De l’avi Giró a la consellera Artadi

Sánchez Llibre és un individu llest a qui li agrada envoltar-se de gent intel·ligent. Així, un pot estar més o menys d’acord amb les idees d’Artadi, però, si alguna cosa no se li pot discutir, és que té un currículum excel·lent. Artadi va deixar la seva carrera a l’alcaldia fa sis mesos i poc havíem sabut d’ella. Llavors era, juntament amb Colau, l’única dona candidata amb opció de victòria. Ara, l’alcaldessa serà l’única dona que sortirà a la foto electoral dels favorits. Bé, tret que Trias faci fora tots els responsables del seu partit, decideixi continuar jugant a golf i el partit hagi de buscar a correcuita una substituta.

En fi, que Elsa Artadi torna a somriure i no només per la seva incorporació a Foment. També està implicada en un projecte interessant per aconseguir finançament per a la investigació al món de les ‘start-ups’. No té previst tornar a la política. La seva carrera empresarial ha començat.

Jaume Giró també somriu

Un dels xafardejos dels últims dies en els cercles empresarials i polítics de la ciutat és especular sobre què farà a partir d’ara l’exconseller Jaume Giró. Uns asseguren que continuarà a la política, àmbit al qual ha deixat una bona empremta com a conseller d’Economia. D’altres afirmen que està negociant el seu fitxatge per una coneguda banca d’inversió i, fins i tot, alguns ja donen per fet que serà el nou president de la Cambra de Comerç.

En fi, l’únic cert, així m’ho assegura una de les persones que va compartir taula amb el mateix Giró en un sopar de militants de l’Eixample aquesta mateixa setmana, és que ja ha complert un dels dos objectius que tenia previstos per abans de final d’any. O sigui que Giró també somriu. Entre altres coses, perquè ha sigut avi d’un nen. L’altre objectiu, el d’aprovar els pressupostos de la Generalitat, ja no el podrà complir. Doncs això, que l’exconseller Giró és, des de la setmana passada, el padrí Jaume.

Homenatge a Vicenç Pagès Jordà

Escriptors, editors i amics de Vicenç Pagès Jordà es van reunir aquest dijous a l’auditori de la Facultat de Comunicació de Blanquerna per fer-li un homenatge pòstum. En va donar compte en una crònica excel·lent el nostre col·lega Ernest Alós, però la presència dels escriptors Màrius Serra, Adrià Pujol, Jordi Puntí i Francesc-Marc Álvaro; el llibreter Guillem Terribas; els editors Josep Lluch, Pilar Beltrán i Josep María Muñoz, i la seva agent, Mónica Martín, és una mostra del que representava Pagès Jordà en la literatura catalana.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Hi era també, en un discret segon pla, l’empresari Jaume Roures, que va ocupar una de les últimes files de l’auditori. Al mateix acte es va presentar l’últim llibre de Pagès Jordà, (‘Kennedyana’, Folch&Folch). Un llibre que, segons va comentar el seu editor, Ernest Folch, «el mateix Pagès va corregir fins a l’última coma i tracta sobre JFK, però acaba sent una reflexió sobre la seva pròpia obra».

Muga, exemple d’empresa familiar

Fa anys que els germans Muga elegeixen Barcelona per presentar els seus nous vins. En aquesta ocasió, Manu, Ana i Eduardo Muga, nets del fundador d’aquests cellers de la Rioja i actuals gestors, van mostrar les seves principals novetats, que no són d’altres que l’Aro 2019 i el Torre Muga 2019. Per a Muga, Catalunya suposa el 10% de les seves vendes, però és un mercat especial per la cultura del vi que aquí hi ha. El mateix Manu Muga, vicepresident de la companyia, va destacar que Barcelona està ‘on fire’. I ho va dir després d’haver visitat Roma, Amsterdam, Madrid i París aquestes últimes setmanes. O sigui, el mateix de sempre: des de fora ens veuen com una gran ciutat i aquí només veiem el negatiu...