Barcelona tanca la cooperativa de la ferralla

Les històries de la majoria dels seus socis tenen molts elements en comú. Van arribar a Espanya als 2000, quan semblava que el país tenia futur, i van treballar pràcticament de tot. Al camp i, els que van tenir més sort, en la construcció, un sector molt necessitat de peons durant aquella època daurada del maó, que va deixar una interminable llista de víctimes durant la crisi del 2008. Els cartells que aquests anys s’han fet virals a les protestes a Lepe després de la indiferència municipal cap als atacs als temporers –«vau demanar mà d’obra, van venir persones»– ja era vigent en l’anterior crisi, fa més d’una dècada, la que va fer que aquests homes, i desenes més, ocupessin naus industrials abandonades al Poblenou i es dediquessin a recórrer la ciutat durant hores recollint ferralla als contenidors.

La cadena de desallotjaments en aquestes naus durant el govern de Xavier Trias –els treien d’una i entraven en una altra, fins que els feien fora també, deixava aquests homes, la majoria fills del Senegal i el Camerun en una situació d’extrema vulnerabilitat, ja que no només perdien la seva casa, sinó també el seu lloc de treball, ja que aquestes els servien de magatzem per a la ferralla. Per intentar oferir una sortida social a aquestes persones, moltes en una situació d’irregularitat sobrevinguda –al perdre les seves feines en la construcció molts van perdre també els seus papers– el govern de Trias va idear la creació d’una cooperativa en la qual algunes d’aquestes persones poguessin dedicar-se a la ferralla de manera ‘formal’, amb contractes, i, al seu torn, regularitzar la seva situació administrativa. Formalitzar-la va ser una tasca complexa que es va allargar mesos –el laberint burocràtic i la llei d’estrangeria no ho posa precisament fàcil–, així que no va obrir les portes fins al juny del 2015, ja amb Ada Colau a l’alcaldia.  

Cap de serp

El dia de la inauguració d’Alencop, com van batejar la criatura, el seu president recordava un refrany del seu país, el Camerun: «Quan sents que t’estàs ofegant, per salvar-te t’agafes al cap d’una serp, tot i que sàpigues que és una serp i que et pot mossegar. Quan siguis fora de l’aigua ja buscaràs l’antídot per a la picada». Aquesta era la seva sensació, després de ser desallotjats de les seves naus, però seleccionats per formar part de la cooperativa que aquell juny del 2015, a la fi,  s’engegava i que cinc anys després tanca. L’ambient que es respirava aquell estiu del 2015 era molt diferent del d’aquest juliol, mentre els seus membres buiden la nau del Bon Pastor a la qual es van traslladar fa tres anys per intentar reflotar sense èxit una cooperativa que econòmicament mai va funcionar.

Al desembre l’ajuntament va decidir deixar caure la cooperativa i avui els seus socis es troben en una situació d’extrema vulnerabilitat. «Portem més de mig any sense absolutament cap ingrés», denuncien.

«Gràcies al fet que hem lluitat molt, hem aconseguit assegurar les nostres vivendes fins al desembre, l’ajuntament s’ha compromès que no farem fora ningú del seu pis durant tot aquest any, fins que trobem una altra feina, però el problema és que amb els permisos d’autònoms que tenim ningú ens pot contractar», explica Silver Mfou’ou, portaveu dels afectats, qui també assenyala que els han denegat tota mena d’ajuda de l’estat. «Fa mesos que no cobrem absolutament res, mentre fins al març nosaltres vam continuar treballant. I tenim famílies. Hem de menjar», prossegueix Silver, que posa sobre la taula una altra qüestió vital: la por de tornar a perdre els papers al quedar-se sense feina, una cosa que ja saben de què va perquè molts l’han viscut a la seva pell. «Sabem que s’han de corregir coses, però la idea de la cooperativa és bona», insisteix.

Notícies relacionades

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Augmenta la superfície restringida al trànsit a l’entorn del parc Güell

El comissionat d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona, Álvaro Porro, destaca que aquest és el projecte d’economia social i solidària que més diners en subvencions directes han rebut del consistori –dos milions d’euros–, però que la situació era insostenible. «L’objectiu d’aconseguir regularitzacions sí que es va complir, però el que la cooperativa fos autònoma, no. Econòmicament mai va funcionar, i tampoc es va aconseguir que fos una cosa rotativa, convertir-la en una cooperativa d’inserció, per la qual anessin passant persones diferents per justificar una inversió pública tan gran», assenyala Porro.

Pla de transició

Davant aquesta situació, al desembre van decidir no renovar el conveni amb la cooperativa i iniciar un pla de transició per a la reinserció laboral dels socis que la declaració de l’estat d’alarma va fer saltar pels aires. L’empresa d’inserció a la qual l’ajuntament havia encarregat el pla va entrar en erto, amb la qual cosa tot se’n va anar en orris. «Confiem que entre ara i el mes de setembre tothom quedarà recol·locat a través d’algun pla d’ocupació. Ja n’hi ha quatre de contractats i treballant. Estem posant tot els nostres esforços en això», conclou Porro, qui reitera que des de l’ajuntament hi estan «molt a sobre» per evitar que ningú caigui en situació d’irregularitat pel tancament de la cooperativa.