A Can Valent tenen un son¡mni

«Fa l’efecte que a l’ajuntament li interessa més deixar caure la masia que rehabilitar-la», considera Agustín Martínez, president de l’associació de veïns de Porta, entitat que vertebra la campanya per exigir al municipi que compleixi el seu compromís de salvar la reivindicada masia, avui amb totes les portes i finestres tapiades i les teulades caigudes. Crida l’atenció el contrast entre el deplorable estat de la masia i el resplendent de l’hort, malgrat haver entrat ja l’hivern.

A l’últim ple de l’anterior mandat, aviat farà dos anys, el consistori va aprovar un pla urbanístic que preveia la seva rehabilitació, que s’havia de dur a terme durant el següent mandat –és a dir, aquest– per ubicar a l’edifici «un centre de serveis de l’administració pública, amb usos d’interès públic, que es consensuaran amb el veïnat.» El compromís es va aprovar amb el recolzament de tots els grups (i l’abstenció del Partit Popular) i detallava que la rehabilitació de la finca tindria un cost aproximat de 750.000 euros, que inclouria «la consolidació d’elements com cobertes, murs perimetrals i forjats, l’execució dels serveis bàsics i la delimitació dels espais que acolliran els futurs usos».

Perill real

Aquesta resolució del ple que al seu dia van celebrar com una important victòria és interpretada avui pel veïnat organitzat com a paper mullat (una altra vegada). La masia no només no s’ha consolidat –la principal i més urgent petició de les entitats– sinó que tampoc s’ha iniciat el procés participatiu per decidir-ne els usos ni veuen que hi hagi cap intenció per part del consistori en iniciar-lo ben aviat. «Si Can Valent fos d’un particular li haurien posat una multa per deixar caure una construcció catalogada i protegida. La degradació cada vegada és més ràpida, i els despreniments de pedres són perillosos. Aquí hi entra molta gent, els veïns que participen en l’hort comunitari i la gent que passa pel carrer; si no apuntalen la masia i posen una bona bastida perquè no caigui hi pot haver un despreniment i causar-los un problema molt gros. No serà perquè no l’hi hem advertit vegades», assenyala Arnaldo Gil Albacete, soci fundador de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris.

Arnaldo i Agustín xerren asseguts en una taula de terrassa de bar en aquest oasi que és l’hort de Can Valent, en la gestió del qual col·laboren altres entitats com la plataforma 500x20, davant la ruïnosa masia i un mural amb un lema clar: »Reruralitzem Nou Barris». No estan sols. Participa també en la trobada Àngels Espina, una de les més actives cuidadores de l’hort comunitari (de parcel·la única, aquí allò d’‘entre tots, tot’ es porta a la pràctica diàriament), Cayetano Morales, membre de l’Assemblea d’aturats i aturades i David Gisbert, del grup d’arquitectes de Nou Barris. El consens és aclaparador: l’inajornable és apuntalar la masia. 

Aquest agradable espai era fins fa quatre anys (quan el van transformar en hort en el marc del programa Pla Buits) un aparcament fosc en el qual era habitual veure persones drogant-se; la continuació del gran aparcament que recorre el carrer del Pintor Alçamora malgrat estar catalogat com a zona verda.    

Projectes de futur

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Després de consolidar la masia, el veïnat organitzat al voltant de Can Valent té un somni (i així s’anomena la campanya veïnal per fer-ho realitat): treure els cotxes de Pintor Alçamora i convertir el carrer en un gran eix verd que uneixi Can Valent amb el passeig de Verdum i amb la seu del districte de Nou Barris. «Amb l’ajuntament», diuen. Un eix verd ple d’horts comunitaris com el de Can Valent. 

Fonts del districte donen per tota resposta que «tenen coneixement de la situació de la masia» i «s’està treballant amb l’objectiu de complir un projecte de restauració de l’estructura de l’edifici».