El TSJC rebutja executar per ara la sentència contra la zona de baixes emissions de Barcelona

La Sala Cinquena del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat l’execució provisional de la sentència que anul·lava l’ordenança municipal que regula la zona de baixes emissions (ZBE) de Barcelona a l’entendre que faltaven informes que avalin algunes restriccions. Els magistrats han denegat, d’aquesta manera, la petició d’una de les entitats que van presentar la demanda contra aquesta normativa, en concret a l’Associació Plataforma d’Afectats per les Restriccions Circulatòries.

La resolució del TSJC afirma que la sol·licitud de l’execució provisional de la sentència es va sol·licitar quan encara no havia finalitzat el termini per recórrer l’esmentada sentència, ni s’havia anunciant que es faria. I és només en aquell moment quan es pot demanar l’esmentada mesura. Els jutges recorden que «s’han dictat altres sentències en recursos amb idèntic objecte» on s’acorda que pot instar-se l’execució provisional «en el moment provisional oportú», per la qual cosa la inadmissió del requeriment de l’associació «resulta obligada per garantir la tramitació simultània i igual de les sol·licituds que puguin formular-se, no sent procedent» prioritzar-ne una de presentada de manera anticipada, destaca l’alt tribunal català.

Desmesurada restricció

Desmesurada restriccióLa sentència dictada el mes de març passat i que encara no s’executarà recull, entre altres fonaments, que la zona de baixes emissions té un excessiu àmbit geogràfic d’implantació i una desmesurada restricció del tipus de vehicles afectats. L’alt tribunal va admetre que la Unió Europea ha denunciat la qualitat de l’aire de Barcelona i no posa en qüestió que l’Ajuntament de Barcelona intervingui, sinó que les mesures proposades han de ser proporcionades.  Per als jutges, a l’expedient administratiu «no es realitza una anàlisi suficient de les alternatives, ni de les conseqüències econòmiques, socials i sobre el mercat i la competència que produeixen les mesures, ni s’avaluen prou els costos i beneficis que implica el projecte de disposició pels seus destinataris, així com les càrregues administratives».

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

La resolució judicial remarca que existeixen «vicis substancials en l’elaboració de la norma», sobretot referent a les memòries i informes utilitzats, basats en dades no actualitzades, cosa que obliga a anul·lar-la. Un exemple, incideix, és que «no existeix cap dada a l’expedient que permeti determinar el nombre de vehicles afectats en les seves diferents categories», ni es «quantifiquen els destinataris a una activitat professional o econòmica». Argumenten, així mateix, que el sistema de classificació ambiental de la DGT és «rígid» i «no ofereix cap solució alternativa» per homologar els vehicles que no el tenen. És a dir, el seu entendre, «la mobilitat en la ZBE en les hores prohibides es condiciona a la capacitat econòmica del titular per procedir a l’adquisició d’un vehicle amb distintiu ambiental, la qual cosa no resulta valorada». També al·leguen que l’ordenança es basa en dades d’emissions contaminants del 2013, tot i que en el moment d’elaborar la normativa n’hi havia del 2018. 

L’aposta del Govern

El Govern ha anunciat que apostava per fer un pas més enllà i ampliar als municipis de més de 20.000 habitants les restriccions de mobilitat als vehicles més contaminants. A finals del 2025, un total de 67 municipis tindran, segons la proposta de la Generalitat, un perímetre vetat a les interlocutòries més brutes. A Barcelona, des d’inici del 2020 els vehicles sense cap etiqueta ambiental de la Direcció General de Trànsit (DGT) no podien accedir en la ZBE, però la pandèmia va posposar les sancions fins al setembre del 2020. Ara només queda un petit pòsit de moratòries per a camions i autobusos, i la idea del consistori, expressada també la setmana passada, era ampliar les restriccions