L’elit de l’esport femení topa amb la falta de pavellons lliures a Barcelona

Fins a 18 cops de porta van rebre les jugadores del Futbol Sala Eixample, de la segona divisió nacional, un per cada pavelló de l’Ajuntament que els va negar empara fa poc més d’un any; estaven tots plens, majoritàriament per conjunts masculins de menys nivell. La Lima Horta, de la lliga de plata del bàsquet femení, continua subsistint en camps inadequats per als requisits exigits en la cimera. A un tràngol semblant s’enfronten ara les jugadores de Les Corts UBAE, acabades d’ascendir a la primera categoria de futbol sala. 

Malgrat ser les màximes exponents de la disciplina a Catalunya, peregrinen al llarg de la setmana per anar trobant escletxes en complexos esportius en els quals preparar-se abans de debutar en l’elit, el cap de setmana vinent. La falta d’un lloc fix condemna les futbolistes a recórrer tres instal·lacions durant la setmana. Una és municipal, on ocupen una pista descoberta de ciment. És la mateixa en què van aprendre les nenes del club que ara, ja dones, vertebren una plantilla sense oportunitat de pilotejar sempre sobre parquet. 

«Això que es diu que es juga com s’entrena es veu molt en el nostre cas», analitza la capitana de Les Corts UBAE, Sílvia Oller Castellnou. «Una pista de ciment desgasta molt i, segons el temps que faci, perjudica. Ens l’hem trobat que no era apta per entrenar perquè havia plogut molt o estava plena de bassals. I la pretemporada ha sigut terrible: el terra cremava», testifica. 

Les sessions també roten per un poliesportiu antiquat de la Universitat de Barcelona i un altre de la UPC, on disputaran els partits sense una graderia conforme al campionat. Allà només assajaran una vegada abans dels partits, entatxonades en tan sols un terç de camp per posar-se a punt. 

«És trist –lamenta Oller–. Quan s’arriba a l’objectiu de la màxima categoria, s’espera que ser amunt tingui recompensa o, almenys, poder competir en igualtat de condicions amb les rivals, que tenen un gran nivell». «¿Com competirem en primera amb només una hora d’entrenament en un terç de la pista on jugarem? Tenim un problema», corrobora Miquel Escalona, directiu de l’entitat. 

En mans del districte

El club va contactar amb el districte de les Corts després de l’ascens. «Ens vam posar a les seves mans, però no ens pot oferir un espai. Som en un districte amb dèficit d’instal·lacions», observa Escalona. Suggereix que l’entitat estaria disposada a desplaçar-se fora de les Corts si li oferissin sostre per exercitar-se. No obstant, no ha prosperat aquesta opció ni cap altra de moment. 

La necessitat força a retallar una hora de la preparació de les categories inferiors perquè el sènior femení faci servir un dels recintes en els quals va fent torns. «No hauria de ser així, perquè som un club de base, amb vuit jugadores del primer equip que van sortir d’allà. Tenim 600 nens i nenes al futbol sala, i hem multiplicat per tres el nombre de nenes en els últims anys», remarca Escalona.

L’Ajuntament contesta que mira d’«encaixar les necessitats que han expressat els diferents clubs de la zona». No es desprèn doncs que les jugadores de Les Corts UBAE mereixin prioritat, fins i tot havent-se enfilat a la cúspide i, en conseqüència, siguin referents per a les menors que desitgen ser futbolistes. El consistori afegeix que s’estan ajustant horaris per atendre demandes al pavelló provisional de la Bederrida.

ERC ha instat el govern de l’alcalde Jaume Collboni que informi aquest mes de totes les instal·lacions aptes a la ciutat per a l’equip de futbol sala. El regidor republicà Jordi Castellana afirma que Barcelona acumula nous pavellons que resulten incompatibles amb «els requeriments exigents que les federacions marquen en les competicions d’elit». «Acaba afectant l’esport femení, en un moment en què es comencen a revertir desigualtats. Hi ha situacions en què les jugadores operen en condicions surrealistes», opina. 

Un problema «unisex»

En qualsevol cas, responsables dels clubs afectats descarten que les penúries siguin reflex d’un menyspreu a l’esport femení. «Vull pensar que, en el nostre esport, li passaria el mateix a un equip de nois a Barcelona», respon Escalona, que adverteix que resulta «complicat i molt car» mantenir un club a la capital: «El lloguer de cada partit ens costa 140 euros. Sumant-hi les sessions d’entrenament, paguem uns 300 euros per setmana. L’esport té un peatge a Barcelona però, ni tan sols pagant, es pot tenir una instal·lació adequada».

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

«No és només un problema femení, sinó unisex», comparteix Jordi Faus, president de la Lima Horta, precàriament establert a l’elit del bàsquet. «A Barcelona, hi ha un model de gestió i distribució d’espais esgotat –pensa–. Cada vegada hi ha més equips i esportistes, noies i nois, que arriben a les categories més altes i que se’ls ha de donar resposta. Es pot fer més amb el parc d’equipaments esportius municipals per resoldre els nostres problemes. I una vegada se solucioni, seran necessàries noves instal·lacions, també per a equips femenins que competeixen en categories estatals».

El vestidor de Les Corts UBAE sent que parteix en desavantatge. «Potser un equip masculí podria partir del mateix punt que nosaltres i, a la primera queixa, ja tindria solució», creu Oller. En plena efervescència de l’esport femení, la plantilla reclama atenció i que els eslògans per la igualtat s’acreditin amb fets. «Se’ns exigirà el màxim tot i que durant la setmana no puguem entrenar en condicions. Lluitarem tots els partits, però necessitem millores», demana, amb urgència, la capitana.