Quo vadis

Oriol Amat «L’ascensor social universitari encara funciona però cal invertir molts més diners en beques»

  • El nou rector de la Universitat Pompeu Fabra defensa més interacció entre el món universitari, el sector privat i el tercer sector

  • Crida a no menysprear el turisme en temps d’atur significatiu i remarca que Barcelona i Catalunya són pols d’atracció empresarial amb futur

6
Es llegeix en minuts
Toni Sust
Toni Sust

Periodista

ver +

El nou rector de la UPF, Oriol Amat, va estrenar el seu càrrec fa menys de dues setmanes. Es proposa completar i aplicar la reforma educativa que s’ha dissenyat durant el mandat del seu antecessor, Jaume Casals. Creu que els joves que estudien a Barcelona no hauran de marxar de la ciutat per treballar. 

¿Com ha de canviar la universitat perquè el seu entorn, la societat, la ciutat, millori? Ha de millorar molt el finançament del sistema universitari. També és necessària una interacció més gran amb la societat. La transferència de coneixement que es faci a la societat ha de generar ingressos per a la universitat. Parlo de col·laboració amb el sector públic, amb el privat, amb el tercer sector i la publicoprivada. La meva visió és que hi ha d’haver un sector públic més potent, un sector privat amb una millor regulació, molta més col·laboració publicoprivada i molt més tercer sector.

¿Qui vagi a la universitat té garantit prosperar i qui no ho faci ho tindrà difícil? L’educació segmenta molt a quina part de la població li va millor i a quina li va pitjor. Com més formació, clarament, millor desenvolupament professional. Als documents de l’OCDE per nivell d’estudis es veu molt bé. I es veu en l’esperança de vida: com més educació, més esperança de vida. Aquest és un dels països més rics del món. Espanya i Catalunya són al lloc 25è, 26è i 27è dels països més rics del món, en renda per càpita. Ara bé, en aquest país ric tenim un 30% de la població per sota del llindar de la pobresa. A Catalunya i a Espanya és similar. Això significa que no ho estem fent bé, que cal regular millor, reforçar la política de rendes, posar més diners en la política de rendes per combatre la desigualtat.

«Espanya i Catalunya són al lloc 25è, 26è i 27è dels països més rics del món i un 30% de la població està per sota del llindar de la pobresa. No ho fem bé»

¿Un percentatge rellevant d’universitaris hauran de deixar Barcelona per treballar? Que la gent se’n vagi no ens ha de fer por, és bo que coneguin altres cultures, que perfeccionin el coneixement d’un idioma, que se’n vagin d’Erasmus. El que sí que s’ha d’aconseguir és que els que volen viure i treballar aquí tinguin llocs de treball de nivell, amb bones condicions. En alguns moments i en alguns sectors no ho fem massa bé. Amb el teletreball la situació ha canviat bastant, tinc coneguts que ara viuen al Pirineu. Vivim en un territori amb unes característiques i un estil de vida que agrada molt a la gent. Catalunya és, segons el Foreign Direct Investment, del ‘Financial Times’, la regió del sud d’Europa amb més interès per a la inversió multinacional. Un dels motius és que molts directius volen venir aquí. 

«Cal aconseguir que els que volen viure i treballar aquí tinguin llocs de treball de nivell, amb bones condicions»

¿I creu que el futur empresarial contribuirà al fet que els joves no hagin d’anar-se’n? Crec que el futur és molt bo. Tenim reptes. Hi ha coses que fem molt bé i coses que fem molt malament. De les bones, algunes ens venen donades: el clima. Després tenim la cultura, el tipus de vida. I hi ha temes que no valorem i els estrangers t’ho diuen. El nivell de seguretat. Hi ha moltes ciutats del món on, una vegada enfosqueix, no pots estar al carrer. Aquí pots anar pel carrer. Passa a pocs països del món. 

¿Què fem malament? Tenim una regulació molt millorable. Si en riquesa estem entre el lloc 25è i el 27è, en dificultat per fer tràmits, crear una empresa, demanar una llicència urbanística, els terminis són llarguíssims i això costa diners. En algun d’aquests temes estem entre el 160è i el 170è de la llista mundial.

La pandèmia ha posat en evidència la dependència de Barcelona del turisme. No l’hem de menysprear, el turisme. A Catalunya hi ha un 13% d’atur –abans de la Covid un 10%– i a Espanya un 16%. És un atur inadmissible, tot i que abans fos més greu. Caldria veure quantificar l’economia submergida, però si no existís l’atur hauria d’estar entre un 3% i un 4%. Gent que està canviant de feina, gent que en un moment donat no treballa perquè té altres prioritats. Però amb un 13% o un 16% no podem menysprear cap sector. 

¿Què pensa del discurs que l’aturada es pot aprofitar per reorientar l’economia? Es pot aprofitar el que ha passat per buscar un turisme més sostenible, més equilibrat: hi ha llocs de treball en el sector amb contractes marcats per la precarietat. Part dels fons europeus poden donar peu a transformacions en el sector turístic. 

Es pot aprofitar el que ha passat per buscar un turisme més sostenible, més equilibrat: hi ha llocs de treball en el sector amb contractes marcats per la precarietat.

Hi ha un tema clau a Barcelona que afecta molt l’estudiant, vingui de Roma o de Girona, i és la dificultat d’accedir a una vivenda pels preus elevats. Parlant amb associacions d’estudiants ens van preguntar què podem fer en aquest tema. El primer és facilitar informació, assessorament. Un altre tema és fomentar tots els acords que puguem amb empreses i entitats del sector immobiliari per aconseguir els millors preus per a estudiants.

¿Ha baixat l’accés a la universitat de la població amb menys recursos? Jo diria que hi ha persones de totes les classes socials a la universitat. L’ascensor social universitari encara funciona, però el sistema de beques és millorable, s’hi han d’invertir molts més diners.

¿Què ens interessa més: alumne que només estudiï o un que combini feina i estudi? El model que la persona prefereixi per fer la vida que vulgui. A un que es vulgui concentrar en l’estudi i fer pràctiques a l’estiu, el sistema l’hi ha de permetre. I al que vulgui o necessiti combinar-lo amb una feina, també. Calculem que, en dos anys, les persones que hagin de combinar feina i estudi ho tindran més fàcil. Al setembre, establirem un nou model docent que anomenem EDvolució que ens permetrà racionalitzar els horaris. 

Al setembre, establirem un nou model docent que anomenem EDvolució que ens permetrà racionalitzar els horaris.

L’any de la pandèmia s’han perdut els Erasmus. Els recuperarem molt ràpid. Crec que, si les vacunes són efectives, com ho estan sent, al setembre començarem les classes amb molta més presencialitat que ara.

Notícies relacionades

¿Després de la pandèmia, quedarà per sempre classe ‘online’ en algunes coses? La virtualitat s’accelerarà. Les empreses de videoconferències ja existien, i sort n’hem tingut. Hi ha activitats que eren molt millor de forma presencial. En un congrés, interactuar amb les persones en una pausa per al cafè. Hi ha coses que és millor que les fem com abans i, d’altres, millor virtualment. 

¿Diria a un estudiant de la UPF i de Barcelona que comença ara que tindrà opcions de viure a la ciutat, que no haurà de marxar, que sigui optimista? Per descomptat que sí.