuts. Els xavals estan aturats, el següent partit es retarda... No sabem quina és la causa, però fa poc van posar dues bombetes més a les torres d’il·luminació. Igualment, continua sent insuficient i es veu mancada de llum quan es fa fosc».

El pare esmenta uns quants defectes més: «Les xarxes de protecció són esquerdades i plenes de forats. A alguna persona ja li han clavat un cop de pilota, cosa que no fa cap gràcia. Els vestidors no tenen aigua calenta. Els xavals no poden canviar-se allà i, cada vegada que juguen, han de travessar la carretera per anar al camp de la Teixonera a canviar-se i guardar la roba. És una mica caos... Hi ha equips que es queden sense dutxar-se. A més, hi ha tanques trencades i, a la nit, hi entren persones sense sostre a dormir, encara més amb el fred».  

Pegats d’herba

Michel Madoz és pare d’una noia que juga al Women’s Soccer School. L’entitat s’ha traslladat aquest any al complex de la Teixonera-Vall d’Hebron i les condicions que presenta van sorprendre les famílies per «pèssimes», descriu Madoz. «Vam visitar molts altres camps, n’hi ha de millors i de pitjors, però tots són dins d’uns mínims als vestidors, els lavabos, la gespa... En el nostre, pràcticament no es compleix res», revisa.

Michel es refereix a una anomalia que els altres entrevistats també citen: els pegats d’herba amb què es recobreixen alguns clots al terreny de joc, inclòs el punt de penal. «Són arranjaments vergonyosos. El risc de lesió és gairebé idèntic al que hi hauria si hi deixessin el forat», considera. El Benjamín hi coincideix: «No és un terreny uniforme i hi ha risc d’ensopegar».

… una (millora) semblant… (evidentment).

Aquesta (veure foto) és una “aixecada de camisa” o voler-nos prendre (encara més) per ximples. pic.twitter.com/BZ7ELLQvDa

— Michel Madoz (@michelmadoz) 2 de noviembre de 2023

El voluminós memorial de greuges ha portat les famílies a recollir firmes, indicatives de l’afartament, i dirigir queixes a l’Ajuntament per tots els canals telemàtics a l’abast. «El marge de millora és amplíssim. Demanem un mínim de dignitat», expressa Madoz, que apunta que una trentena de famílies han presentat instàncies similars. 

Notícies relacionades

Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats

El Moll de les Drassanes s’obre al públic i acosta la Rambla al mar

L’Ajuntament les ha contestat amb un missatge idèntic, en el qual admet les «males condicions» del recinte esportiu i que «s’ha activat un reforç de neteja i manteniment». Afegeix que «s’ha demanat als gestors de la instal·lació un pla de millores amb l’objectiu de posar al dia aspectes de manteniment pendents». «La voluntat és implementar-ho tan aviat com sigui possible», rebla. «Com a resposta, està bé, però és etèria, perquè el mal estat del camp no ve d’ara, s’arrossega des de fa temps», adverteix Madoz.

«Sabem que l’Ajuntament espera el que ha requerit a la Fundació Marcet, però no tenim dates» per a obres de rehabilitació, manifesta Benjamín. «L’Ajuntament diu que hi està treballant, però no concreta. Fem moltes queixes, però no arriben enlloc», lamenta Yolanda.