Collboni fitxa l’exconseller Santi Vila per presidir un comitè assessor sobre infraestructures de Barcelona

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat aquest divendres el fitxatge per part del seu govern d’un vell conegut de la política catalana: l’exconseller del Govern català i exalcalde de Figueres Santi Vila, exdirigent de Convergència Democràtica de Catalunya que el procés va convertir en traïdor a ulls d’alguns sense que això evités que continués suscitant recel en d’altres.

Collboni ha comparegut al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona per donar compte de la creació d’un nou organisme, el Comitè Assessor d’Infraestructures de la capital catalana, del qual Vila serà president. Serà un òrgan consultiu i el seu plenari es reunirà dues vegades a l’any com a mínim. «L’Ajuntament de Barcelona no té competències en tots els casos però sí incumbència, perquè les infraestructures afecten tots els barcelonins», ha afirmat l’alcalde, que ha agraït a Vila que acceptés l’encàrrec.

El fòrum comptarà amb la participació d’experts que assessoraran Collboni, amb l’enginyer en cap del consistori, Oriol Alttisench com a coordinador, i que és d’esperar que afronti, entre altres aspectes, el debat que ha estat obert en els últims anys i que ha generat dos bàndols a la ciutat sobre una qüestió molt concreta: la possible ampliació de l’aeroport del Prat. L’impacte dels creuers al port i a la resta de la ciutat també és una patata calenta que ha suscitat posicions enfrontades. També es tindran en compte, lògicament, les infraestructures ferroviàries que afecten la ciutat.

Acostament al PSC

PSCVila, que a més d’alcalde de Figueres va ser conseller de Territori, Cultura i Empresa successivament, va agafar distància el 2017 del rumb que prenia el procés. Va fer acostaments al PSC i és coneguda la seva sintonia amb Collboni. El seu perfil resulta inusual: al seu dia va declarar la seva «compassió» per la situació que vivia Jordi Pujol després de ser qüestionat per la justícia, ha sigut pròxim a Artur Mas i va remarcar que considera Carles Puigdemont «un bon amic en el camp personal».

També va assegurar que mai va ser independentista i va rebutjar el que va qualificar de «cordons sanitaris» contra els socialistes catalans per part dels secessionistes. Vila, que va arribar a passar una nit a la presó d’Estremera, va ser condemnat a un any i vuit mesos d’inhabilitació especial per a l’exercici de càrrecs públics electius i funcions de govern i a 10 mesos de multa per un delicte de desobediència.

El febrer del 2022, Vila va presentar un llibre, ‘Vida plena, vida bona’, en un acte en el qual va reunir Mas, Collboni i integrants d’algunes de les opcions polítiques que, cada una a la seva manera, van recollir trossos de Convergència després de la seva desintegració. I en aquesta presentació, va deixar clares les seves intencions de tenir algun paper en les eleccions municipals del 28 de maig, i en concret en el panorama posterior a l’Ajuntament de Barcelona.

Candidatura a l’alcaldia

«Procuraré ajudar tant com pugui a fer que hi hagi una alcaldia radicalment diferent de la que hi ha ara perquè la ciutat ho necessita i s’ho mereix», va declarar Vila. Abans, el febrer del 2021, Vila va esbossar el projecte de presentar-se a l’alcaldia de Barcelona amb el clar objectiu de derrotar Ada Colau. Una iniciativa que s’havia de concretar en el marc d’una candidatura conjunta amb el PSC per part d’independents, a l’estil del que Ciutadans pel Canvi va fer amb els socialistes en les autonòmiques amb Pasqual Maragall com a candidat a president.

Vila està pendent de judici per desobediència per negar-se a tornar obres d’art al monestir de Sixena, a Osca. El Govern de Pere Aragonès va anunciar fa un mes que té intenció d’assumir la defensa de l’exconseller.

Ampliació i creuers

Davant el debat de les infraestructures que afecten Barcelona hi ha conflictes intensos que han sigut actius en els últims temps. Sens dubte, el que més soroll va generar va ser el projecte d’ampliar l’aeroport del Prat, que va dividir els socis de dues administracions, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. A l’Executiu, Junts es va mostrar a favor de l’ampliació, en tant que ERC es va oposar als possibles danys ambientals que la iniciativa podria causar a l’entorn de la finca La Ricarda.

Notícies relacionades

A Pedro Sánchez li va faltar la festa

Petanca i ping-pong ocupen el 80% d’instal·lacions esportives del carrer

Al govern municipal, el PSC va defensar ampliar la infraestructura, en coherència amb el Govern del PSOE, que va proposar un pla inversor per emprendre-la que ascendia a 1.700 milions. Barcelona en Comú, soci majoritari d’aquest govern en el mandat anterior, es va oposar frontalment als plans de l’Executiu central.

En campanya electoral, Colau va remarcar que els que van frenar els plans van ser ella mateixa i l’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, també dels Comuns, en una reunió feta el juny del 2021 al Palau de la Generalitat. Al setembre, l’operació es va desestimar per la falta de suport del Govern de Pere Aragonès.