Llogar un pis a Barcelona ja supera els 1.000 € de mitjana

Només els que busquen pis de lloguer a Barcelona són conscients de fins a quin punt és complicat trobar una vivenda en bones condicions i en sintonia amb els sous a la capital catalana. L’escalada de preus que va començar el 2013 (quan la mitjana dels contractes firmats aquell any havia baixat fins als 681,6 euros) encara no s’atura, malgrat alguns informes que parlen d’estabilització dels preus. Les últimes dades de l’Incasòl, basades en les fiances dipositades en aquest organisme de la Generalitat, revelen un nou rècord, especialment dolorós perquè depassa la frontera psicològica dels tres zeros: els contractes firmats en el tercer trimestre del 2019 (publicats ahir en la seva estadística oficial) van arribar a una mitjana de 1.005,8 euros, un preu mitjà de 14,34 euros el metre quadrat.

Es pot destacar que aquesta radiografia sempre aporta dades per sota de les que ofereixen els grans portals immobiliaris a internet, però com que es basen en contractes reals i no en preus anunciats, se’ls atorga un valor de referència més realista. Amb una mitjana per sobre dels mil euros en les noves contractacions de juliol a setembre, l’Incasòl també mostra que els contractes acumulats del 2019 arriben de mitjana als 972 euros, a falta que d’aquí diverses setmanes es facin públiques les xifres de l’últim trimestre de l’any.

També espanta que tot i que Idealista, Fotocasa o Habitaclia coincideixin a al·ludir a l’estabilització de preus a molts barris, o els lleugers augments en alguns casos, la realitat dels contractes oficials (que no inclouen els que es fan entre particulars, sense declarar-se) és que a 44 dels 73 barris que componen Barcelona els preus han continuat augmentant. I això que en sis casos no hi ha dades estadístiques perquè eren insuficients. En conjunt, a vuit dels deu districtes ofereixen vivendes més cares. Només Nou Barris i Sant Martí tenen baixades anecdòtiques, de només dos euros.

Al capdavant i a la cua

Al capdavant dels preus, figuren, com sempre, els districtes de Sarrià-Sant Gervasi i les Corts, que cotitzen de mitjana 1.335 i 1.179,7 euros en el tercer trimestre analitzat. Per barris, el més car de Barcelona, Pedralbes, puja fins als 1.950 euros. A l’altre extrem, a la perifèria de la ciutat, figura Ciutat Meridiana, on curiosament els preus encara es deprimeixen més, fins als 532 euros mensuals.

Endinsant-se en cada un dels districtes, les últimes xifres de l’Incasòl mostren un estancament de preus a Ciutat Vella (només puja uns cèntims), tot i que tres dels seus barris són més cars ara que a principis d’any i per metre quadrat és el tercer districte més cotitzat de la ciutat, a 15,14. 

L’Eixample (1.114,5 euros al mes), per la seva centralitat i àmplia oferta, segueix a l’alça en tots i cadascun dels seus sis barris (la majoria, menys Sant Antoni i la Sagrada Família, costen més de mil euros), tot i que tant en aquest districte com a la zona alta s’ubiquen els pisos més grans de mitjana, en aquest cas 81 metres quadrats. Per aquest motiu, és cinquè a la ciutat en el preu del metre quadrat.  

Sants-Montjuïc també encaixa increments a tot el seu territori menys a la Bordeta; les Corts puja fins a 1.179 euros de mitjana, sense treva, mentre que Sarrià-Sant Gervasi creix, però no a tots els seus barris. Les pujades també són generalitzades a Gràcia, que ja s’acosta a la barrera dels mil euros, i ocupa la quarta plaça en preus per metre quadrat, mentre que Horta-Guinardó s’encareix, però la meitat dels seus barris pateixen lleugeres caigudes. 

Més singular és el cas de Nou Barris, amb els lloguers més econòmics però baixada de preus. Allà, com a Sant Andreu (amb lleus increments), hi ha les úniques i escasses noves rendes per sota dels 600 euros, no obstant, la majoria de l’oferta d’aquest districte actualment està per sobre dels 800. Una disparitat que també afecta Sant Martí, on la Verneda baixa fins a mensualitats de 770 euros, mentre que Diagonal Mar segueix pels aires, a gairebé el doble.

Algunes agències immobiliàries consultades coincideixen que la contracció pronosticada a Barcelona fa més d’un any xoca amb una enorme demanda que no dona respir als preus. I al·ludeixen al decret que va allargar els contractes de lloguer fins als cinc anys i va limitar les condicions (com només dos mesos de fiança màxima) per protegir l’arrendatari. Contra el desitjable, ha fet que alguns petits propietaris dubtin si arrendar els seus immobles o s’intentin blindar amb preus més alts, argumenten.

A Idealista.com, on les dades de novembre mostren una pujada del 0,7% Barcelona, van més lluny i opinen que el punt del programa de govern del PSOE i Podem respecte a la limitació dels preus dels lloguers «en lloc de corregir el problema el farà més gran. Les comunitats i ciutats on s’apliquin aquestes mesures acabaran tenint menys oferta, menys transaccions i preus més alts amb aflorament de mercat negre». Al seu lloc, recepten polítiques que impulsin la vivenda pública, estabilitat normativa i tolerància zero davant l’ocupació, per donar confiança als llogaters i fer aflorar més oferta.

En defensa de la limitació

No obstant, grans ciutats com Barcelona han començat una croada en defensa d’aquest límit als augments, que defensen tant entitats ciutadanes com el Sindicat de Llogaters com l’ajuntament mateix. Per l’alcaldessa Ada Colau aquesta seria una mesura clau –com ha reclamat en innombrables ocasions– per frenar una tendència que a Barcelona sembla imparable des de fa sis anys i està obligant milers de barcelonins a canviar de domicili i de barri. 

Si es prenen com a referència els contractes firmats i notificats el 2013, l’increment a la capital catalana des de llavors arriba a la barbaritat del 43%. La vertiginosa progressió anual ha sigut la següent: 681 euros (mitjana el 2012), 688, 735, 801, 877, 929 i fins als 972 acumulats des de principis d’any, però que en el tercer trimestre ja han sigut 1.005.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

No obstant, si s’atén la davallada prèvia que van viure els arrendaments durant la crisi, la pujada es matisa. Així, el 2008 els lloguers ja havien arribat als 813 euros de mitjana, que després es van desinflar durant cinc anys. Prenent com a punt de partida la dada de fa 11 anys, l’auge dels preus fins avui seria d’una mica menys del 20%.

I no s’ha de perdre de vista una dada rellevant, els contractes firmats aquell trimestre (12.593) no decauen.