Intervenció faraònica
Amics de la Rambla demana que s’accelerin els terminis de la reforma de l’eix
Els comerciants reivindiquen menys fases i anys d’obres, i demanen els mateixos recursos que en altres intervencions urbanístiques

El calendari de la reforma de la Rambla, iniciada l’octubre passat, no acontenta els comerciants i veïns de la zona, que han reclamat aquest dijous que es redueixin els terminis dels treballs. Després de llargs anys d’espera, Amics de la Rambla considera excessius els 90 mesos d’obres que ha programat l’ajuntament, de manera que la transformació no culminarà fins al 2030.
L’associació ha enviat una carta a tots els caps dels grups municipals del consistori per reclamar aquest «compromís» amb la Rambla. La junta directiva d’Amics de la Rambla i el seu consell assessor expressen així els seus temors sobre la faraònica remodelació integral. Remarquen, també, que després de tants anys d’espera la intervenció pot requerir alguns ajustos davant noves necessitats.
El president dels comerciants, Fermín Villar, recorda que la mateixa tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, ja va dir durant el dia d’inici de les obres que el calendari es podria reduir si hi hagués pressupost. Els afectats veuen molt vaga aquesta intenció i s’aferren a la comparativa amb la resta d’obres a la ciutat per reclamar públicament que s’accelerin els treballs al vial. Estan previstos en cinc fases, per un total de 44 milions. La primera, en 18 mesos, costarà 10 milions. «Per a la superilla de l’Eixample en poden gastar 52 en només vuit mesos i a nosaltres ens demanen vuit anys», entre altres exemples, es lamenta en declaracions a aquest diari.
Villar fa notar que l’escenificació del començament de les obres al mig de la Rambla, perquè fos molt visible, ha deixat damunt davall un rectangle envoltat de tanques i molts vianants tenen la sensació que les tasques estan aturades. En realitat, tenen lloc més a baix, davant el Museu Marítim, al primer tram dels quatre que inclou cada fase. També hi ha rases per adequar les escomeses dels serveis i subministraments.
Incorporar-hi canvis
En la carta, els associats recorden que «la necessitat d’adaptar la morfologia, la mobilitat i els usos de la Rambla a la realitat actual del passeig es va fer més present en les nostres reivindicacions a partir de l’abril del 2012», però «no va cristal·litzar» fins a l’aprovació definitiva del Pla especial d’ordenació de la Rambla, el 2016. «El retard en la seva aplicació ha fet que les urgències plantejades el 2012 continuïn presents i, en alguns casos, s’hagin aguditzat», emfatitzen.
Després de les històriques reivindicacions i l’evolució de l’hipervisitat eix els últims anys, l’entitat considera que «la reforma iniciada encara és vàlida i continua sent positiva», tot i que sigui «necessari adaptar certs aspectes a una realitat canviant que a la Rambla és molt evident».
Notícies relacionadesL’horitzó del 2030 els resulta «inabastable per a un carrer que ha de continuar sent l’espai central de la vida del districte de Ciutat Vella i de la ciutat», afegeixen.
Als grups polítics els demanen que en els seus programes electorals de cara a les municipals del pròxim maig es comprometin amb el futur d’aquest carrer icònic, incloent-hi una reducció del període de reforma.
- Educació Sánchez reduirà per llei les hores lectives del professorat
- Apunt La sort va salvar Fermín
- Seguretat viària ¿Es podrà circular a més de 120 km/h? Els canvis que venen a les autopistes i autovies europees
- El Govern aprovarà l’embargament dimarts després de superar els esculls
- El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza
- Natalia de Santiago, experta en finances: "A Espanya hi ha moltíssima aversió al risc, gent poruga que els ho transmet als seus fills"
- Cas Koldo El jutge manté pres Santos Cerdán tot i que avança que sortirà abans de complir sis mesos a la presó
- Tribunals Sandro Rosell davant la jutge del cas Negreira: «amb 250 euros per informe com podem comprar àrbitres»
- Urbanisme i educació Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens
- Noves inversions La modernització dels aeroports catalans: més espai a la pista i millors accessos