La Diputació de Barcelona busca caixers sense comissió per a 100 pobles

La Diputació de Barcelona traurà a concurs en les pròximes setmanes la contractació de caixers mòbils perquè, mitjançant unes oficines en unitats mòbils, es desplacin a 100 localitats que ara no tenen cabines per obtenir diners en metàl·lic. Una de les condicions per guanyar opcions de cara a l’adjudicació és que qui liciti ofereixi terminals amb comissions molt baixes o exemptes de cost afegit per als qui les utilitzin.

«Volem garantir que la comissió sigui zero o la més baixa possible. En tot cas, que no siguin desorbitades», afirma el diputat de l’Àrea d’Innovació, Governs Locals i Cohesió Territorial, Marc Verdaguer. La Diputació mira així d’evitar que els ‘ofibusos’ amb caixer dels quals es doti gravin els veïns de petites localitats amb quotes altes. L’organisme calcula que abonarà uns 200.000 euros per any per les màquines.

En contraposició, els imports tendeixen a ser elevats en les transaccions de les terminals que l’Ajuntament de Barcelona ha promogut en mercats (instal·lats pel Santander), quioscos (operats per Euronet) i estacions de metro (dependents de Cardtronics). El cost varia segons l’entitat de l’usuari, però penalitza en especial els qui tenen targetes de crèdit dels gegants del sector bancari espanyol (Santander, Caixabank, BBVA i Sabadell). Els caixers del Santander exigeixen el pagament de 2,95 euros per als qui no són clients del banc; les màquines de Cardtronics recapten el mateix import als clients dels quatre grans, mentre que en el cas d’Euronet s’encareix a 3,95 euros.

Límit als ‘multimarca’

El vedat que la Diputació posa als recàrrecs limita les opcions que els operadors de caixers ‘multimarca’ –identificats amb les sigles ATM– es presentin al procés de licitació. «No s’exclou ningú i aquestes empreses s’hi poden presentar, però hauran d’adaptar-se al plec de clàusules. Si presenten una proposta amb comissions elevades, tindran menys punts», esgrimeix Verdaguer.

La Diputació també concedirà més nota a les ofertes que brindin atenció personalitzada. «Cal tenir en compte que és un servei dirigit sobretot a gent gran», recalca el diputat.

Els caixers mòbils recorreran municipis amb menys de 5.000 habitants i sense cap caixer en servei. Verdaguer estima que els ‘ofibusos’ pararan cada 15 dies de mitjana a cada poble adherit. En tot cas, la freqüència de pas dependrà del nombre d’habitants; és a dir, acudirà amb més regularitat a les localitats més poblades. La Diputació espera que el servei entri en funcionament cap al final de l’estiu.

La institució identifica que la desertització bancària s’agreuja en municipis allunyats de la conurbació de Barcelona. Passa sobretot a localitats de Berguedà, del Bages i de l’Anoia. «És una demanda freqüent en petits municipis, preocupats sobretot per la gent gran, que s’ha de desplaçar a poblacions a 20 o 30 minuts per treure diners», comenta Verdaguer. 

Local a l’espera

Un dels municipis que troba a faltar un caixer és Figaró-Montmany, al Vallès Oriental, on vivien 1.108 persones el 2022. Ja fa més d’un any que l’única oficina, en mans del BBVA, va tancar. L’alcalde, Ramon Garcia, explica que l’ajuntament va llogar el local després que el banc marxés i el va reformar a l’espera que, per la via que fos, es recuperés una terminal. 

«Vam fer tota la instal·lació, vam posar càmeres de seguretat i fibra òptica, vam aprofitar per posar els nostres guàrdies municipals... Ens vam moure per aconseguir com a mínim un caixer automàtic i vam parlar amb el BBVA i el Santander, però ens costava 15.000 euros per any. L’ajuntament té un pressupost d’1,4 milions, així que no era el més adequat», addueix Garcia.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Des que es va clausurar la sucursal, els residents a Figaró-Montmany s’han de traslladar a la Garriga –a quatre quilòmetres– o a Aiguafreda –a sis– per extreure efectiu. «La gent gran necessita que algun familiar els acompanyi o que els treguin diners. És un maldecap», constata Garcia. El consistori està a l’expectativa que la Diputació concreti quan els ‘ofibusos’ estaran a disposició. «Seran benvinguts i ens hi adaptarem, tot i que serà poc si venen cada 15 dies. Hauria sigut millor que fossin fixos», opina l’alcalde, que apel·la al Govern central perquè reguli que com a mínim cada localitat estigui equipada amb un caixer.

La primera intenció de la Diputació de Barcelona va ser adquirir terminals fixes i proporcionar-les a les poblacions que les requerissin. Després aquesta opció es va descartar a l’adonar-se del risc que el contracte quedés desert. «Després que comencéssim a estudiar-ho fa més d’un any, el Parlament i el Congrés es van posar a treballar-hi i semblava que forçarien una actuació. Veiem que tard o d’hora s’hi farà alguna cosa i hem d’anar amb compte amb fer inversions fixes d’obres i connexions. Optem pels ‘ofibusos’ perquè pot ser, d’aquí a un temps, que prosperi una iniciativa legislativa que obligui a instal·lar cabines», intueix Verdaguer. El contracte que la Diputació prepara tindrà dos anys de durada amb opció de renovar-lo per tres més.