Cost variable

Fins a quatre euros de comissió per treure diners als caixers promoguts per Barcelona

Les terminals multimarca auspiciades en mercats, quioscos i parades de metro cobren un recàrrec especialment alt als clients dels bancs més grans

Fins a quatre euros de comissió per treure diners als caixers promoguts per Barcelona

RICARD CUGAT

6
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Redactor

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El remei amb què l’Ajuntament de Barcelona mira de pal·liar la desaparició del 40% dels caixers automàtics a la capital té lletra petita. L’expansió anunciada de 161 màquines per treure efectiu en espais de titularitat pública o que depenen d’una concessió municipal es concep com un pal·liatiu per als barris més afectats pel tancament d’oficines bancàries i també per a la gent gran, menys habituada a la banca digital. No obstant, als usuaris d’aquests terminals no els ha passat per alt un fet que amb prou feines s’ha publicitat: per utilitzar els caixers multimarca auspiciades pel consistori, els veïns tenen molts números d’haver de pagar una comissió de 2,95 euros i, fins i tot, 3,95 euros per cada retirada d’efectiu

Passa sobretot si s’utilitza una targeta emesa per algun dels quatre grans bancs espanyols: CaixaBank, BBVA, Santander i Sabadell. Són els que tenen més clients i també els que estan més implantats a Barcelona capital.

El fins ara primer tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, i el sector socialista del govern municipal han anunciat aquest gener la mesura, que mira de contrarestar la reducció de la xarxa bancària. Certament, el nombre de caixers ha decaigut a la ciutat a causa del tancament de prop de 800 sucursals a l’urbs entre el 2015 i el 2022, fet que ha mobilitzat barris com la Texonera. Dels 161, anunciats només 4 pertanyen a una entitat tradicional: ja s’han col·locat aquests quatre caixers, pertanyents al Banco Santander, als mercats del Besòs, Sants, Llibertat i Sant Antoni. La resta són d’empreses internacionals dedicades a instal·lar caixers aptes per a qualsevol targeta –molt utilitzades per turistes i clients de bancs petits– i ja compten amb una important xarxa a la capital catalana, alguns dels quals en el marc d’aquest pla municipal. Han començat a funcionar els primers d’una remesa de 60 que la multinacional Euronet instal·la en quioscos, on es preveu que 125 els adoptin al llarg d’aquest any, i les 21 cabines que la nord-americana Cardtronics ha distribuït ja en estacions de metro s’ampliaran amb 11 més.   

El Santander és l’única entitat que ha atès la crida de l’ajuntament per posar terminals en equipaments municipals i compensar els minvants serveis bancaris a Barcelona. En el cas d’aquestes quatre màquines en mercats, només els que disposen de compte al banc poden fer-les servir sense cost afegit per obtenir diners en metàl·lic. El Santander explica que s’ha de pagar una comissió de 2,95 euros en cas de no ser client seu, igual que passa als caixers de les seves sucursals.

Dues multinacionals, Cardtronics i Euronet

El mateix import s’exigeix als clients de Caixabank, Santander, el BBVA i Sabadell als caixers ubicats al metro per Cardtronics, que opera sota la marca Cashzone. El càrrec puja a 3,95 euros per a titulars de targetes de les mateixes entitats a les cabines d’Euronet situades en quioscos. 

Els gegants del sector van concentrar el 75% dels dipòsits a Espanya el 2022. La dada no està segmentada per ciutats, però és obvi que els quatre grans continuen sent preponderants a Barcelona: entre ells, sumen 425 oficines que, si bé són gairebé la meitat de les que posseïen el 2015, representen el 87,8% de les sucursals obertes a la ciutat. 

Més assequible per a bancs petits

A diferència dels principals bancs, els clients d’entitats amb menys quota de mercat i de banca ‘online’ en surten una mica més afavorits. La comissió que se’ls reclama als caixers multimarca és més assequible i, fins i tot, l’operació els pot sortir gratis

Per exemple, els clients d’ING no abonen res a les terminals de Cardtronics –hi ha un càrrec de 55 cèntims que el banc sufraga– ni tampoc a les d’Euronet. En cas de comptar amb una targeta del Banc Mediolanum, les primeres quatre retirades de diners són gratuïtes si són iguals o superiors a 100 euros a les màquines de les dues companyies; a partir de la cinquena extracció i en la resta de casos, el client desemborsa 95 cèntims a les cabines d’Euronet i 90 en els de Cardtronics. 

Avís abans del cobrament

Les quanties que els dos operadors facturen als caixers promoguts per l’ajuntament són les mateixes que a la resta de la seva xarxa. Les pantalles de les terminals avisen del cost afegit abans de carregar el pagament, amb la qual cosa l’operació pot anul·lar-se a temps.  

La diferència en els imports de les comissions segons l’entitat bancària depèn dels convenis que les dues multinacionals dels caixers multimarca –identificats amb les sigles ATM– han subscrit a Espanya. En declaracions a El Periódico, Cardtronics remarca que ha segellat acords preferents amb unes 70 entitats, als que la comissió se sol reduir a una franja entre 50 i 65 cèntims. Afegeix que, en la majoria de casos, no es repercuteix al client. Euronet també ha tancat «diversos acords amb la gran majoria de les entitats bancàries» per aplicar un descompte. 

En mans dels bancs

Cap de les dues companyies de caixers multimarca no han rubricat contractes amb els quatre grans bancs. La conseqüència és que, en aquests casos, les empreses apliquen la quota completa que han establert pel seu servei. «No la carreguem al client final, sinó que cobrem la comissió a l’entitat, que decideix si la repercuteix o no», indica el director general de Cardtronics a Espanya, Jimmy Tarazona. «El banc emissor pot decidir si vol cobrar tota aquesta comissió o una part al seu client», recalca el director d’operacions d’Euronet a Espanya, Jacinto Calvente. 

La diferència entre les entitats que han arribat a acords amb els operadors de caixers automàtics i les que no rau en la dimensió de la seva xarxa de terminals. Les petites i emergents veuen una oportunitat d’expandir prestacions donant-se suport a les cabines de marca blanca, mentre que els gegants del sector no troben interès a aliar-se amb unes companyies que veuen com a competidores de les seves instal·lacions, observen fonts bancàries. En definitiva, per a la banca alternativa és un atractiu comptar amb aquests caixers externs, mentre que per a les grans firmes l’atractiu és la seva pròpia xarxa. 

Al detallar la mesura, Collboni va retreure que la immensa majoria dels bancs desatengués la crida de l’ajuntament a situar caixers propis en equipaments municipals. Va assegurar que alguns pretenien cobrar a canvi al consistori, sense especificar a quins es referia. Un dels grans bancs, CaixaBank, argumenta que ja ofereix «més del 50% dels caixers» de Barcelona i «compta, a més, amb una forta presència d’oficines i caixers als llocs pròxims» als mercats municipals, on l’ajuntament vol reforçar la presència de terminals. Per la seva banda, el BBVA no ha respost a la consulta d’aquest mitjà.  

Notícies relacionades

Collboni va emfatitzar que el consistori no abonaria «ni un euro» pels caixers, tot i que va explicar que els caixers adherits al pla s’estalvien pagar la taxa municipal que s’aplica a tots els terminals, a tall d’incentiu perquè s’assentin en punts orfes de la ciutat. Durant la presentació de la mesura no va fer menció a les comissions que recauen sobre l’usuari. Consultat sobre això a posteriori, el govern municipal esgrimeix que l’ajuntament no té marge per negociar una rebaixa d’aquestes condicions d’ús. «No podem obligar les entitats bancàries o les gestores de caixers de marca blanca a la reducció o eliminació de les comissions», afirma. Afegeix que, en tot cas, «competeix a les mateixes entitats bancàries».

«La llei en vigor no permet diferenciar les comissions per tipus d’instal·lació o ubicació», addueix Calvente, per la qual cosa defensa que les comissions d’Euronet «han de ser les mateixes a tota la xarxa». «No pot ser gratis perquè tenim uns costos de manteniment. Són els emissors de les targetes els que poden decidir si abarateixen la comissió o la donen gratis als seus clients», conclou Tarazona.