Les Corts

Un disbarat burocràtic amenaça mig pati d’una escola de Barcelona

  • L’escola Paideia, que allotja 180 alumnes amb discapacitat, contempla amb estupor l’embolic que pot obligar-la a destruir part de la zona d’esbarjo per després recuperar-la

Un disbarat burocràtic amenaça mig pati d’una escola de Barcelona

ROBERT RAMOS

4
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Redactor

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La fotografia que acompanya aquest article permet fer-se una idea ajustada de les dimensions del despropòsit que, si no es resol en els pròxims quatre mesos, robarà gairebé la meitat del pati a una escola d’educació especial de Barcelona. La fila que amablement uns adolescents de l’escola Paideia formen per a la instantània assenyala el límit per on l’excavadora desafia a esquilar el terreny: el que queda a l’esquena dels nois es deslliuraria del picot i el que miren de cara quedaria arrasat.

Són 387 metres quadrats de zona d’esbarjo en risc de ser derruïts per una requalificació urbanística. Al complir-se els vuit anys de la cessió del terreny de titularitat municipal, el centre l’hauria de retornar a l’ajuntament tal com el va rebre. És a dir, un solar expedit on ara es dibuixa mig camp d’hoquei, que practiquen uns seixanta escolars.  

El més estrany del cas és que la finalitat de destruir part de l’esplanada del districte de les Corts on 180 alumnes amb discapacitat de quatre a 21 anys s’esbargeixen és resoldre el que aparenta ser una vulgar paperassa: la parcel·la figura encara als plans municipals com a reservada per convertir-se en zona verda, una catalogació desfasada que s’ha de corregir per reconèixer que l’espai és part d’un equipament educatiu, cosa que és des de fa gairebé una dècada. 

Aquí és on l’assumpte s’enreda en un absurd que, per fer-lo encara més flagrant, admeten tant el govern municipal com l’oposició. El terreny va ser prestat en precari al centre per ampliar les seves instal·lacions. La resta del pati s’havia entregat abans per 50 anys i el terreny que ocupa l’immoble, per 75. Una vegada que la superfície es reclassifiqui amb la categoria correcta, serà tornada a l’escola per un termini més llarg, però mentrestant podria passar un any en què els nois s’haurien d’amuntegar a l’hora de l’esbarjo, mentre el tràmit segueix el seu curs.

Com dos pisos de l’Eixample

«El que ens quedaria és l’equivalent a dues vivendes de l’Eixample. ¿Algú posaria 180 persones dins de dos pisos?», interpel·la la directora de l’escola Paideia, Maribel Madrid. Més que demanar resposta, la pregunta que la mestra formula constata que, de vegades, la burocràcia atropella la raó. «És kafkià. Ningú va pensar que podria passar. Sempre s’espera que l’administració resolgui problemes, no que en creï més», lamenta.

L’escola és propietat de les 400 famílies que integren la Fundació Paideia, que es van hipotecar per edificar el centre perquè s’atenguin els seus fills, diagnosticats amb diferents graus de discapacitat intel·lectual i física. Tant l’oposició com el govern municipal coincideixen que no s’hauria de sotmetre a un contratemps l’escola, tan servicial que el pati amenaçat de destrucció s’obre al veïnat cada cap de setmana.

L’escola s’encomana al fet que la lògica s’imposi abans del 9 d’abril, quan finalitza l’adjudicació i li tocaria entregar la parcel·la, ja desmantellada perquè es procedís a requalificar-la. «Les famílies haurien de pagar uns 30.000 euros per desmuntar-la. I podria ser un altre tant per reconstruir-la», estima la directora, convençuda que hi ha d’haver una solució a l’abast que no impliqui mutilar la pista. «Hem preguntat per què no requalifiquen sent nosaltres dins, però ens diuen que no és legal i que, per resoldre-ho, primer s’ha de cedir», precisa.

Pols polític

A instàncies de Valents, la tinenta d’Urbanisme, Janet Sanz, es va comprometre a mitjans de novembre a trobar «la millor solució possible» perquè l’escola conservi «el pati com el té ara». En el dia d’avui, la Paideia continua esperant que s’arregli el greuge.

Notícies relacionades

L’oposició en bloc va recriminar inacció i falta de tacte a l’executiu municipal la setmana passada en el ple de les Corts. En canvi, els comuns i el PSC van replicar que s’han trobat una cessió feta a trossos en temps de Xavier Trias. Assenyalen que és la raó per la qual la concessió topa amb obstacles a l’hora de renovar-se. Si intenten simplificar el procés, avisen que podria portar conseqüències penals per als funcionaris. En tot cas, els uns i els altres van confiar a trobar una fórmula que resulti menys adversa per a l’escola.

Abans d’emplaçar l’escola a pròximes reunions, el districte va plantejar que l’esbarjo s’efectuï en altres espais del centre. Tanmateix, no tenen prou dimensions o no són aptes per exercitar-se. «També ens van proposar que creuéssim el carrer d’Entença per anar a un solar mentre no edifiquin vivendes o al parc que tenim al davant. Però tenim nois que van amb cadires de rodes i caminadors, i allà no hi ha lavabos. És impossible anar-hi», resol Madrid. La mestra adverteix que desaprofitar el pati seria un revés per als alumnes: «Per les seves condicions, requereixen fer exercici físic. Si ens treuen la pista on fan una mica d’esport, els treuen la vida».