Sabadell / BBVA, ‘mon amour’

Com passa sempre en aquests casos, les anàlisis sobre què van fer malament o bé uns i d’altres s’amunteguen a les pantalles de tots. Els èxits del Sabadell no van ser sempre errors del BBVA, i els fracassos de banc originàriament basc no es poden relacionar amb bones estratègies del Sabadell. Hi ha de tot; i ara que ha passat tot, és fàcil opinar. La veritat és que el Sabadell va saber connectar amb una posició més sentimental i el BBVA no va ser percebut com un banc pròxim. Bona part del que va succeir va passar per aquí.

El gran èxit d’aquesta opa frustrada té un nom: César González-Bueno. Va ser la cara amable i amb amor de l’operació. Sempre va tenir un rostre sincer, dialogant i fiable. Ell va guanyar l’opa. Es va passejar per estudis de televisió i de ràdio amb un aplom vencedor, estrany tractant-se d’un banquer. Va ser l’antídot Oliu, que té els seus seguidors, però també els seus detractors.

Però aquesta solvència existencial no només va funcionar en la comunicació, sinó entre institucions. També, és cert, que tot ha sigut de guant blanc. S’han guardat les formes en públic, no tant entre bambolines, on desinformacions interessades desvirtuaven els missatges primers. Errors que no es van saber preveure perquè no era fàcil intuir cap a on es dirigien algunes estratègies. Però, a part del desgast de tot el personal, en concret del Sabadell, l’operació s’ha saldat amb pocs caps, de moment. El món financer és moltes vegades desconcertant i no sempre per bé.

Tot i que el parquet borsari sempre sigui un espai paral·lel que no distòpic, les accions d’un banc i l’altre han començat a fluctuar segons s’esperava: el Sabadell per a baix, el BBVA per a dalt. ¿Això significa alguna cosa? L’economia és una ciència de supòsits. Així que a saber. Les alegries d’avui poden ser les tristeses de demà, i els experts, que són molts, no es posen d’acord sobre què serà d’aquestes dues entitats bancàries d’aquí a cinc anys.

Notícies relacionades

La frenada amb els autònoms

L’opa i un temps nou a Catalunya

La sensació final és que s’ha sortit airós de la contesa sense massa naus enfonsades. Fa 20 anys una opa d’aquest estil hauria erosionat, no només l’entramat econòmic espanyol, i en concret el català, sinó també el polític. En la memòria tenim aquella opa entre Endesa i Gas Natural que va acabar amb unes disputes territorials inútils, però que van desgastar al món financer en general.

L’opa del BBVA/Sabadell ha demostrat que una pantalla ha sigut superada en la relació econòmica entre els poders repartits en les comunitats autònomes. És una bona notícia.