Tot el que has de saber de l’exposició ‘Football. Art. Icons (In that order)’ a Barcelona

L’exposició està oberta de dilluns a dissabte, de 9 a 21 hores a Casa Seat (passeig de Gràcia, 109) fins al 28 de maig. L’entrada és gratuïta i també es pot aprofitar per prendre alguna cosa al seu bar o degustar platillos creats per xefs com ara Nandu Jubany i Hideki Matsuhisa.

A la planta inferior podem veure en una paret alguns dels primers esbossos dels dissenys, en blanc i negre i emmarcats, que després contemplarem ja acabats per tot l’edifici. Just al costat hi ha col·locat un mural amb algunes d’aquestes postals publicades a l’esmentada secció, però ara col·locades de manera més artística entre objectes.

Sobre una gespa artificial pengen els onze retrats dels escollits amb la seva respectiva definició: Pep Guardiola, que voldria jugar amb 11 centrecampistes; el vividor i grenyut George Best; Zidane («de nom serpentejant i personalitat esmunyedissa»); Andrea Pirlo i les seves poètiques reflexions futbolístiques; Simeone («partit a partit»); Messi i el seu orgull per haver guanyat els Jocs; Cristiano Ronaldo («el teu odi em fa imparable»); Ronaldo Nazário es queixa que ets gran quan marques, i quan no, ets gras; a Gareth Bale l’encanta que li diguin golfista; Luis Suárez se sent incòmode quan està tranquil i per al porter Oliver Kahn cada gol és un insult. Al fons, els observa la reina Alexia Putellas, per a qui somiar va ser el primer pas. I, al davant, hi ha unes pissarres amb retolador perquè el visitant creï el seu equip favorit.

Podem posar en una rèplica d’una banqueta vintage de fusta i posar-nos les bufandes que ens faciliten. Però també ens ofereixen una pilota d’aquells antics i una copa perquè puguem presumir davant les amistats de ser els guanyadors. Els objectes estan lligats amb fils gairebé invisibles per evitar temptacions.

Jugar asseguts no és jugar, que diria Sergio Dalma, doncs aquí ho podem fer realitat amb dos bancs que porten una porteria a la part inferior. Movent els peus intentarem marcar amb una pilota sota el seient del rival. Per evitar accidents, aquest espai està intel·ligentment gairebé tancat, però és millor vigilar els petits.

En aquesta zona hi ha un futbolí (es pot jugar sense problema) format per jugadors amb samarretes de tot tipus, des de la del Barça, l’Athletic de Bilbao i el Madrid fins a les de seleccions com Espanya, el Brasil i l’Argentina. A la planta superior n’hi ha un altre, també per divertir-se, dedicat al futbol femení i podem escollir entre sentir-nos les campiones d’Europa (el FC Barcelona) o altres que recorden el Reial Madrid amb pantalons blancs i samarreta negra (la que van utilitzar en la Champions, hehe).

Cinc estrelles estan sota els pals: Jorge Valdano, que va elevar el nivell cultural d’aquest esport; Alan Shearer, màxim golejador històric de la Premier amb 260 gols en 441 partits; Buffon («cal ser una mica masoquista per voler ser porter»); Casillas assegura que no és galàctic, sinó de Móstoles i Hugo Sánchez, a qui li hagués agradat ser el seu propi entrenador. A prop d’aquí trobem altres figures com el supervivent Bobby Charlton i la gran estrella Megan Rapinoe, la principal enemiga de Donald Trump.

En una gran pantalla podem veure un porter i simular que li xutem un penal amb una pilota invisible. Si fallem, se n’alegrarà i ens deixarà un segon intent, però si l’encertem farà cara d’enuig mentre sona el «goooooooooool!». També hi ha una tauleta que ens proposa preguntes sobre qui va ser l’autor d’una frase cèlebre de futbol i hem d’escollir entre quatre possibles respostes.

Completen la llista de retratats per tot l’edifici: Paul Scholes, representant de l’esperit proletari del Manchester United; Claudio Rainieri, que compara al Leicester amb Forrest Gump; el sofisticat Thierry Henry; Guti, a qui li hagués encantat ser cantant de rock; l’entrenador Arrigo Sacchi («no fa falta haver sigut cavall per ser genet»), Mia Hamm («una guanyadora és algú que s’ha aixecat una vegada més de les que ha caigut») i Juanma Lillo («el futbol no és una illa, és un continent»). A veure si els trobem tots, que alguns estan una mica amagats.

El 27 d’abril, l’experta en imatge i comunicació Andrea Villalonga (18.30 h) parlarà de la influència i les icones, mentre que el 2 de maig es tractarà el tema de l’evolució de les carreres futbolístiques amb l’exjugador Lluís Carreras i el futbolista de l’Espanyol Sergi Dauder, moderats per la periodista Alba Oliveras (19 hores). L’acte que va iniciar aquesta sèrie de xerrades va ser la trobada Els futbolistes prenen la paraula entre l’il·lustrador Guillem Bosch, l’exfutbolista Jofre Mateu i la periodista Danae Boronat, moderats per Roger Xuriach, coordinador de Panenka i que es pot recuperar a YouTube.