Protocol complex

Els conflictes sindicals endarrereixen la reobertura de l’R4 de Rodalies a Gelida

El protocol per reobrir una línia ferroviària és complex; inclou les comprovacions de seguretat, la reestructuració d’horaris i personal i el vistiplau dels maquinistes, element que Semaf està bloquejant

Accidente mortal de tren en Gelida: así está la zona un mes después

Accidente mortal de tren en Gelida: así está la zona un mes después / ZOWY VOETEN

4
Es llegeix en minuts
Pau Lizana Manuel
Pau Lizana Manuel

Periodista

ver +
Cristina Buesa
Cristina Buesa

Periodista

Especialista en infraestructures de mobilitat i la Copa Amèrica de vela.

ver +

Les prediccions són difícils. Cada dia canvien. Només aquesta circumstància explicaria el desgavell comunicatiu que es produeix a l’hora d’informar quan es reobrirà o no una línia ferroviària a Catalunya, totes en revisió després de l’accident a l’R-4 a Gelida el passat 20 de gener. Perquè la infraestructura es pugui tornar a posar a disposició del servei, ara mateix se segueix un protocol estricte.

El gestor de la infraestructura i alhora responsable de l’execució dels treballs, Adif, comunica a l’operador del servei, Renfe, que dona per acabades les obres i que ja en pot disposar. Segons expliquen fonts coneixedores del procés, aquest moment no és ni de bon tros el final, sinó que arrenca una nova validació en la qual intervenen múltiples actors.

Semaf es nega a donar el vistiplau a l’R4, per la qual cosa encara no es poden fer les "marxes en blanc" que acabin de certificar la seguretat del traçat

Per començar (i aquesta és la principal novetat incorporada després del sinistre mortal del 20 de gener), són els maquinistes de Renfe i els seus especialistes en infraestructures els qui duen a terme les comprovacions sobre el terreny per comprovar que les vies, catenàries, túnels, talussos o altres elements d’aquests trams estiguin en condicions.

Operaris treballant en el reforç del talús de l'AP-7. /

Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible / ACN

La validació per part del personal que condueix els trens és la que, en aquests més de dos mesos de revisions que han tensionat el servei de trens, ha provocat no pocs endarreriments. La sensació d’inseguretat i sensibilitat d’aquests professionals després de la mort d’un company ha estat la llavor d’aquests recels.

Un cop fetes les comprovacions sobre el terreny, el cas s’eleva al Comitè General d’Empresa de Renfe, que s’ha convertit en el principal escull administratiu per a les reobertures. Les tensions entre diferents sindicats compliquen moltes vegades obtenir les majories necessàries per tirar endavant les comprovacions de seguretat. Un cop superat aquest escull, la pilota torna a ser a la teulada de Renfe.

"Marxes en blanc" dels trens

La companyia ferroviària s’ocupa llavors de fer les comprovacions següents. Són les conegudes com a "marxes en blanc", que consisteixen a fer circular els trens, buits, per aquests trams i verificar que tot està en perfecte estat de revista. Moltes vegades s’aprofiten els caps de setmana per a aquestes tasques. Quan es constata que tot està a punt, encara falta un nou pas.

El tall del servei en un tram provoca reestructuracions en trens i personal. Per això, quan es recupera aquesta infraestructura, quan Adif, maquinistes i les "marxes en blanc" de Renfe han constatat que es pot utilitzar, s’han de refer els gràfics, que són els horaris i la distribució de maquinistes per serveis.

Tram de l’R2 sud de Rodalies a l’altura del Garraf on cal portar a terme millores en la infraestructura. | ZOWY VOETEN /

.

Només mercaderies i Regionals per l’R4

Elaborar aquests quadres organitzatius tampoc no és senzill, revelen les mateixes fonts, perquè comporten distribuir els efectius materials i humans. I això, en una xarxa ferroviària esquarterada com la de Catalunya, és encara més complex. A més, es dona el cas que tot aquest llarg i pautat procés s’ha de repetir en funció del tipus de tren que circuli. És a dir, la seguretat se certifica per separat per als trens de Rodalies, per als de Regionals i per als de mercaderies.

Aquesta circumstància explica que, per exemple, a l’R4 a l’altura de Gelida ara mateix hi passin només serveis de mercaderies i de Regionals (quatre trens al dia que circulen entre Sant Vicenç de Calders i Barcelona, a conseqüència de les obres a l’R2 als túnels del Garraf).

El bloqueig de Semaf

Si el tram encara no s’ha reobert al trànsit per als trens de Rodalies, tot i que el secretari de Mobilitat i Transports Manel Nadal va anunciar que ho farien el passat 16 de març, és perquè el Sindicat Espanyol de Maquinistes Ferroviaris (Semaf) es nega a donar el vistiplau a la infraestructura, per la qual cosa encara no es poden fer les "marxes en blanc" que acabin de certificar la seguretat del traçat.

Segons expliquen fonts del sector ferroviari, el Semaf ha votat en contra de reobrir el tram en diverses reunions del Comitè General d’Empresa de Renfe. El motiu d’aquesta negativa, apunten aquestes mateixes veus, seria la frustració del sindicat davant la pròxima Oferta Pública d’Ocupació (OPO) de Renfe, que preveu la incorporació de 550 places de maquinistes, 600 d’operadors comercials de l’empresa i 360 de personal de tallers.

Imatge del punt on fa un mes es va produir l'accident d'un tren de Rodalies a Gelida. /

Zowy Voeten / EPC
Notícies relacionades

Com que el Semaf només representa maquinistes, i no la resta de treballadors, veu perillar la seva majoria folgada al Comitè General d’Empresa de Renfe de cara a les eleccions sindicals que se celebraran d’aquí a un any. Així, segons expliquen veus coneixedores del cas, el Semaf està tensant la corda per reclamar que s’incorporin més maquinistes a les ofertes d’ocupació i assegurar la seva majoria al comitè.

Sigui com sigui, res no sembla apuntar que els trens de Rodalies hagin de tornar aviat al tram de Gelida. Fins passada la Setmana Santa, no hi ha convocat cap Comitè General en què es pugui desbloquejar el conflicte.