Barcelonejant

Jugar al pàdel i ser alcalde als 80 anys

Un llibre sobre una de les grans històries del nostre ecosistema tecnològic reuneix la plana major catalana

Jugar al pàdel i ser alcalde als 80 anys

Cedida

3
Es llegeix en minuts
Joan Vehils

La periodista i actual Corporate Velopment Director de Tech Barcelona, Mar Galtés, m’envia un whatsApp convidant-me a la presentació del llibre ‘Fractus, el ave fénix’ (Libros de cabecera). En el missatge afegeix que es tracta d’una de les grans històries de l’ecosistema tecnològic. Una empresa creada a Barcelona fa 20 anys i un exemple de model de transferència a seguir. Diu també que si fos d’Israel s’estudiaria a les escoles. Doncs això, que m’adreço a Pangea The Travel Store a la rambla de Catalunya. Pangea, per cert, es defineix com la botiga de viatges més gran del món. I el cert és que l’espai és tan espectacular com el nombre d’assistents. Està atapeït. L’exconseller, Andreu Mas– Colell a primera fila, a la segona, Elsa Artadi i Heribert Padrol. Veig també Miquel Martí, el CEO d’un altre model d’èxit com és Tech Barcelona, o Marcel Rafart de Galdana Ventures.

En fi, que el llibre de Rúben Bonet narra la seva trepidant aventura empresarial. Bonet i el seu amic de Telecos, Carles Puente, es van inventar les noves antenes dels mòbils. O sigui, que van fer desaparèixer aquelles velles antenes dels primers portàtils. I tenien una mica més de trenta anys. Així que ho van patentar i es van enfrontar a tots aquells que els copiaven. Van anar contra les principals companyies de telefonia del món. Contra Motorola, LG, BlackBerry... i així fins a 10. Van pactar amb totes menys amb Samsung, que van derrotar als tribunals de Texas. Ja ho veuen, dos tipus que es van inventar la primera empresa derivada de Barcelona quan no existien les empreses emergents, van buscar capital, es van llançar al món i van triomfar. Per cert, Rubén Bonet m'explica que ha completat més d’una ironman com la Marathon de los Sables. Doncs això, feina, constància i no donar-se mai per vençut. No els faig més espòilers. La història és brutal.

Jugar al pàdel als 80

El quinze de setembre, l’alcalde de Màlaga, Francisco de la Torre, va participar en un col·loqui al Círculo Ecuestre sobre ciutats que susciten interès. A l’acabar l’acte, el CEO de Barcelona Health Hub, Luis Badrinas, se li va acostar i li va explicar el projecte de BHH. «Ens interessa per a Màlaga», va respondre l’alcalde. L’endemà, es van reunir. Així és com sempre haurien d’actuar els servidors públics i l’administració. O sigui, amb rapidesa i sense posar traves als projectes interessants. I, és clar, per això, Francisco de la Torre, porta en el càrrec des del 2000 i als seus 79 anys tornarà a presentar-s’hi. Els explico tot això perquè Badrinas i la seva directora general, Eva Rosell, van explicar el seu projecte a l’Ecuestre.

Notícies relacionades

Un projecte que reuneix a Sant Pau 60 companyies i 600 persones. El més gran i més reconegut HUB sobre salut digital d’Europa. És, a més, una organització sense ànim de lucre i que ajuda i potencia les empreses emergents del sector. Tot organitzat al marge dels polítics i amb el principal objectiu que la tecnologia entri als hospitals. El ‘més val prevenir que curar’ de tota la vida, però actualitzat, modernitzat i digital. O sigui, que ben aviat ens avisaran abans de patir una arrítmia, una pujada de sucre o alguna malaltia de més risc. En paraules d’Eva Rosell: ‘Tothom sabrà si pot jugar a pàdel als 80 anys sense riscos’. En fi, que aviat seran a Màlaga, hi ha interès des de Madrid i no descarten aterrar a Boston en menys de tres anys. Un altre èxit de Barcelona.

Alcaldables als vuitanta

Francisco de la Torre serà candidat als 80 per sisena vegada i guanyarà. Aquí ningú sap què passarà i això que Ernest Maragall és de la seva quinta. Només es porten catorze dies. En fi, que almenys Maragall es va fer un fart de riure dimarts passat al teatre Borrás veient Carles Sans. I un altre que aquests dies camina amb un somriure permanent és el líder del PSC, Salvador Illa. El vaig veure a Comarruga disputant la Mitja Marató d’El Vendrell. Està en forma. Va acabar els 21 quilòmetres amb un temps d’una hora i 46 minuts. Una bona marca. Això sí, si algun dia mana, hauria de recórrer amb calma els carrers de Comarruga. Així li podran explicar els robatoris diaris que s’hi produeixen, la quantitat de cases ocupades i observar els carrers de cap per avall.

Temes:

Barcelonejant