comença la desescalada

Desescalada: la restauració demanarà retardar el toc de queda en la segona fase per poder servir sopars

El sector descarta que l'horari europeu funcioni a Barcelona i dona per perdut aquest servei

Entre un 25% i un 30% de restaurants no obriran i d'altres limitaran la seva activitat al cap de setmana

zentauroepp55951168 bcn201122160450

zentauroepp55951168 bcn201122160450 / Manu Mitru

5
Es llegeix en minuts
Patricia Castán

En ple compte enrere perquè les persianes de l’hostaleria es tornin a aixecar aquest dilluns, les taules tornin a les voreres i els bars i restaurants tornin a ser punt de trobada alhora que motor econòmic, el sector ja prepara la seva pròxima lluita. L’objectiu és que la fase següent de tornada a l’activitat fixada per al 7 de desembre sigui més laxa del previst i permeti salvar la campanya de Nadal. Les claus per al Gremi de Restauració de Barcelona són aconseguir que el toc de queda es retardi per poder funcionar fins a la mitjanit, així com ampliar les taules als vuit comensals.

De la mateixa manera que de cara a la desescalada el Govern primer va anunciar un horari d’obertura fins a les 17.00 hores que es va acabar flexibilitzant fins a les 21.30, perquè «van entendre que si no ofegarien l’economia», la patronal vol negociar també les següents fases. En essència, el sector descarta que els horaris europeus de sopar puguin quallar a Catalunya ni encara sent l’única opció. El director del gremi, Roger Pallarols, afirma que amb l’horari dictat Salut ja dona per fet que la gent no sopi fora de casa. A tot estirar, se’n beneficiaran els bars o restaurants que ofereixin tapes o aperitius. Però fins a un 25% o 30% optaran per no tornar encara amb aquestes condicions, calcula.

Es tracta d’una situació complexa que s’allargaria dos mesos, ja que el toc de queda es manté a les 22.00 durant les quatre fases planificades.

La casuística de l’hostaleria a partir d’aquest dilluns serà molt variada. Es dona per fet que la gran majoria dels bars i cafeteries obriran perquè compten amb 15,30 hores continuades amb opció de servei (de 6.00 a 21.30 hores), tret que no tinguin terrassa i no els resulti viable treballar amb el 30% de l’aforament interior. D’altra banda, hi ha els bars-restaurants que seguiran aquest patró, posant èmfasi en els dinars i el servei de terrassa per optimitzar les tardes. 

Només un servei

Més complexa és la disjuntiva dels restaurants sense servei de bar, amb una activitat que se cenyeix a dinars i sopars. En aquest cas, el tipus de clientela i comptar amb terrassa o no determinarà que puguin viure només dels àpats i valgui la pena reactivar-se. Entre els que ho intentaran hi ha l’històric Can Fusté (Gran Via Carles III), on Carlos Fernández traurà el 60% de la plantilla de l’erto, però només a mitja jornada, per abordar aquesta fase, explica a EL PERIÓDICO. «No puc obrir a les vuit de la tarda per tancar una hora i mitja després, la meva clientela és de Barcelona i no vindrà abans», diu convençut. Es nodreix a més de molts executius de la zona, que aquests mesos estan teletreballant. A la porta del negoci, la seva dona ha col·locat un cartell que anuncia la reobertura «acceptant les engrunes» de l’Administració. «Ens han menystingut sense pietat (...), tornem a la feina amb els ànims per terra i les butxaques plenes de forats», diu.

Als barris la gran majoria reobriran aquest dilluns, al contrari que al centre de Barcelona, que continua desert

La mateixa decisió han pres en el popular grup O’Retorno, amb set restaurants gallecs que aniran reobrint al llarg d’aquesta setmana per funcionar diàriament «només fins a les cinc de la tarda, perquè és impossible oferir sopars», apunten. I posen d’exemple la clientela que treballa al comerç i normalment surt a les nou de la nit. La limitació els ha impedit treure la meitat de la plantilla de l’erto.

D’altres intentaran incloure tota la franja. Com en el carismàtic Bar Mut, on Quim Díaz explica que obrirà des de dimarts (dilluns sempre tanquen) amb el repte d’atraure públic per sopar aviat. «Sabem que no és un bon horari perquè la gent no hi té costum, no tenim ni idea de què passarà, però hi serem amb tota la il·lusió del món».

Però no seran pocs els establiments de primera línia, com el Petit Comité o Pur mantinguin el tancament al no tenir terrassa i veure inviable treballar amb només un servei. «No podem fer sopars, que requereixen més de dues hores, amb aquest horari, caldria prorrogar-lo», apunta el xef i propietari Nandu Jubany.

Però seran molts els que per la seva ubicació a prop del litoral o el seu posicionament, amb molt pes dels sopars i fins i tot les copes nocturnes, de moment triïn concentrar la seva activitat en el cap de setmana. Són els casos del Carpe Diem del passeig Marítim (obrirà de divendres a diumenges, que és quan els clients disfruten més de la terrassa marinera al migdia) o un dels nous establiments de moda abans de la pandèmia, el Velíssima a la zona de la Nova Bocana, que ho farà de dijous a diumenge.

La patronal també reclama poder fer seure fins a vuit comensals a la taula per poder salvar la campanya de Nadal

Per zones, es calcula que als barris hi hagi un gran percentatge d’obertures, mentre que al centre molts negocis continuïn tancats. La falta de turistes, la pèrdua de la franja del sopar i el teletreball imperant a moltes oficines i l’administració pública fan que als empresaris encara no els surti a compte. A La Boqueria, com ja va avançar aquest diari, Òscar Manresa no obrirà els seus tres negocis, mentre que sí que ho farà en altres zones. 

Notícies relacionades

Pallarols remarca que «una cosa és el desig dels restauradors de servir sopars abans i una altra la realitat de la ciutat i la clientela». Ni els horaris laborals, ni els hàbits (gimnasos o activitats lúdiques) propicien poder asseure’s davant l’últim plat del dia a l’europea. «Els restaurants no tenen reserves abans de les 20.30, a banda del turisme, i això és difícil de canviar», pel que veu inassumible mantenir el toc de queda a les 22.00 hores fins al gener.

«Volem treballar amb el Govern per a un acord realista, ara que han vist l’impacte de tancar l’hostaleria i com afecta també els proveïdors, mercats i serveis, que sumen fins a un 25% o 30% del PIB», afegeix. Recorda que la campanya de Nadal és vital per a la facturació de l’hostaleria a l’hivern, que tradicionalment cau al gener i al febrer. Dels menjars i sopars prenadalencs dependrà que molts establiments puguin resistir les restriccions, per la qual cosa ampliar a vuit les taules és una demanda fonamental, diu. «Hem vist que la socialització es manté fora de l’hostaleria, així que és millor que la gent es pugui trobar en llocs controlats», remata.