La caiguda del turisme qüestiona el patró comercial del centre de Barcelona

El procés viscut sobretot durant l’última dècada al districte, epicentre dels moviments de milions de visitants de tot el món, ha tendit a devorar el comerç i la restauració de proximitat amb moltes propostes que, per contingut o preu, es dirigien clarament al visitant. Ho evidencien casos flagrants com el carrer de Ferran, amb gairebé mig centenar de tancaments (temporals o definitius) com va informar aquest diari, perquè sense els turistes han perdut la seva clientela. Tot just hi ha ciutadans que vagin a fer una cervesa o a comprar a aquesta via, a la Rambla o moltes altres, on els veïns i els barcelonins se senten aliens.

La barrera del preu

La simple afluència massiva de viatgers (potencials compradors) va fer embogir el lloguer a molts punts fins al punt d’impossibilitar que s’hi estableixin botigues de proximitat o fins i tot d’artesans o creadors locals (expulsats també del Born per les altes rendes). «Pagar 9.000 o 12.000 euros per cent metres quadrats –en al·lusió a Jaume I o Ferran– no s’aguanta sense el turisme, apunta Ruben Costán, responsable de locals de Gramar, que alerta que la cotització de la segona línia comercial de Ciutat Vella s’havia «disparat» i ara corre perill. 

Tant, que Gerard Marcet, soci fundador de la consultora Laborde Marcet aconsella considerar un «replantejament del mix comercial», vist en els últims mesos la quantitat de negocis «només enfocats al turisme» que ara estan en risc si no tenen darrere una multinacional que aguanti l’envestida de la insòlita pandèmia. Jugar amb les rendes és encara complex davant tantes incerteses de futur, tot i que si algú vol llogar «sense ajustar preus serà difícil a curt termini», davant les males previsions de la tardor.

En la mateixa línia, el director d’assessoria jurídica de Tecnotramit, David Viladecans, sentencia que qualsevol negoci enfocat al turisme «perdrà l’any» i per pal·liar el «drama» comercial que es viu des de la plaça de Catalunya cap al mar cal pensar a «crear una oferta per al públic natiu o afrontar un llarg desert». 

Aquesta dependència ja va portar fa uns mesos Barcelona Global, l’associació sense ànim de lucre que uneix empreses, emprenedors, centres d’investigació, escoles de negocis i professionals, a presentar una proposta per ressuscitar nombrosos edificis històrics en desús al centre de la ciutat. Mateu Hernández, CEO de l’entitat, manté que l’actual situació reforça la seva tesi. Si en els últims 18 anys Barcelona ha perdut 720.000 metres quadrats d’oficines, significa també prescindir d’una enorme massa de treballadors (també de veïns), cosa que ha deixat encara més la demanda en mans dels visitants. O sigui, s’extingeixen el bar de barri de menú, rellevat pel de tapes o reclams per al viatger, com passa amb les tintoreries, perruqueries o ferreteries, alhora que creixen les botigues de regals o de compres de caprici. 

«El problema no són els turistes, sinó la desaparició de l’activitat econòmica no turística. Si es consoliden els ‘coworkings’, els creadors i les noves empreses als edificis buits es generaria una altra dinàmica», manté, convençut que a més la pandèmia «ha alterat l’equació». «Amb més metres quadrats disponibles, el nostre pla és més necessari encara», afegeix, reclamant a l’ajuntament que potenciï aquest canvi i «doni un nou sentit al centre, no només prohibint sinó incentivant altres llicències».

Fa molts anys que els residents de sempre parlen de monocultiu turístic. «Hi ha hagut una especulació tan brutal que el comerç de barri no ha pogut aguantar», opina Mariona Roca, membre de Resistim al Gòtic, que no vol un barri ple de persianes abaixades però tampoc tornar al model pre-Covid-19. «És el moment de plantejar quin tipus d’economia i serveis volem i de diversificar el comerç».

Una tesi, la del ‘reset’, que també anima Capella. «Un no s’ha de carregar el turisme, ni els hotels ni els bars, només pensar també que la ciutat és on viu gent i el centre havia col·lapsat», afirma l’arquitecte, defensor d’aprofitar la reconstrucció del teixit comercial amb una «regulació intel·ligent» i que «no quedi en mans del mercantilisme».  «Cal atrevir-se a innovar i fins i tot a provar experiments», insisteix. Es queixa que no s’hagi recolzat prou el comerç singular i la metròpoli s’hagi abocat a un model depredador que «acaba fent totes les ciutats iguals».

Diferenciar les propostes

En aquest punt coincideix amb Nuria Paricio, directora general de Barcelona Oberta, l’associació d’eixos comercials més cèntrics, defensora de frenar la clonicitat posant en relleu l’oferta diferencial. Segons el seu parer, Ciutat Vella compta amb molts establiments singulars, de disseny o artesanals que aporten valor de ciutat, tot i que admet que en alguns carrers «el pes de l’afluència dels visitants condiciona l’oferta». En aquest sentit, apel·la a la futura implantació dels APEU (nou model de gestió comercial per zones) que permeti diversificar i aportar qualitat. 

L’experta afegeix que la crisi que viuen diversos eixos cèntrics no només depèn de la baixada de viatgers, sinó també del teletreball, que ha deixat sense bona part del seu públic carrers com la rambla de Catalunya. I recorda un estudi de fa tres anys que va establir que el volum de botigues i restaurants de Barcelona necessitava una població flotant del 57% (entre turistes i compradors de la resta del territori català) per ser viables.

Notícies relacionades

Les flors que cauen dretes

Barcelona espera per Sant Jordi un impacte de 60 milions d’euros

David Nogué, CEO de la consultora Eixos, emfatitza que el que pateix Barcelona és comú als centres de Londres, Nova York o altres grans urbs i recorda que la capital catalana és una de les que té més densitat comercial, amb més de mil negocis per quilòmetre quadrat en algunes zones, el que implica un menor risc de pèrdua global de serveis del que, per exemple, pateix la capital del Regne Unit, en cas que es consumin molts tancaments.

Basant-se en un model de càlcul predictiu, Eixos creu que fins a sis de cada 10 bars i restaurants corren el risc de tancar, ja que l’hostaleria és l’àmbit de més risc en aquest moment. Amb factors com l’essencialitat, estocs o la mà d’obra, diuen que la crisi a Ciutat Vella es deu a la seva centralitat i el seu alt «índex d’atractiu», basat en l’equipament personal, cultura, oci..., però no de consum quotidià o urgent.