BCN vol potenciar l’acollida en cases particulars d’immigrants o refugiats

Sistemes d’acollida, exclusió social i dret d’asil. Tres conceptes que gairebé van de la mà i que han marcat la presentació del balanç semestral del Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) de l’Ajuntament de Barcelona. Amb la tortuosa evacuació de l’Afganistan en plena activitat, el moment convidava a més a abordar qüestions de més calat polític. En aquest sentit, el regidor de Drets de la Ciutadania, Marc Serra, ha demanat, més aviat exigit, al Govern de Pedro Sánchez un canvi en el reglament de la llei d’estrangeria, i que abandoni la seva actitud de bloqueig. «És una cosa que afecta principalment els joves que estan sols. Quan compleixen 18 anys tenen moltes dificultats per renovar el permís de residència i se’ls aboca a una situació d’irregularitat i d’exclusió».

En la presentació del balanç s’ha constatat un «increment molt important» de persones en situació irregular. En aquesta conjuntura han estat el 46% de les 10.307 atencions que ha fet el SAIER entre gener i juny d’aquest any. I la gran majoria, per la limitació de moviments que ha provocat la pandèmia, amb migrants que viuen a Barcelona. El servei també ha reflectit un increment considerable en les peticions d’assessoria jurídica, una cosa que s’explica pel canvi normatiu quant a estrangeria del desembre passat. «Si el 2018 hi va haver poc més de 7.000 denegacions d’asil, el 2020 han sigut més de 70.000», ha recordat Serra.

Una nova oficina tècnica de gestió

La reclamació contundent d’aquesta modificació normativa ha donat pas a la pausada descripció del sistema d’acollida en llars de la capital catalana. Entitats com Punt de referència, Refugees Welcome, Barcelona Actua i Migrastudium integren una xarxa que el consistori vol potenciar amb la creació d’una oficina tècnica de gestió, el gener que ve i que comptarà amb una pressupost de 230.000 euros. La vintena de trucades de ciutadans barcelonins, aquests últims dies arran de l’evacuació afganesa, són un bon trampolí de sortida. Serra ha recordat, en aquest sentit, l’oferiment de 50 places per a famílies d’aquell país en un equipament municipal fet al Govern. Al ser casos de sol·licitud de protecció internacional, el sistema nacional d’asil pilota tota la coordinació.

Avui són 55 les llars de la capital catalana que han acollit uns 50 refugiats o immigrants de 23 països diferents. No és una xifra elevada, però amb prou feines eren quatre el 2018. El nombre va pujar a 20 el 2019 i, lògicament, no va créixer de la mateixa manera l’any de la pandèmia. Els acollits són persones joves, sense càrrega familiar, que necessiten generar un vincle que els ajudi en la integració en una transició cap a la plena autonomia. Serra ha aportat xifres que apuntalen la satisfacció dels qui acullen aquests joves que arriben a la recerca d’una nova vida: el 79% ho recomanen, el 70% diuen que ho tornarien a repetir i més del 70% mantenen el vincle després de l’acollida.

El model de Punt de Referència

Notícies relacionades

La llar d’acollida de Lali Escolà: «Has de ser allà però sense empipar»

Agonia comercial en mercats de la província de BCN

Rita Grané, de Punt de Referència, ha detallat, per la seva banda, el model d’una entitat que va començar el 1997 amb una mentoria social amb joves migrants que sortien del sistema de protecció. Cinc anys després va ampliar el seu camp d’acció a l’àmbit familiar. En el primer cas, individual, el vincle pot arribar a mantenir-se durant 10 mesos, i un menys en el cas de les llars.

Els beneficis, segons Grané, se situen en el terreny emocional (per qüestions d’autoestima), en el capital social (pel coneixement cultural, de la llengua i de la societat d’acollida) i en el capital relacional (per una nova xarxa personal que suposa més oportunitats per estudiar, treballar o disfrutar del temps lliure). «Hi ha hagut una baixada en l’acollida familiar per la pandèmia perquè és difícil obrir les portes a un desconegut. Esperem que ara la vacunació, per exemple, ajudi en la recuperació», ha recordat la directora de Punt de referència.