Colau urgeix la Generalitat a descongestionar el problema de la droga a BCN

La sala Baluard, al Raval, serveix de termòmetre per mesurar l’evolució del consum i la venda de droga a Barcelona, un problema sobretot de salut pública per als consumidors d’estupefaents, les primeres víctimes del narcotràfic, però també font d’inquietud social. L’Agència de Salut Pública de Barcelona explica que el nombre de consumidors ja és equiparable pràcticament al d’abans de la pandèmia. En canvi, al centre d’atenció a toxicòmans situat al barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, les xifres encara estan per sota de les del 2019. L’efecte és que, on abans l’extraradi de Barcelona sobresortia en les estadístiques, és ara al cor de la capital catalana on es registra més consum sota supervisió sanitària. 

Emparant-se en les dades, l’Ajuntament de Barcelona ha reclamat aquest divendres a la Generalitat que els serveis de reducció de danys de consum assistit de droga –les mal anomenades narcosales– i els albergs per a toxicòmans sense sostre –ara només n’hi ha un, al Guinardó– s’estenguin a altres punts de la geografia catalana. El govern de l’alcaldessa, Ada Colau, afegeix a l’equació la seva perifèria, on hi ha punts on la venda de substàncies il·legals és intensa des de fa dècades i atrau persones que viuen a Barcelona, com passa a la Mina i a Sant Roc, a Badalona. L’ajuntament ha ressaltat que el 23% dels usuaris del centre d’atenció a les drogodependències de Baluard provenen de fora de la ciutat.   

«A Barcelona tenim 10 sales de consum supervisat, i només quatre a la resta del país. Dues són a l’àrea metropolitana, a Sant Adrià i Badalona, i dues més a fora, a Lleida i a Constantí», ha afirmat la regidora de Salut, Gemma Tarafa. Ha opinat que la xarxa de sales de venipunció és «incompleta»: «No és un model de país. Està molt concentrat a Barcelona, amb el 71% dels centres, quan sabem que no hi ha només consum a Barcelona. Hi ha una sala a Barcelona per cada 163.000 veïns, mentre que a la resta de Catalunya és una per cada 1,6 milions d’habitants. No volem deixar de tenir aquests centres, sinó que aquest model s’estengui a Catalunya, que està bastant coix». 

176 vides salvades

Segons l’últim informe del Departament de Salut sobre el cas, els centres on persones drogodependents puguin injectar-se la dosi sota condicions de seguretat sanitària van acollir 118.296 consums el 2021. Del total, 58.784 consums es van registrar a Baluard, amb 1.401 assistents, i 39.240 a la Mina, amb 879 atesos. Els equips de les sales van diagnosticar 176 sobredosis i les van revertir totes perquè no acabessin en mort. 

«Si on hi ha un punt de venda hi ha a prop un equipament que garanteix seguretat per al consum, els consumidors tiren cap allà. És un model que defensem i que no està saturat a Barcelona, però és important que es desplegui a altres llocs», ha postulat Tarafa. La regidora ha assegurat que ha traslladat la petició al nou conseller de Salut, Manuel Balcells. «No s’han d’edificar nous equipaments, hi ha centres d’atenció a les drogodependències distribuïts pel territori que podrien acollir també el servei de reducció de danys, però sabem que no és fàcil i que als municipis els costa», ha expressat. 

Esperes de cinc mesos

Al seu torn, el consistori ha reclamat a la Generalitat que els centres d’acollida a persones sense llar amb problemes d’addicció a l’alcohol i els estupefaents, com el que la capital va fundar el 2020, es repliquin en altres localitats. «Barcelona ha fet el primer pas. Funciona i acompanya persones amb una vida duríssima. Cal estendre-ho a l’àrea metropolitana i després a la resta de grans ciutats», ha plantejat Tarafa. 

La regidora no ha descartat que la ciutat es plantegi obrir un altre alberg en el futur, on ara viuen 50 persones, amb la meitat de places reservades a dones. De moment, s’acumula una llista d’espera que provoca retards de quatre a cinc mesos per concedir plaça. En tot cas, ha esgrimit que abans «és necessari fer fora de la ciutat» tant allotjaments com centres de consum assistit per a drogodependents. «El que ens plantegem és tenir primer resposta de quina és l’actuació a l’àrea metropolitana i la resta de Catalunya. Barcelona ha fet els deures», ha emfatitzat.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

En gairebé tres anys, 213 persones sensesostre enganxades a l’alcohol o a les drogues han passat per l’alberg, primer situat a les Corts i al Baix Guinardó des d’aquest any. El trasllat va generar queixes al barri, en especial en una escola situada davant de l’hotel que va reobrir per allotjar el servei. «Hi havia por per si queia la matriculació de l’escola, però no ha passat. Fins i tot les preinscripcions de P3 han augmentat de 12 a 22», ha ressaltat Maribel Pasarín, directora de promoció de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

Pasarín ha afegit que 60 persones han aconseguit traslladar-se a un altre tipus d’allotjament després de passar per l’alberg, on el 61% de les estades s’allarga entre un i sis mesos. «És una gran oportunitat per a persones que no els havien ofert abans una ocasió per fer un procés de millora. Als tres mesos, entre el 50% i el 70% d’ells han reduït el consum», ha remarcat Josep Rovira, director de drogues de l’Associació Benestar i Desenvolupament, que gestiona el centre.