Refugis entre bars i pisos turístics de Barcelona

A primera hora de la tarda, les més de 20 terrasses que ocupen el carrer de Blai de Barcelona esperen, amb les estufes enceses, a ser envaïdes per joves i turistes. Des de ja fa uns quants anys, el Poble-sec, entre la bullícia de l’avinguda del Paral·lel i la tranquil·litat de Montjuïc, s’ha convertit en un dels barris de moda de la capital catalana. La seva creixent popularitat ha reconvertit el que abans eren comerços de proximitat en una nova espècie omnipresent al llarg dels 500 metres del carrer principal: els bars de tapes.

Entre restaurants de ‘pintxos’ a un euro i bars de copes, al número 40 del carrer de Blai s’amaga La Carbonera, una llibreria cooperativa que va néixer el 2017 de la mà de tres joves, la Carlota, la Mar i l’Aitor, per oferir al barri no només un espai on comprar llibres, sinó també un centre cultural. «El primer any ens vam dedicar a teixir una xarxa amb tota la gent del barri –explica la Carlota, una de les sòcies –, la idea és que això sigui un centre d’interès on es facin activitats i on passin coses».

Cap a un nou concepte de llibreria

A La Carbonera et pots trobar des d’una nit literària dedicada a Harry Potter fins a un club de lectura de Silvia Federici. «Som una llibreria de batalla –diu la Mar, la segona sòcia–, però també ens agrada fer concerts, vermuts, nits de jocs, coses diferents que ens ve de gust a nosaltres i al nostre entorn». Aquest dinamisme cultural, així com la proximitat amb el client, és el que les diferencia de gegants com la Casa del Llibre i l’FNAC. «La gran majoria de clients són del barri. Tenim un sistema de sòcies, mitjançant el qual la gent paga una quantitat al mes que s’acumula i que pot gastar quan vulgui».

El futur del sector

Aquest és, segons el Gremi de Llibreters de Catalunya, el futur del sector. «La llibreria ha de ser vista com un equipament cultural més enllà del vessant comercial», explica Marià Marín, secretari tècnic del gremi, i afegeix que la tendència és que les llibreries siguin «cada vegada més personals i, per tant, més diverses» i en «connexió amb el territori». Només fa falta donar un cop d’ull al mapa de Barcelona per veure com aquest nou model de llibreria s’està encomanant d’un barri a un altre. En els últims anys han nascut diverses iniciatives semblants, com La Tribu, a Sant Andreu, i La Inexplicable, a Sants.

Les joves llibreteres van obrir amb uns referents molt clars: «Teníem molt clara la tasca que estaven fent llibreries com ara la Nollegiu i la Calders». Amb molta presència a les xarxes, la fórmula de l’èxit d’aquestes dues llibreries, que malgrat tenir menys de 10 anys –la primera va néixer el 2013 i la segona, el 2014– ja són un referent, ha sigut la programació d’un ampli ventall d’activitats que van més enllà de la venda de llibres. Des de presentacions fins a passejos literaris, clubs de lectura i actuacions musicals.

«Readaptar-se contínuament», la clau de l’èxit

Malgrat que el 2008 la crisi econòmica va colpejar fortament el sector –en dos anys van desaparèixer 35 llibreries i el sector editorial va perdre al voltant del 28% de la facturació, segons dades del Gremi de Llibreters de Catalunya– i que avui dia el gegant de la distribució Amazon acapara una quarta part de les vendes de llibres a Espanya, des de fa cinc anys el sector ha començat a recuperar-se. En els últims quatre anys s’han obert a Barcelona 20 noves llibreries, un fet que demostra «la capacitat d’adaptació, emprenedoria i flexibilitat» del sector, explica Marià Marín. Ell mateix posa de relleu també el paper que ha jugat l’Escola de Llibreria, que fa vuit anys van obrir el Gremi i la Universitat de Barcelona i que encara avui és l’única en tot l’Estat.

Malgrat les dades positives, Marín alerta que encara estan «lluny dels nivells de facturació d’abans del 2009» i que en els últims dos anys «s’ha frenat el creixement». Una prudència que també comparteixen la Mar i la Carlota: «És un sector molt precari –comenten–, guanyem diners tres dies a l’any –el 24 de desembre, el 5 de gener i el 23 d’abril– i la resta de l’any vas tirant... ¡i penques molt!». Des del Gremi denuncien la falta de despesa cultural per part de la Generalitat, que a Catalunya és dels més baixos d’Europa, un fet que consideren «inacceptable» i que «hauria de fer saltar totes les alarmes».

«Totes les llibreries tenen algun tipus de sort per poder sobreviure», expliquen les sòcies de La Carbonera. La seva ha sigut el local: «Els propietaris no volien que fos un bar, volien algú que es cregués el projecte i ens han posat totes les facilitats». Una fortuna que no han tingut altres llibreries com la Sant Jordi, que després de gairebé 40 anys al número 41 del carrer de Ferran haurà de traslladar-se a un local municipal del Raval. La raó: un augment del preu del lloguer de 800 a 8.000 euros mensuals. Uns increments que el comerç local no pot afrontar, i que només a l’abast de les grans multinacionals. La històrica Catalònia va tancar el 2013 arran de la crisi i, el que des de 1924 havia sigut una llibreria, es va convertir en un McDonalds. També la Canuda, una altra de les mítiques, va haver d’abandonar el número 4 del carrer homònim, al costat de l’Ateneu Barcelonès, per deixar pas a un Mango.

«El barri té moltes ganes de continuar subsistint»

Salvant les distàncies amb barris com el Gòtic, el Poble-sec també té motius per fer saltar algunes alarmes. «En els últims anys ha anat desapareixent el comerç local, el que dona vida al barri, i el carrer de Blai s’ha convertit en un monocultiu de bars de tapes», lamenta Antoni Reig, president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, una associació que porta a terme una multitud de tasques socials i culturals al barri. Des d’una de les taules de marbre del Celler Vidal –un dels pocs bars dels «de tota la vida» que queden a l’epicentre del barri–, Reig explica com el fenomen de la gentrificació ha anat canviant la fisonomia del barri, sobretot a partir dels 2000: «La combinació de poc sòl i alta demanda ha disparat el preu del lloguer», afegeix. Les últimes dades de l’Incasòl ho confirmen: en els últims cinc anys, el preu del lloguer ha pujat un 49,05% al barri, sis punts per sobre de l’increment mitjà de la ciutat.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

El creixement del turisme al barri ha sigut també una de les raons de l’augment dels preus del lloguer. El que va ser primer una zona de cultius i després un important pol industrial s’ha convertit en els últims anys en un dels barris més ‘cool’ d’Europa segons les guies de turisme, que el comparen amb barris Kreuzberg, Schoreditch i Christiania. La proliferació d’apartaments dedicats al turisme ha anat expulsant molts veïns, «sobretot els més vulnerables», explica Reig. Només a la plataforma Airbnb es poden trobar més de 300 apartaments turístics repartits per les desenes de carrers del barri, amb ofertes des de menys de 40 euros fins a més de 400 la nit.

El Poble-sec, no obstant, un barri amb molt caràcter, d’herència obrera i des de sempre acollidor amb els que han anat arribant de fora, es nega a convertir-se en un lloc reservat per al turisme. «Malgrat tot, el teixit associatiu i cultural al barri continua sent molt fort», assegura Antoni Reig. La Carlota, que també destaca la importància de la feina que fan les diferents entitats com ara l’Ateneu i l’assemblea feminista, reivindica que «el barri té moltes ganes de subsistir. Abans que això es converteixi en Ciutat Vella resistirem com sigui!».