Aigües de Barcelona i l’AMB xoquen per una concessió de 800 milions

La missiva, datada el 24 d’abril i firmada pel director jurídic de la subministradora, Alejandro Jiménez Marconi, afirma que "l’AMB està obligada" a tramitar expedients per cada un dels contractes vençuts en els municipis metropolitans amb l’objectiu de "consolidar el servei metropolità del cicle integral de l’aigua mitjançant l’adjudicació al seu únic gestor, Aigües de Barcelona, dels serveis de subministrament en baixa".

L’empresa mixta, de què de fet participa la mateixa AMB –en un 15%, la resta de capital social correspon al Grup Agbar (70%) i Criteria–, és ja la titular del subministrament d’aigua a Barcelona i 22 ciutats més de la seva àrea. I, conseqüentment, entén que el servei en aquestes vuit ciutats que havien quedat fora del seu àmbit també li correspon. A més de Sant Cugat, els municipis en qüestió són Cervelló, Corbera de Llobregat, La Palma de Cervelló, Tiana, Sant Andreu de la Barca, Molins de Rei i Ripollet.

El principal argument d’Aigües de Barcelona és que el servei de subministrament d’aigua a les 36 ciutats que integren l’AMB no pot trossejar-se, ja que "el cicle integral de l’aigua és únic i indivisible i s’estén a tot el territori metropolità", explica el document. Això malgrat que, inicialment, "per la necessitat de respectar certes situacions contractuals, no s’integressin els serveis" a aquestes vuit ciutats, en el dia d’avui amb contractes prorrogats. L’empresa justifica la seva posició amb la seva memòria de constitució, "que té caràcter obligacional, com a document contractual, tant per a Aigües de Barcelona com per a l’AMB," que afirma que "la fórmula per assolir la gestió del cicle integral de l’aigua requereix la constitució d’un gestor únic". Aquesta postura legal contrasta amb la de l’AMB, que per al concurs ha previst que no pugui presentar-se Aigües de Barcelona com a tal, però sí una altra estructura societària del Grup Agbar. L’actual concessió a Aigües de Barcelona culmina el 2047, mentre que la previsió d’aquesta nova contracta per a vuit ciutats és acabar el 2051.

L’al·legació d’Aigües de Barcelona va aflorar al Consell Metropolità de l’AMB de dimarts passat, quan va al·ludir-hi la portaveu dels Comuns, la regidora barcelonina Janet Sanz. Segons la seva opinió, la carta "demostra que l’empresa només vol maximitzar el seu benefici", a més que és indiciària, va deixar caure Sanz, que aquesta nova concessió "no alliberarà l’AMB de futurs contenciosos amb Aigües de Barcelona". Els últims contra la societat als que ha hagut de fer front l’Administració municipal han resolt que li ha de pagar 32 milions d’euros per costos de sanejament impagats entre 2014 i 2020 per l’AMB que va liderar l’exalcaldessa Ada Colau.

"Crònica d’una privatització"

Notícies relacionades

Hisenda ultima una altra pròrroga per a l’oci nocturn del Front Marítim

Barcelona farà un simulacre d’onada de calor de 50 graus

"Esperem que aquest cas no acabi judicialitzat", va contestar la vicepresidenta de Cicle del Aigua de l’AMB, l’alcaldessa de Sant Joan Despí Belen García, que va reivindicar el compromís de l’ens metropolità amb l’aigua "com a servei essencial i bàsic". També va donar resposta a Sanz el vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón, que va adduir en primera instància la "preocupació" habitual en el si intern de l’Administració metropolitana perquè "actors que no formen part d’aquest Consell puguin intervenir en les nostres decisions". Es pot recordar que PSC i Comuns, juntament amb Junts i ERC, són socis del govern metropolità a quatre.

Balmón va esmenar Sanz quant a la crítica de la regidora barcelonina que la nova concessió és la "crònica d’una privatització anunciada". "Una concessió no és una privatització: el control és públic i les inversions de l’empresa mixta les decideix aquesta casa", va esgrimir l’alcalde del Baix Llobregat. El socialista va aprofitar la rèplica a Sanz per assumir la seva responsabilitat quan va recolzar, l’abril del 2017, una modificació del reglament metropolità del servei d’aigua impulsada pels Comuns de Colau que posteriorment va tombar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per ratificar la competència exclusiva de l’AMB, sense autonomia dels ajuntaments, en el servei de l’aigua. "Suposadament no anava a passar res i després ens va arribar una sentència judicial duríssima", va concloure Balmón.