Mercè, 400 espectacles de carrer en nou espais

Un total de 115 companyies que, com que pujaran més d’una vegada a l’escenari al llarg del dia, sumaran més de 400 funcions. Això serà la Mercè Arts de Carrer (MAC) aquest 2021. Els ‘teatres’ seran en aquesta edició nou, alguns de ja coneguts i molt consolidats, com la Ciutadella, el Castell de Montjuïc, el parc de la Trinitat i el Palauet Albèniz, però el públic més habitual d’aquesta cita anual amb la festa major de la ciutat no s’ha de confiar, perquè igual que els supermercats canvien els productes de lleixes per reanimar les compres, la Mercè altera en aquesta edició l’oferta, en part per raons pandèmiques i, sobretot, perquè aquest 2021 l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub) ha decidit posar l’accent en la cultura popular, que amb la Covid ha vist reduïdes les seves constants vitals pràcticament fins al coma mèdic i li vindrà bé una injecció d’activitat.

Els escenaris del MAC són els quatre ja citats, més el parc de Joan Miró, l’Estació del Nord, el Jardí dels Drets Humans, a la Zona Franca, i dos recinte que s’incorporen aquest any per primera vegada a la festa major, el Turó de la Peira i la Casa de l’Aigua. Igual que el 2020, per ser espectador, tot i que sigui gratuïta, caldrà reservar entrada. Ja va ser així el 2020, però la novetat ara és que, almenys això promet l’Icub, l’aplicació telefònica per tenir una plaça funcionarà millor. A partir del 16 de setembre començaran a estar disponibles les entrades del MAC.

El programa, com sempre, és de dimensions oceàniques. És tant el destacable que qualsevol selecció seria injusta, però, per damunt de tot val la pena el previst per al 24 de setembre al passeig de Gràcia. No és aquest un dels escenaris del MAC d’aquest any, però el que allà es programa promet ser un espectacle majúscul i, qui sap, que potser tingui continuïtat en pròximes cites de la Mercè, més o menys com li va succeir al Correfoc quan va ser assajat per primera vegada el 1979 i tant va agradar la idea d’organitzar una mena de Mobile World Congress de diables i bèsties de foc que des d’aleshores és ún èxit de públic només superat pel piromusical.

La proposta de l’Icub consisteix a convocar en aquesta avinguda des de les 11 del matí i fins a les 10 de la nit a tots els membres de les agrupacions de cultura popular de la ciutat, des de trabucaires (que s’encarregaran de despertar la festa) a castellers, gegants, falcons, bastoners i, per descomptat, colles de diables amb el seu bestiari habitual. Hi haurà actuacions al matí, però el més singular serà, en primer lloc, una cavalcada conjunta de tota aquesta tradició i, a la nit, una festa de foc que promet concedir al carrer més senyorial de la ciutat un ambient infernal digne de veure’s. Amb reserva, això sí.

Cada espai de la Mercè, per la seva banda, estarà consagrat a una o dues especialitats artístiques. El cim de Miontjuïc, per exemple repetirà com un circ de diverses pistes, amb artistes procedents de França, Dinamarca, Lituània, Holanda, Grècia i Ucraïna, a més, per descomptat, de Catalunya.

L’Estació del Nord serà el sostre i el jardí que donarà empara a la dansa contemporània, on despunta, en l’aperitiu del programa que de moment ha donat a conèixer l’organització, l’aportació de l’Havana, ciutat convidada aquest any, amb els ballarins de MiCompañia i el seu espectacle ‘Infinito’.

El Turó de la Peira, nou espai de la Mercè, és el lloc que en aquesta ocasió li ha sigut assignat a Tortell Poltrona, que des del seu desembarcament el 2019 amb els seus Pallassos sense Fronteres s’ha convertit en un puntal de la festa major. Jaume Mateu (així s’anomena sense el nas vermell) ha portat a la Mercè espectacles testats (en el sentit més noble de l’expressió) pel públic més exigent del món, els milers d’espectadors de les zones de conflicte en què aquesta oenagé sol actuar, com el Pròxim Orient, Etiòpia, Colòmbia, els Balcans, Burkina Faso i la República Democrátrica del Congo, on, segons Tortell Poltrona, han arribat a reunir al voltant dels actors a més de 5.000 persones que era la primera vegada que presenciaven un espectacle de pallassos, i amb gran èxit, per cert.

Notícies relacionades

La bandera groga oneja en l’inici de la vaga dels socorristes

El rescatador viral del patrimoni

Dir que la Mercè és tradició i modernitat semblarà una expressió fàcil i gastada, però és que és realment així, especialment aquest any. La Ciutadella, altres anys reservada al teatre més trencador, serà l’escenari en aquesta ocasió de balls tradicionals, no només catalans, també senegalesos i cubans, i fins i tot claqué, que a aquestes altures del segle XXI pot considerar-se, amb una mica de generositat, un ball tradicional. Per anar a buscar l’altre plat de la balança, el de la modernitat, n’hi haurà prou amb anar durant la Mercè al parc de la Trinitat, que va camí de convertir-se en un far de la cultura urbana per les actuacions que cada Mercè allà es programen, pilotades per un grup icònic del hip-hop i la dansa de l’asfalt com és Brodas Bros.

El MAC, com hem dit, és oceànic. L’‘app’ oficial és la millor arma per explorar el programa en tota la seva profunditat. Hi ha Mercè per als més petits al parc de Joan Miró i hi ha marionetes i teatre per a totes les edats al Palauet Albéniz. No serà encara una festa major com les prepandèmiques, però cada vegada s’hi assembla més.