El comerç autòcton de BCN s'esllangueix per falta de recolzament

L’alcaldessa Ada Colau confessa que un dels seus grans moments del desconfinament va ser poder tornar a rituals quotidians de socialització com els que brinden, entre d’altres, els restaurants i bars de la ciutat. Tot i que la relació entre el seu govern municipal i el sector ha sigut moltes vegades tensa, el sotrac de la Covid-19 ha permès acostaments que busquen la remuntada local, i ha derivat en pactes com el de la (lenta) ampliació de les terrasses com a via de supervivència. Colau cita Can Culleretes com a «imprescindible» en la seva ruta local. Obert el 1786, l’establiment més antic de Catalunya, al carrer de Quintana, és símbol viu que no tot està perdut en una Ciutat Vella condicionada per la mateixa globalització que engoleix i tritura el centre urbà de moltes grans destinacions turístiques.

Però no és fàcil nedar contra corrent ni trobar aquest equilibri que permet fidelitzar el client autòcton (mitjançant menús) alhora que seduir el viatger que ajuda a arribar a un compte d’explotació viable. Que els ho diguin a la vintena d’establiments (com a mínim) expulsats de la pomposa llista de poc més de 200 amb la qual l’ajuntament de l’etapa Trias va voler blindar el comerç anomenat «emblemàtic» de la ciutat. 

Testimoni dels temps convulsos és la camiseria Xancó, tancada a finals del 2019, com va avançar EL PERIÓDICO, i encara amb el cartell de lloguer al seu aparador. No hi ha hagut cop de pilota immobiliari aquí, perquè amb gairebé mitja Rambla tancada no arriba relleu: els seus 130 metres quadrats segueixen disponibles per 11.000 euros.

El arquitecte i cofundador de l’Associació d’Establiments Emblemàtics, Alberto Mejías, alerta de les contínues baixes al cartell històric de la ciutat. Però recepta qualitat per a la resistència: «En l’oferta, en el servei i en la clientela», per recuperar «els valors del comerç» i no pensar només en el factor preu. Tremola al veure tancat (temporalment) Los Caracoles, com altres establiments en repòs per la pandèmia.  

En el sofriment de l’oferta singular coincideixen més factors que el del turisme, apunten diferents consultores immobiliàries, que al·ludeixen també al «desafecte» del barceloní per anar de ‘shopping’ al centre, si troba més confort al seu barri, centres comercials o al comprar ‘online’.  I als lloguers pels núvols.

¿Va ser primer l’ou o la gallina? No està clar si la pressió turística és l’única responsable d’aquesta bombolla de lloguers, o si la falta de facturació pel canvi d’hàbits de consum del barceloní (que potser no compra ja espelmes, camises a mida o jocs de màgia) fa impossible la supervivència tradicional.

Notícies relacionades

La primera superilla de l’Eixample, a Sant Antoni, renaixerà el 2027

El desallotjament del B9 enfronta veïns a Badalona

El pla municipal per tornar activitat a locals buits de carrers pocs freqüentades resulta modest, anecdòtic i poc atractiu, davant el pastís gegant de més de mil comerços per quilòmetre quadrat, diuen fonts del sector.

El portal immobiliari Idealista oferia ahir 640 locals disponibles de lloguer a Ciutat Vella, amb més d’un terç a Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Entre els 201 del Gòtic, gairebé la meitat continuen cotitzant a més de 4.000 euros al mes, i un 20% s’ofereixen a més de 10.000. Com els 12.500 que demanen per 70 metres a Portaferrissa. A anys llum de la nova realitat del consum local.