Els tres temes que marcaran la política de Barcelona en aquest mandat

I entre aquests gestos, la realitat que viu la ciutat i l’agenda de la resta d’administracions, es pot delimitar sense dificultat quins seran els tres temes que marcaran el mandat que està començant i que conclourà el 2027: els projectes relacionats amb el transport públic, el front del civisme i el de la vivenda pública.

En l’àmbit de les infraestructures de transport públic, Barcelona afronta quatre anys de gran intensitat, que començaran a la tardor, quan s’iniciï la connexió de les estacions de plaça d’Espanya i Gràcia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), amb la prolongació de la línia Llobregat-Anoia, que suposarà la creació de tres noves parades, Gràcia, Francesc Macià i Hospital Clínic, i la reforma de dos d’existents, Gràcia i Plaça Espanya. Obres que acabaran el 2030 si tot va bé.

El tramvia per la Diagonal

Molt rellevant serà conèixer en quina data decideix Collboni emprendre la segona fase de la connexió del tramvia per la Diagonal. Al juny va donar per fet que si d’ell depenia hi hauria unificació de Trambaix i Trambesòs: «¿Com no s’ha de connectar aquesta infraestructura?». Però com que a l’abril va sembrar el dubte sobre la possibilitat que l’obra es retardés al següent mandat, per evitar tanta feina a la via pública després dels registrats en els últims anys, haurà d’aclarir la incògnita.

En cas de no aturar-se el procés previst, el tramvia arribaria a Francesc Macià el maig del 2026, i completaria així la unió i creant pel camí les parades de Diagonal/Cinc d’Oros, Balmes i Casanova.

Ampliació del metro

El PSC va treure pit al febrer per haver aconseguit al tancar l’acord dels pressupostos de la Generalitat que es dediquin 6,5 milions d’euros a la redacció dels projectes d’ampliació de l’L1 fins a Sant Crist-Badalona, de l’L3 fins a Esplugues Centre i de l’L4 fins a Sagrera-Meridiana. Collboni també defensa la de l’L2 fins a la Marina a través de Montjuïc. Són assumptes que han de ser tractats en la Comissió mixta Generalitat-Ajuntament de Barcelona prevista per a la tardor.

Quant a la Sagrera, l’alta velocitat començarà a passar per l’interior de l’estació a finals del 2024. La segona via està prevista per al 2026.

El civisme

El civisme ja va marcar la campanya electoral a través dels debats sobre la neteja i la seguretat a la ciutat i en menor mesura la gestió del turisme. I el to que el govern de Collboni vol donar a l’assumpte està quedant molt clar. Des del principi, l’alcalde i els seus regidors han advertit que la ciutat no tolerarà la falta de respecte a l’autoritat, cosa que suposa donar a entendre que fins ara sí que es feia.

S’envia el missatge també que amb el nou alcalde s’ha acabat el discurs de desobeir lleis, de menysprear el poder econòmic o el Rei i de marcar una línia que separi els interlocutors benvinguts dels que no ho són. És a dir, un combat, sense citar l’enemic, contra el discurs de Barcelona en Comú o el que se li va atribuir, com desitgi llegir-se. La clau és visibilitzar un punt d’inflexió.

La setmana passada va ser pròdiga en gestos en aquesta direcció: dilluns, l’alcalde va ser rebut per Felip VI després de 17 anys sense reunions d’aquest tipus. Dimarts va ser aplaudit amb somriures d’alleujament al Cercle d’Economia, on va apel·lar al diàleg com a norma. Dimecres va condemnar els atacs amb pintura a inversors que participaven a la fira immobiliària ‘The District’, mentre la que va ser regidora de Vivenda en el mandat anterior a les ordres d’Ada Colau, Lucía Martín, es trobava entre els que protestaven contra la cita. Ella, precisa Barcelona en Comú, no va llançar pintura a cap inversor.

El pla Endreça

Tot i que el pla Endreça’ no recull l’argumentació anterior, és el vaixell insígnia del discurs de l’ordre, si bé aquesta paraula ha quedat relegada en benefici d’una altra que sona millor: el civisme. El pla va ser presentat per la primera tinenta d’alcalde, Laia Bonet, i el tercer tinent, Albert Batlle, el 26 de juliol, quan Collboni portava nou dies en el càrrec.

Un pla en funció del qual es van anunciar sancions més elevades contra l’incivisme, que en realitat és una cosa que ja va anunciar Colau. Però els socialistes, que llavors eren els seus socis quan ella governava, diuen a cau d’orella: «És que ara les multes es cobraran». Bonet i Batlle van parlar també, com ho ha fet després l’alcalde, de sumar agents a les patrulles de la Guàrdia Urbana.

El pla preveu més neteja de l’espai públic, una campanya de comunicació a favor del civisme –que inclou l’anglès per als turistes– i abordar una modificació de l’ordenança de Convivència. Aquesta setmana ERC va demanar aquesta reforma (si bé els republicans aposten més per una modernització que per un enduriment) i va rebre el suport del govern del PSC. En definitiva, torna l’ordre, torna el civisme, el temps dirà si també com una realitat o només com un discurs.

La vivenda, els solars i el 30%

Tot indica que Collboni pugnarà perquè ningú pugui dir-li que no és tan alcalde de la vivenda com Colau. D’entrada, pretén mantenir el ritme de construcció d’obra pública i millorar-lo si pot. El seu oferiment de 27 solars a la Generalitat per construir uneix les dues intencions. Primer, perquè suposa remarcar que aquests solars ja es van poder posar sobre la taula abans, i no es va fer. Si l’acord qualla, l’Incasòl construirà prop de 1.700 pisos i l’alcalde podrà dir que això és gràcies al seu impuls.

Notícies relacionades

Barcelona compra un altre bloc de pisos a l'Eixample per tanteig i retracte

Desallotjades les barraques de Vallcarca per haver-hi "risc imminent" d’incendi

Al mateix front, l’alcalde ha d’entomar aquest mandat la regulació estatal dels lloguers i concretar la seva promesa de flexibilitzar la mesura encunyada per Colau per la qual les grans promocions i rehabilitacions de més de 600 metres quadrats han de dedicar a vivenda protegida un 30% dels seus pisos. Una norma que va frenar l’activitat perquè el sector la rebutja i no ha donat per ara el resultat esperat. Collboni advoca perquè aquest 30% no es concreti en pisos de la mateixa finca i que es pugui abonar en diners.

El canvi hauria de reactivar el ritme constructor privat, i si això es tradueix en més pisos, i per tant més de VPO, el socialista podrà defensar-lo amb números a la mà i combatre les possibles crítiques dels que creuen que es plega al sector privat.