Els guardians de Can Baró

El matí és especialment ventós i el carrer de Tenerife tan costerut com sempre. El barri de Can Baró no es caracteritza especialment per la seva accessibilitat, sinó més aviat per tot el contrari. La cita és les pistes de La Cantera, epicentre de la vida comunitària del barri i l’únic espai pla. Just abans d’arribar-hi, un enorme arbre d’imponents arrels recorda que la muntanya està molt a prop, una cosa que els barcelonins semblen haver redescobert durant aquesta pandèmia. «Això de la muntanya és horrible. Entre els clots i les restes d’escombraries dels botellons...», assenyala Xavier Oliveras, president de la Plataforma Can Baró, creada el 2017 amb l’objectiu inicial de protegir aquestes pistes i aquesta plaça, a aquesta hora del matí –aviat– plena de jubilats i de veïns passejant les seves mascotes, però que més tard s’omple de nens i de persones de totes les edats. És ‘el lloc’ on estar-se; no només per ser l’única plaça plana, sinó per ser pràcticament l’únic equipament d’un barri que no només té seriosos problemes de mobilitat i accessibilitat, sinó també de serveis. 

La impulsora de la plataforma –hereva d’una associació de veïns avui desapareguda i que va tenir un mal final– és Eli Higueras, filla i mare del barri. «Quan era petita l’anomenàvem la pista dels sots, perquè aquí tiraven totes les ruïnes quan estaven obrint el Túnel de la Rovira», recorda. Aquestes no van ser les úniques ruïnes que van tirar en aquesta zona al cor dels Tres Turons. La muntanya està plena d’amiant, de les velles barraques i no només. «Van netejar el camí, però els pendents de les muntanyes continuen plenes. Fer una actuació integral en aquest sentit és una prioritat, per una qüestió de salut pública», assenyala Higueras, que té clar que si tinguessin voluntat política podrien fer-ho, ja que a més és un dels punts compromesos dins del pla dels Tres Turons –una de les promeses electorals dels comuns ara en repòs malgrat que ningú ho digui de manera oficial. 

Després d’assabentar-se el maig del 2017 pel vigilant de les pistes que els quedaven els dies comptats perquè allà hi anaven els 127 pisos per acollir als reallotjats dels Tres Turons, Higueras es va presentar al Consell de barri en el qual la llavors regidora d’Horta-Guinardó, Mercedes Vidal, va confirmar que sí, que el pla dels Tres Turons sortia del calaix. Higueras no entenia que construïssin a sobre de l’única zona plana –i d’ús comunitari– del barri, de manera que va començar a moure’s. De seguida va trobar aliances. Veïns com el Xavier, que es van posar al seu costat a intentar parar-ho. Van aconseguir que el municipi canviés de plans i iniciés una negociació i un procés participatiu, a partir del qual es van dissenyar les bases d’un concurs els guanyadors del qual va donar a conèixer la tinenta d’alcalde Janet Sanz en una roda de premsa l’abril del 2019, en què va anunciar que les obres per convertir els Tres Turons en «el gran pulmó verd de Barcelona començarien el 2020».

Concurs de consens

«En aquell moment estàvem molt contents. Els tres projectes guanyadors ens agraden. Protegeixen les pistes i protegeixen la muntanya, que era el nostre objectiu. A més, el fet de fer els pisos en blocs més petits ens permetia guanyar en equipaments», prossegueix Higueras, que entén perfectament que la pandèmia ha fet canviar els plans de mig planeta; el que no comprèn és per què es neguen a modificar el PGM per deixar encarrilat el pla quan es pugui fer «sense cap cost». 

Notícies relacionades

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

El bus esborrat per Google Maps quadruplicava la mitjana de viatgers

«Malgrat que els guanyadors del concurs van en una línia, en la del consens que protegeix les pistes, segons la modificació del PGM del 2010, avui dia vigent, els pisos encara estan projectats aquí», denuncien els veïns, que no demanen que es comencin totes les obres, però sí les actuacions promeses a la muntanya, ja que insisteixen que el seu ús intensiu durant el confinament ha fet insostenible la situació. «Hi ha dies en què no es pot ni caminar, de la gent que hi ha», denuncien des de la plataforma Can Baró, els qui insisteixen que no volen que s’expropiï ningú (l’execució íntegra del pla inclou expropiar 295 famílies del parc), sinó que es blindi la plaça i s’actuï a la zona verda ja existent (i totalment deixada). 

Terminis incomplerts

Al ser consultat per aquest diari el consistori dona per tota resposta que esperen tenir l’avantprojecte del parc abans de tirar cap endavant qualsevol modificació del PGM, resposta que irrita encara més els membres de la plataforma, ja que l’equip de govern es va comprometre a firmar la licitació dels avantprojectes tot just passar les eleccions –el maig del 2019– ja que pels terminis de la llei electoral no podien fer-ho abans. Continuen esperant.