Barcelona, capital de les cites Tinder

La capital catalana, immersa en les noves tendències del teletreball, destinació de milers de nòmades digitals, amb un gran planter de divorciats i separats, però cada vegada amb menys oferta d’oci nocturn, s’ha convertit en un mercat efervescent per a les relacions que comencen per via digital. Exerceix també de capital de les consegüents cites, ja que milers d’usuaris de l’àrea metropolitana es desplacen per a les seves trobades a la ciutat, a l’oferir més discreció i infinitat d’escenaris.

Cap de les grans aplicacions especialitzades (Tinder, Meetic, Bumble, Badoo, be2 i moltes més) i de les xarxes utilitzades amb la mateixa finalitat (d’Instagram a les eines d’iPhone) faciliten xifres absolutes sobre els seus usuaris a cada localitat. Però sí que donen indicadors del fenomen a Barcelona. Per exemple, Tinder Passport, una funcionalitat de pagament creada per als que tenen pensat viatjar i volen arribar amb els contactes ja fets, situa Barcelona al podi de les destinacions més buscades pels usuaris d’Espanya, juntament amb Londres i Madrid. Meetic, utilitzada per un públic una mica més gran, té en els seus rànquings estatals Barcelona com la segona on els solters són més actius (mesurat en xats). I també en l’ús de la funció de veu, que s’ha revelat com un els elements més valorats, a banda de la imatge.

Quant a prioritats, segons els estudis de mercat d’aquesta última, el 85% dels catalans consideren que és més fàcil conèixer algú ‘online’ que «en la vida real». El 95% dels catalans veu important que la seva cita comparteixi els mateixos valors, el 90% que comparteixi el mateix sentit de l’humor i també, els interessos. I per al 80% és important com vesteixi la seva cita.

Més enllà de la revolució tecnològica que ha situat el mòbil i internet com l’eina que vertebra la feina, el consum i les relacions humanes, hi ha subjacent de fons un canvi d’hàbits: l’oci nocturn ja no és el principal escenari per establir relacions entre els joves. A Barcelona, se surt menys perquè resulta car per a molts, perquè falta temps i perquè hi ha menys locals amb ganxo.

Els últims anys la ciutat ha perdut més de 125 bars musicals i discoteques i cada vegada és més complicat ubicar noves opcions. Els primers eren un punt habitual per lligar i interactuar, en horari de xerrar i copes. «Ara la gent jove no va a les discos pensant a trobar parella, sinó a ballar i divertir-se», assenyala un empresari del sector. En paral·lel, també hi ha més teletreball i més mobilitat laboral i residencial, cosa que redueix els escenaris de socialització. 

De la rapidesa a l’amor com a bé de consum

Berta Aznar, professora d’Estudis d’Educació i Psicologia de la Universitat Blanquerna de la URL, i membre del grup d’Investigació de la Parella i la Família, destaca que si fa 10 anys trobar parella en una ‘app’ de cites podia resultar pintoresc, ara s’ha normalitzat i es confessa obertament. Ho atribueix a factors com «el temps, perquè cada vegada l’ocupa més l’àrea professional i menys l’oci, el que dificulta els espais per conèixer gent». Però insisteix també en l’alta xifra local de divorcis i separacions [el 2020 al capdavant d’Espanya, amb una taxa del 13,3%] i de la inestabilitat en les relacions de parella, que fa que hi hagi «molta gent disponible de totes les edats». L’«acceleració d’ús de les tecnologies, que permeten buscar parella des de la seguretat de la teva llar», és el detonant clau.

Un altre psicòleg i psicoanalista, col·laborador de la UOC i la UB i autor de diversos llibres en què analitza el paper de la tecnologia en les relacions, José Ramon Ubieto, remarca que globalment es calcula que més de la meitat de noves parelles es coneixen via eines digitals, que tot i que van néixer centrades en la franja dels 25 als 40 anys, ja s’han estès amb normalitat entre usuaris de 18 a més de 60, com comprova diàriament en la seva consulta i en grups de treball.

Valora que en una ciutat hiperactiva com Barcelona facilitin les relacions «segons necessitats», tot i que adverteix d’un dels seus principals inconvenients és que molts contactes «poden acabar en no-res», davant l’enorme quantitat de ‘ghosting’ (un candidat que desapareix del xat, no va a la cita o no dona més senyals després d’una primera trobada, sense explicacions) que es genera. Això no passa amb les relacions presencials tradicionals, amb acostaments graduals.

Aquest efecte fa que molts usuaris estableixin molts contactes per tenir més oportunitats, que s’acaba convertint en un «abús de les ‘apps’, en què al final les altres persones són un bé de consum», adverteix Aznar. I més en una ciutat densa com Barcelona, on en un radi acotat hi ha infinitat d’opcions per intentar el ‘match’. Ubieto coincideix en el risc de l’«amor com a mercaderia», i afegeix que altres efectes secundaris, com la idealització i l’excés d’«expectatives» són habituals entre els més joves, mentre que a més edat les aspiracions són més realistes i es dona per bona «una companyia agradable per quedar per sopar o passejar», per exemple. El que té clar és que la pràctica ha arribat per quedar-se, i «encara més després de la pandèmia», en un món ja «híbrid, en què viurem una realitat tant física com digital», sentencia l’expert.

Tendència mundial... i metropolitana

En aquest escenari, Tinder lidera el fenomen i assegura que més de la meitat de menors de 30 anys utilitzen aplicacions per a cites. Des que el 2012 es va llançar, aquesta ‘app’ s’ha descarregat més de 530 milions de vegades arreu del món i l’ús s’ha incrementat arran de la pandèmia: està disponible a 190 països i en 45 idiomes, entre els quals el català. Aquesta i moltes altres aplicacions (de la trobada sexual a buscar parella estable) conformen la nova barra de bar barcelonina per relacionar-se.

Els usuaris trien els seus candidats preferits i concerten les seves cites. Cada un escull a quants quilòmetres poden estar els seus possibles ‘match’ i això, en una regió metropolitana com la de Barcelona, fa que també sigui molt fàcil connectar amb persones que viuen en altres municipis de la primera corona. Això sí, tot i que hi hagi la mateixa distància de Barcelona a Sant Cugat que de Sant Cugat a Barcelona –per posar només un exemple–, el gruix de les cites metropolitanes s’acaba concentrant a la capital catalana. 

Notícies relacionades

La increïble nit minvant de Barcelona: 125 discoteques i pubs tancats

Espècies invasores a l’Eixample

«Fa la sensació que per als barcelonins suposa més esforç sortir de la ciutat per tenir una cita. Entre això i que Barcelona té més oferta de llocs on anar, les primeres cites gairebé sempre acaben sent allà», diu Gemma L., veïna de 25 anys de Cerdanyola i usuària de Tinder i Bumble. La jove apunta que està «cansada» de desplaçar-se gairebé sempre a la ciutat «per quedar amb persones que potser acaben sent poc interessants» i que això ha fet que amb el pas del temps s’hagi tornat més «selectiva». Una situació que comparteix Olga M. (27), resident també al Vallès: «En les primeres cites sí que prefereixo quedar a Barcelona, perquè al meu poble em coneixen i no vull que cada setmana em vegin amb algú diferent».

A part de facilitar trobades de barcelonins i metropolitans, a Barcelona aquestes plataformes també donen lloc a cites interculturals, ja que facilita la connexió entre persones de diferents nacionalitats que estan de viatge o s’han instal·lat aquí. Els estrangers que contínuament arriben a la capital catalana li donen una empenta més per convertir-se en una «capital Tinder», com mostren les dades de l’esmentat Passport. Així mateix, el fet de ser una ciutat «LGTBI friendly» també potencia l’ús d’aplicacions específiques –amb Grindr com a protagonista–. La gran pregunta és quantes parelles seran de llarg recorregut.