La Sagrada Família recapitula sense arestes els seus 144 anys d’història

Ha obert les seves portes el Palau Robert (passeig de Gràcia, 107) perquè la Sagrada Família recapituli els seus 144 anys d’història, una xifra que no és en absolut rodona, però aquest 2026 es commemora el centenari de la mort d’Antoni Gaudí i la basílica ha decidit recapitular com allò que inicialment seria un anodí temple impulsat pels devots locals de la figura de San José ha acabat per ser la senya d’identitat més internacional de tota la ciutat. L’exposició ‘La Sagrada Família i Barcelona, 144 anys de camí compartit’ acaba de ser inaugurada pel president de la Generalitat, Salvador Illa, i estarà oberta fins al 26 de juliol. És una mostra sense arestes, que esquiva absolutament totes i cada una de les controvèrsies que al llarg d’aquell segle i mig hi ha hagut sobre la conveniència o no d’acabar l’obra de Gaudí i de quina manera fer-ho, però és una visita molt recomanable, tot i que només fos perquè, evidentment, els responsables de la basílica han tret el millor dels seus fons documentals històrics, amb fotografies que mai deixen de sorprendre.

Va donar a conèixer recentment la Sagrada Família quines van ser les procedències dels seus visitants durant l’exercici del 2025. Van encapçalar la llista els fidels (o simplement, turistes) dels Estats Units. Per darrere hi anaven els de passaport espanyol, però no és cap gran secret que en aquest grup (un 10,8% del total), els mateixos barcelonins solen ser pocs, com si els residents de la ciutat miressin fins i tot per sobre de l’espatlla aquest projecte o esperessin a un millor moment per visitar-lo. L’exposició del Palau Robert és, en aquest sentit, una alfombra a través de la qual aproximar-se al temple, perquè l’inqüestionable és que és història de la ciutat.

De l’hipòdrom a l’església

La primera idea d’aixecar una església a l’informe del solar que el pla de l’Eixample reservava per a un hipòdrom va sorgir el 1874, però no va ser fins al 1882 que es va col·locar simbòlicament la primera pedra. El disseny original era de Francisco de Paula del Villar, que ben aviat es va descavalcar de la iniciativa, per diverses desavinences, i va passar en mans d’un llavors encara bastant jove Gaudí.

Cada etapa del temple la documenta fotogràficament molt bé l’exposició, fins i tot amb una colpidora escena de l’incendi anticlerical que el 1936 va destruir, sobretot, el taller de les maquetes del projecte. La commoció que va causar la mort de Gaudí, l’impacte que va suposar, el 1930, veure acabades les primeres quatre torres, les de la Façana del Naixement. Les campanyes de recollides de donatius, guardioles en mà, per part dels escolars de la ciutat.

El viatge és exhaustiu, però no complet. No s’esmenten les protestes intel·lectuals que el 1965 es van organitzar perquè deixés el temple tal qual, inacabat. Tampoc les posteriors, de 1990, de contraris a la xocant estètica que Josep Maria Subirachs estava donant a les escultures de la Façana de Passió. Ni tan sols es repara en aquesta menció que George Orwell va fer a ‘Homenatge a Catalunya’, en la qual va dir que no comprendre per què els anarquistes van respectar aquest temple en totes i cada una de les seves erupcions anticlericals. Aquests silencis són, segons es miri, estranys, perquè aquesta mena de via dolorosa que ha transitat el temple durant aquells 144 anys estan a un mes de culminar d’una manera inimaginable no fa tant. Al juny acollirà Barcelona el Congrés Mundial d’Arquitectes i el comitè internacional que organitza aquesta cita ha acordat per unanimitat que un dels actes més solemnes se celebri a la nau principal de la Sagrada Família, cosa que ve a ser una consagració definitiva per part d’aquest gremi a la manera que en el patronat que impulsa les obres ha prosseguit l’obra de Gaudí.

La visita del Papa a la basílica

Durant la inauguració de l’exposició, Illa va celebrar la visita que el papa Lleó farà d’aquí un mes a Barcelona. Arran de la confirmació dels detalls del viatge del Pontífex, formulada ahir pel Vaticà, Illa va assenyalar que la visita papal tindrà "un gran significat" i serà "una gran oportunitat per mostrar al món que Catalunya és una terra de valors humans, convivència i solidaritat".Arran de la confirmació dels detalls del viatge, formulada pel Vaticà aquest mateix dimecres, Illa ha assenyalat que la visita papal tindrà "un gran significat" i serà "una gran oportunitat per mostrar al món que Catalunya és una terra de valors humans, de convivència i de solidaritat".

"La Sagrada Família viu avui un moment àlgid", ha continuat el president, que ha recordat que el Papa oferirà a la basílica "el seu punt dominant", a l’inaugurar la torre de Jesús. "La visita del Papa situarà Barcelona i el nostre país en el seu conjunt en el focus de l’atenció mundial. Barcelona i Catalunya demostraran que tenen una mirada universal", ha dit.

Notícies relacionades

Nou centre d’assessorament de regularització

415 milions per rehabilitar pisos als barris del Besòs

Illa s’ha referit a Antoni Gaudi i ha remarcat que l’arquitecte "sabia que no viuria prou per veure acabar la Sagrada Família, i va llançar un repte a les generacions futures. El temple i la ciutat han crescut junts", en un procés que ha definit com una història d’amor i perseverança". "El temple s’ha anat elevant el pas de tres segles, i ha sigut testimoni del desenvolupament de l’Eixample, de la Revolució industrial, de la Guerra Civil, de la conquesta de la democràcia, de l’entrada a la Unió Europea, dels Jocs Olímpics de 1992, de la visita de Benet XVI. El temple és un llibre obert d’identitat, una simbiosi amb Barcelona", ha afegit Illa sobre la Sagrada Família.

Esteve Camps, president delegat de la Junta de la Sagrada Família, ha afirmat que amb l’exposició, es "celebren" 144 anys d’"un camí compartit entre la Sagrada Família i la ciutat de Barcelona, un camí que no sempre ha sigut fàcil, hi ha hagut moments d’incertesa i de debat". Paraules que al·ludien a les notables crítiques que en alguns moments de la seva història ha rebut el projecte de la Sagrada Família, o més concretament la seva continuació per part dels successors d’Antoni Gaudí al capdavant de l’obra. "La Sagrada Família no només és un projecte arquitectònic, és el reflex del caràcter d’un país, perseverant, compromès. En aquests 144 anys Barcelona i la Sagrada Família han crescut, s’han transformat i han après a dialogar", ha proclamat Camps.