Educació a Catalunya

Cambray presenta a la fi el reivindicat ‘mapa de recursos’ de l’escola inclusiva

  • La publicació del mapa –encara provisional– era un dels requeriments pendents del decret d’educació inclusiva, aprovat el 2017

  • Les famílies reclamaven conèixer exactament quins recursos existeixen per saber amb precisió què falta i on és més urgent començar a actuar 

A1-147159346.jpg

A1-147159346.jpg / JORDI OTIX (EPC)

3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en moviments socials i veïnals

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha anunciat aquest divendres la publicació del mapa de recursos de l’educació inclusiva en el marc del Congrés Internacional ‘La qualitat educativa en els processos de transformació: per a la inclusió, la sostenibilitat i l’ètica informativa’, de la Societat Catalana de Pedagogia, celebrat a Lleida. Cambray ha destacat que el mapa –una reivindicació històrica de les famílies– «posa tota la informació a l’abast de les famílies, els professionals i les taules locals de planificació». La seva publicació, de fet, era un dels requeriments del decret d’educació inclusiva, aprovat el 2017, que s’ha desplegat amb una manca de recursos i planificació, com van recordar aquest dijous a la Fundació Bofill.

El nou mapa disposa d’informació centre a centre perquè les famílies amb alumnes amb necessitats específiques puguin definir els seus itineraris. «L’eina també vol ser útil per als orientadors dels centres educatius que acompanyen l’alumnat i les famílies, perquè puguin mostrar millor les opcions disponibles a l’alumnat amb necessitats educatives específiques (NESE), i també a la resta de personal dels serveis educatius i serveis territorials, en les seves tasques de planificació», ha remarcat el Departament.

Cap a un mapa únic

Ara bé, la versió publicada aquest divendres encara és provisional. El departament assenyala que encara es poden fer aportacions, propostes de millora i esmenes. L’objectiu és actualitzar-lo periòdicament i que finalment s’integri en el mapa escolar amb tots els centres i estudis, amb la idea que tots els recursos educatius estiguin integrats en un únic mapa.

Segons les famílies que feia molt temps que reivindicaven la publicació del mapa, permetrà veure què hi ha i on, i sobretot què no hi ha i on, per saber on és més urgent començar a actuar.

Durant l’acte d’aquest divendres, Cambray ha apuntat que s’està fent una avaluació externa sobre la implementació de la normativa i que al gener s’incorporen uns 200 professionals d’educació especial, destinats únicament a la detecció i intervenció precoç de l’alumnat amb dificultats de parla.

Finalment, el conseller ha citat que s’està estudiant una proposta unificada de criteris que suposarà un canvi en el model de repartiment del recurs de monitors de suport per garantir una millor cobertura de l’alumnat amb més necessitat d’acompanyament.

Crítica sindical

Notícies relacionades

Jesús Martín, d’UGT Ensenyament, es mostra molt crític. «Al conseller li agrada molt fer màrqueting. Sap que la seva política en educació inclusiva està qüestionada i avui ens presenta un mapa merament informatiu, però el que les famílies necessiten són mitjans i acompanyament, no només que se les informi que hi ha aquest centre o aquest altre. Necessitem més professionals, i no només mestres, grups més reduïts i una atenció més individualitzada. Volem més plantilla i més inclusió», resumeix el delegat sindical.

Ana Ibáñez, membre de la Plataforma per la Infermera Escolar es mostra també molt crítica amb el mapa presentat aquest divendres. «En el cas de les famílies d’alumnat amb necessitats sanitàries, no ens aporta res, perquè no consideren els nostres fills alumnes amb necessitats educatives especials», protesta Ibáñez, que assenyala que va sortir molt decebuda de l’última reunió amb el departament per parlar sobre la implantació del decret de l’escola inclusiva. «No tenen diners per aplicar-lo. Ja podem fer diagnòstics i mapes, que, si no hi ha diners per invertir, és impossible aplicar el decret, i estem en aquest punt. La mateixa directora general ens va dir que estaven gestionant misèries», conclou enfadada.