Noies, això és traïció

A principis d’aquesta dècada va néixer el fenomen de les tradwives (de trad, ‘tradicional’, i wives, ‘dones’), dones que mostren a les xarxes una bucòlica vida de mestressa de casa tradicional. Tot és bonic en aquests vídeos, tot és amable. Exactament, tan entranyable com aquella veu d’Elena Francis que, amb els seus consells embafadors, educava la perfecta dona del franquisme: callada i abnegada.

Notícies relacionades

La frenada amb els autònoms

L’opa i un temps nou a Catalunya

És possible que les primeres joves en mostrar-se a les xarxes fossin sinceres i creguessin haver trobat el nirvana en el retrocés temporal o, simplement, busquessin diferenciar-se a les xarxes. Però res s’escapa de la voracitat del mercat. Tot és susceptible de convertir-se en un producte que generi beneficis, monetaris o ideològics. I allà tens el magma reaccionari, d’aquí i d’allà, abocat a capitalitzar el moviment i, entre vestits florits, pastissos acabats d’enfornar i preciosos nens rossos (sempre rossos, per descomptat), convertir el davantal en la mordassa del masclisme.

Ja han aparegut les primeres tradwives penedides. Dones que han sentit com els rols de gènere se les menjaven vives i avui abjuren del contingut que van crear. Sempre està bé que la llum il·lumini els errors, però, posats a fer, descobrim-ho tot. Perquè aquestes joves fan una cosa pitjor que generar una ficció. Alliçonen sobre un mode de vida en el qual la dona perd la capacitat econòmica, mentre elles treuen rèdits dels seus vídeos. Menteixen i traeixen totes les que, durant dècades, es van deixar la pell per sortir de la trampa de la llar i conquerir la independència. Menteixen, traeixen i obren de bat a bat la porta a un patriarcat que, cada dia, continua causant víctimes.