Radiografia de la vivenda a Barcelona: 1.000 propietaris concentren 75.767 pisos

El greu problema d’accés a la vivenda a Barcelona ha portat l’ajuntament a radiografiar la situació actual a la ciutat. Aquestes dades han sigut el punt de partida de la primera sessió de la comissió sobre lloguers (celebrada dimarts) instigada per ERC i l’objectiu final del qual és estudiar la repercussió i aplicació que tindrà la regulació de preu dels arrendaments a Barcelona i la seva àrea metropolitana. La defensa municipal d’aquesta mesura per limitar els preus (i que ha de regular l’Estat) contrasta amb l’oposició dels sectors immobiliaris, que afirmen que serà contraproduent per incentivar el mercat del lloguer. 

774.000 vivendes a BCN ciutat

L’àrea metropolitana suma 3,26 milions de residents (en 33 municipis) després de dos anys de creixement lleuger.  

Contràriament a les xifres obtingudes del cens del 2011, les estimacions de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge  comptabilitzen 774.190 vivendes a la capital, davant l’1,432 milions en tota l’àrea metropolitana. Els pisos de Barcelona pertanyen a un total de 512.178 contribuents, amb una mitjana d’1,5 pisos.  

El 97,1% són persones físiques, propietàries del 84,6% del parc (655.300); el 2,6% són persones jurídiques, titulars de més de 82.800, mentre que les administracions públiques, la resta, sumen uns 12.000 pisos. Es pot destacar que aquestes últimes es concentren en barris pròxims al Besòs i el litoral, i les d’entitats jurídiques, a la franja central. 

Destaca la concentració: un total de 1.087 contribuents (0,2%) són titulars del 9,8% de les vivendes de la ciutat, 75.767, amb la barbaritat de gairebé 70 pisos de mitjana.

Menys pisos sense ús dels que s’estimaven

Fa uns anys es van xifrar en més de 88.000 els pisos buits de la ciutat, que, amb dades del 2018, ara es redueixen a 10.052, un 1,22% del total. Aquesta dada desmunta la idea que activar l’oferta sense ús era clau per donar resposta al dèficit de vivenda a la ciutat. L’Eixample és el districte que en concentra més, 1.883.

Les formes de convivència també han variat a la ciutat, amb una reducció notable de parelles amb fills, increment de llars unipersonals o de parelles sense fills, així com de monoparentals. No obstant, les dades analitzades només arriben aquí al 2011.

En canvi, en les sèries analitzades fins al 2016 es destaca que cada vegada es creen menys llars en edats joves (per sota de 45 anys) i que augmenten les llars que desapareixen per la mortalitat dels seus titulars de més de 65 anys (més de 85.000 en sis anys en tota l’àrea metropolitana). Aquesta franja és clau per alimentar el mercat de segona mà i la rehabilitació. De fet, l’ajuntament estima que si segueix a aquest ritme, insuflarà en sis anys les mateixes vivendes que tardarien dècades a construir-se.

El 35% de llars estan en règim de lloguer

Aquesta dada (2017) mostra una proporció creixent. En el cas de menors de 30 anys, els que viuen de lloguer són un 86,1%. I la majoria, a preu de mercat. En règim de propietat hi ha un 61,3% a la capital catalana (amb un 17,7%, hipotecats), davant el 76,8% a la resta de l’àrea. 

Del parc de lloguer a Barcelona, gairebé el 69% pertany a propietaris particulars; el 24,3%, a persones jurídiques; el 5,2%, a administracions públiques i l’1,6%, a entitats del tercer sector i religioses. 

La creixent demanda de lloguer a la gran ciutat és patent, ja que el 2018 es van firmar un 7,1% més de contractes (53.524) que l’any anterior. A la resta de l’àrea encara va créixer una mica més. S’apunta que els preus es van moderar, però al tercer trimestre del 2019 la mitjana dels firmats a Barcelona va ser de 1.005 euros, amb puntes més altes en altres municipis. La dada contrasta que el 74% de la demanda buscava per sota d’aquest preu, segons dades aportades per una col·laboració amb Habitaclia. Les ofertes per sota de 800 euros amb prou feines duren un parell de dies.

Poca rehabilitació i canvis a l’obra nova

El 2018 es van visar 2.203 vivendes (un 216% més que el 2013, en plena crisi); a la resta de l’àrea, 4.916. El 2018 es van aprovar llicències per construir-ne 2.371 (gairebé doblant l’any anterior), tot i que aquesta xifra ara ja tendeix a la baixa per efecte de la normativa que obliga la ciutat a destinar en molts casos el 30% de les noves promocions a vivenda protegida. En canvi, les llicències de rehabilitació i reforma van ser 649, amb un augment moderat del 7,8%. 

Accés cada vegada més complicat a la vivenda

Segons els càlculs a l’informe, una llar amb ingressos equivalents a 2,5 salaris mínims interprofessionals (2.146 euros) havia de destinar el 2018 el 43% a la hipoteca. Si ingressa 3.005 euros nets, n’utilitzaria el 30,7%. En el cas de lloguer, en el primer supòsit seria un 41,2% dels ingressos. 

El consistori estima que mentre la renda familiar disponible bruta ha crescut un 63,4% entre el 2000 i el 2018, el lloguer va pujar un 127,7%. La xifra real és superior ja que no hi ha dades tancades encara sobre el preu mitjà el 2019.

Discrepàncies en l’abordatge del problema

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

La regidora de Vivenda Lucía Martín va denunciar dimarts el «sobreesforç econòmic» que ha de fer un llogater per accedir a la vivenda, i va emfatitzar que els actuals recursos públics fan inviable buscar la solució en la construcció de vivenda pública. Per contra, va defensar aquesta limitació de preus com a «mesura més efectiva a curt termini», tenint en compte que «grans forquilles controlen el 40% del parc de lloguer i poden influir al mercat».  Una opinió que comparteixen entitats com l’Observatori Desc.

Per contra, la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona juntament amb l’Associació de Promotors de Catalunya, els API i el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida han fet un comunicat en contra, afirmant que s’està traslladant als privats «la responsabilitat de generació de parc públic» i que el causant dels alts preus és precisament l’escassetat d’oferta. Per això, reivindiquen mesures que incentivin la construcció en lloc de frenar-la, i adverteixen que el nou decret de vivenda i una possible limitació de preus provocaran «la retirada del mercat de lloguer» de molts immobles privats.