Inquietud en el sector

Catalunya estrena la pujada de la taxa turística en plena Setmana Santa

Excepte a la ciutat de Barcelona, on l’impost es duplica des d’aquest dimecres, a la resta de municipis el desplegament es farà de manera progressiva durant el pròxim any

Catalunya estrena la pujada de la taxa turística en plena Setmana Santa

Zowy Voeten / EPC

3
Es llegeix en minuts
María Jesús Ibáñez
María Jesús Ibáñez

Periodista

ver +

L’entrada en vigor aquest dimecres de l’increment de la taxa turística a Catalunya, aprovada pel Parlament el febrer passat després d’una llarga negociació entre el PSC, Comuns i ERC, suposa, entre altres coses, que el viatger que dormi aquesta nit en un hotel de cinc estrelles a la ciutat de Barcelona haurà de pagar un extra de sis euros respecte del dia anterior i que una família de quatre membres que pernocti en un càmping de la Costa Brava hagi d’abonar 1,20 euros addicionals cada dia. La tarifa s’estrena, a més, en un moment en què els establiments hotelers es troben amb entorn del 85% de les seves places ocupades per visitants.

Excepte a la capital catalana, on ja existia fins ara un recàrrec municipal sobre la taxa turística autonòmica, l’increment d’aquest impost es desplegarà de manera progressiva fins al 31 de març del 2027. Així, des d’aquest dimecres, l’augment de la tarifa que aplica la Generalitat és d’un 50%. Per exemple, en el cas ja esmentat dels càmpings de la Costa Brava, "es passa dels 0,60 euros per persona i dia que es pagaven fins ara a 0,90 euros, mentre que l’1 d’abril de l’any que ve, l’import serà ja d’1,20 diaris per càpita", ha explicat una portaveu de l’Associació de Càmpings de Girona (ACG).

A aquesta xifra s’hi sumarà, sempre fora de Barcelona, el recàrrec municipal que a partir d’ara ja poden aplicar els ajuntaments que així ho decideixin. La tarifa que apliquin els municipis, que no haurà d’excedir l’import aprovat en el tram autonòmic de l’impost, "encara trigarà uns mesos a entrar en vigor, perquè primer ha de ser aprovada per cada consistori i s’ha de desenvolupar una ordenança", indica la mateixa portaveu del sector.

De moment, diversos ajuntaments de l’àrea metropolitana, liderats per L'Hospitalet de Llobregat, han anunciat ja la seva intenció d’implantar la taxa turística local. Segons la resolució aprovada pel Parlament, el que recaptin els consistoris anirà a parar a les arques municipals.

La recaptació de la part autonòmica de la taxa es dividirà entre el 25% previst per a polítiques d’habitatge i el 75% restant que s’integrarà en el Fons per al Foment del Turisme, segons van establir els diputats catalans en la votació celebrada el 26 de febrer passat. La iniciativa, que va comptar amb el vot en contra de Junts, PP, Vox i Aliança Catalana, preveu que els ajuntaments fixin la seva pròpia taxa en funció de la zona on es trobi l’establiment turístic i de l’època de l’any, per fomentar la desestacionalització del turisme.

"Per descomptat, no és un impost que satisfaci el sector, perquè suposa sobretot una pèrdua de competitivitat respecte d’altres territoris d’Espanya, ja que fa que la nostra oferta sigui més cara, la més cara del país, i perquè, a més, fomenta la competència entre municipis", lamenta la portaveu dels càmpings de Girona.

Notícies relacionades

Altres experts consideren, especialment a la ciutat de Barcelona, que és la que suportarà la pujada més important, que malgrat que l’increment és destacat, "la capital catalana és una destinació que no té substitutiu, és a dir, que la seva proposta turística és única, per la qual cosa és de preveure que la gent continuï visitant-la", assenyala Pedro Aznar, professor del departament d’Economia, Finances i Comptabilitat d’Esade.

En vigor des del 2012

La taxa turística, en vigor des del 2012, ha aportat a les arques de la Generalitat un import de més de 641,5 milions d’euros. Més de la meitat, entorn de 332,6 milions, els ha recaptat l’Agència Tributària de Catalunya a la ciutat de Barcelona, cosa que significa que la capital catalana ha permès ingressar, ella sola, el 51,8% de l’import. Després de la capital, Salou (Tarragonès) i Lloret de Mar (Selva) són els municipis amb les recaptacions més altes d’aquesta taxa, amb 38,1 milions d’euros en el cas de la localitat de la Costa Daurada i 33,8 milions en el de la Costa Brava, segons dades facilitades per la Conselleria d'Empresa i Treball de la Generalitat i corresponents a l’acumulat fins al 2024.