El turisme de luxe torna amb força a Barcelona malgrat el llast de la inseguretat

El turisme més sibarita s’havia frenat a Barcelona ja abans de la pandèmia a causa de la tensió política. Es tracta d’un segment que, com que pot triar qualsevol destí, busca seguretat, comoditats i eventualment evita zones on pugui trobar vagues, conflictes o mobilitzacions que afectin la mobilitat, entre altres circumstàncies. Després, la crisi sanitària va paralitzar per complet la seva activitat i hi havia dubtes sobre si es recuperaria, però al final ho ha fet tan ràpidament i fulgurantment com el turisme de masses. Han jugat a favor també les campanyes impulsades l’últim any per Turisme de Barcelona per conquerir el visitant prèmium.

En un moment en què el consistori qüestiona el turisme per la saturació que genera a Ciutat Vella, el focus sol posar-se en les allaus de visitants en bermudes que col·lapsen la Rambla i el metro. Per contra, hi ha un turisme puixant de luxe o alt estatus, molt més invisible, no només perquè numèricament està molt per sota, sinó perquè, a més, les seves pautes coincideixen molt més amb la filosofia de descentralització que proclama l’alcaldessa Colau. Ni fan cua davant les icones ni busquen activitats massificades.

Mercats a un ritme diferent

La tornada d’aquest viatger era plena d’incerteses, perquè mercats clau com el nord-americà encara no s’han recuperat del tot, mentre que el rus ha desaparegut i l’asiàtic segueix fora de joc per efecte del coronavirus i les seves limitacions viatgeres. Però gràcies al moderat creixement del turisme nacional d’alta gamma (arriba entorn d’un 15% en luxe) i al vigor de l’europeu d’alt poder adquisitiu (encapçalat per britànics, francesos, països escandinaus i Itàlia), la demanda i les xifres s’han elevat.

Aquesta eufòria es tradueix, per exemple, en una demanda prioritària de les habitacions més grans, amb terrassa o més elitistes, explica René Hoeltschl, director del novíssim Hotel ME, al carrer de Casp. I afegeix Andreas Oberoi, el seu homòleg fa uns mesos a l’Hotel Arts, que les seves 28 suites ‘penthouse’ estan molt demandades actualment. Per aquestes suites s’abonen entre 2.000 i 20.000 euros diaris, segons la mida i la data. «Encara no tenim el volum del 2019, però els preus sí que estan per sobre», explica.

L’ocupació en les categories de 5 estrelles i de 5 estrelles gran luxe de Barcelona se situa en aquests moments per sobre del 80% de mitjana i encara pot ser superior en les millors ubicacions. Les previsions són bones per a tot l’any, tot i que amb incerteses de cara al 2023, segons l’evolució de l’economia. No obstant, la inflació no és un fre per a l’agenda viatgera d’aquests perfils, que en general no han patit seqüeles econòmiques per la pandèmia, intervé Julie Van de Kerckhove, directora del Barcelona Edition, al costat de Santa Caterina.

El preu s’ha convertit en un tema determinant per a l’hoteleria de luxe, ja que exerceix de filtre del tipus de viatger. Així, malgrat les superofertes que es van haver de llançar durant dos anys per resistir la crisi de viatgers per la pandèmia, es constata que com més es cotitzen les estades, més solvent és el tipus d’hoste que s’atrau a la ciutat. El ventall de tarifes oscil·la en funció del tipus d’habitació i la ubicació, però diversos hotels i el Gremi d’Hotels de Barcelona estimen que en aquests moments s’abonen per sobre de 500 euros la nit. La despesa es tradueix en un nivell de servei molt alt que pot comportar una equivalència d’un empleat per client. I no només en plantilles estables, sinó també en una enorme xarxa de proveïdors locals implicats.

No perdre el ritme

La capital catalana té 22 hotels de cinc estrelles i gran luxe que sumen 3.379 habitacions (no s’inclou el Rey Juan Carlos I, un dels més grans, que segueix tancat) i representen un 8,62% sobre el total de la ciutat, més 22 hotels de cinc estrelles que sumen unes 2.670 habitacions i suposen un 6,81%. En total superen el 15% de les places locals després d’anys de continu creixement que es van aturar amb el pla especial urbanístic d’allotjament turístic de Barcelona (Peuat). La nova regulació limita a una poques zones perifèriques les noves obertures, de manera que no resulten interessants per a les marques més elitistes, que prioritzen la ubicació.

En aquest sentit, malgrat que Barcelona continua potent, Madrid ha realitzat un esprint en els últims anys facilitant la implantació de companyies que van quedar excloses per la normativa barcelonina, com Four Seasons. Aquest i altres nous hotels a la capital espanyola superen ja el preu mitjà de 1.000 euros i han disparat el viatger de luxe, sobretot americà. Per Manel Casals, director de la patronal, és tota una «contradicció» voler promoure el turisme de qualitat a la ciutat però vetar aquesta cadena. Sobretot perquè aquestes marques exerceixen d’imant per a grans esdeveniments, congressos o viatges d’incentius, segons coincideixen tots els directors entrevistats.

¿I què caracteritza les visites d’aquests viatgers d’alt pressupost? «Experiències úniques, volen conèixer la cultura local en petits grups o en privat, descobrir la gastronomia i fer compres no només de luxe, sinó també amb identitat», remarca Pascal Billard, director del centenari Majestic Hotel & Spa Barcelona, posant com a exemple les visites als tallers d’escultors i artesans destacats o a petits cellers del territori.

Més experiències úniques

Per Van de Kerckhove, la gastronomia i l’arquitectura són reclams essencials per a aquest viatger, que demana exclusivitat en les seves experiències. Però l’experta reivindica «més qualitat» en l’oferta de serveis al litoral, ja que poques grans destinacions compten amb platges com Barcelona. Ella i altres operadors defensen un ‘beach club’ exclusiu, per exemple, però creuen que la Copa Amèrica de Vela 2024 pot impulsar noves iniciatives.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

On hi ha unanimitat és en la reivindicació de «més seguretat», ja que els continus robatoris de rellotges no només afecten l’experiència del viatger, sinó la imatge internacional que es projecta. Hi ha més Mossos i esforços, però la realitat és que els hotels han d’advertir els viatgers intentant no alarmar-los. La inseguretat no és nova, però els robatoris són avui més violents, lamenten, i acusen grups organitzats i especialitzats.

Remei Gómez, al capdavant del Claris, assenyala que tan important com la seguretat són la neteja i el civisme. «Airbnb no hi ha ajudat», apunta, perquè atreu determinats tipus de viatgers. Una altra trinxera oberta és la del personal, que en el sector de serveis compta amb menys mans des de la pandèmia. «Ara és sobretot vocacional, perquè suposa esforços», afegeix, sobretot davant els nous valors sobre la conciliació i les virtuts del teletreball, remarca Casals.